Quina Caixa Vermella!!

DIMECRES 13 DE JULIOL

Kalkidan, Besufikad, Ermiyas, Mikiyas, Kalkidan... MIREU QUE CAIXA VERMELLA! JA VOLDRIEN ELS DE NESTLÉ!!

Aquests són els meus "bombons" de l'estiu passat, promocionats a "melons" Bé, en realitat avui van faltar quatre, dues van repetir curs (una per petita, que llesta és de sobres, i l'altra perquè no va arribar a deixar de plorar i va caldre ajornar el seu ingrés a la guarderia), altres tres van avançar (per grans!), un altre va deixar de venir (per al·lèrgies, diuen) i hi ha dos nous en el grup. En total 26 varietats de rica xocolata! Mireu bé perquè costa triar!!

Jo tornaré rodant de grossa, perquè em menjo a tots i cadascun d'ells cada matí!

El que em costa és sortir de l'aula, perquè em quedaria aquí fins a l'hora de sortir. I és que estan per menjar-los-hi. M'encanten els nous bebès, però aquests seran sempre els meus bombons favorits, per haver estat els primers! Mikiyas (A-2) està fet un rapella, divertit i barrut. Ermiyas (I-3) em té robat el cor, a cada estona em porta una jugueta nova, dels quals prèviament nosaltres hem portat al col·le. Estimin (B-1) em té boja perquè quan li dic "que t'estimo" em repeteix molt baixet i d'allò més tendre "que t'estimo" (ell no sap el que diu, però a mi em fon!)... No estan per a foto, estan per a vídeo! No, no estan per a vídeo, estan per estar aquí amb ells!

El millor és recordar com van arribar (o veure com han arribat els nous) i veure com estan. Cada matí arriben nets, les seños cuiden de la seva higiene i revisen el seu aspecte. Al col·le cal venir puntuals i endreçats. Estan sans, alegres, són divertits, participatius, molt actius, tragones... Em tenen LOCAAAAAA!!!

Avui van venir amb roba de carrer. La seño em va explicar que, com tenen dos uniformes, els diuen que portin uniforme dos dies i el tercer roba de carrer. Així sempre vénen amb roba neta.

Abans de desdejunar (i de menjar i berenar), aplicant sempre tot el que parlem en el curs, les seños han rentat les mans a tots els nens amb la gerra i la palanganeta. Ho fa diàriament i m'encanta. Així evitem moltes malalties que costa guarir quan no hi ha fàcil accés al metge ni diners per a medicaments.

També fomentem l'autonomia, així que com ja no som "bombons" sinó "melons", les seños reparteixen els pitets i els nens els hi posen.

I, per descomptat, mengen gairebé sense ajuda!

Com no deixava de ploure, els nostres plans d'anar a encarregar les cortines, comprar més orinals i mitjons i altres quefers fora de l'escola van haver d'ajornar-se. Així que aprofitarem per fer les fotos individuals d'aquesta classe, per posar-les al costat de les seves cistelles de material personal (esponja, tovalloles, mitjons...). A les seños els agrada tenir-les, els ajuda a l'organització i les malacostumarem l'any passat. Així que ja estan fetes i enviades a imprimir. Segurament demà puguem col·locar-les (a excepció dels quatre que van faltar).

El de fer-los les fotos ha estat ben bufó. Les seños s'han mostrat requeteatentas al fet que els nens sortissin impecables. Repeinaben les shurrupas de les nenes, feien riure als nens, els canviaven la jaquetes per la d'algun company quan veien que les que portaven estaven malfetes... i fins a van muntar un mini estudi per fer les fotos (amb la teva tovallola de fons, mamà!).

M'encanta que cuidin la dignitat dels nens en tot moment, que bromegin amb ells, els donin petons... i per a elles són nous alumnes!

I abans d'anar-me a un altre costat, com no anava jo a jugar una mica amb el meu Amen, amb el que riu quan ho aixeco (malgrat el moltíssim que pesa) fins que pot tocar el mòbil que l'any passat vam posar en la classe (el que ens vas comprar, Carli!) o quan li faig pessigolles o ho poso cap per avall!!!

Un altre avanç que veig aquest any és que es van acabar les migdiades per obligació (excepte en els nens, clar). Victoria ha batallat molt perquè després del menjar no es forçava als nens a dormir migdiada, sinó que se'ls oferissin alternatives d'oci per a aquest temps. Doncs bé, uns dies els veig veient pel·lícules de dvd (quan arribi casa, a la meva altra casa, començaré a baixar-me pelis en anglès per enviar-les-hi, perquè els encanten), altres dies (com avui) jugant amb plastilina... I és que "Abugida mai és avorrida"!!

A la tarda em va tocar donar la sessió del curs de formació (Carol avui no es trobava molt allà... la gastroenteritis ens ha afectat ja a les quatre... encara que el d'elles va anar molt més lleu que el meu, encara sort!). Avui tocava ALIMENTACIÓ, així que parlem dels horaris de cada menjar, del que ha de donar-se en el desdejuni, el tentempié, el menjar i el berenar (perquè d'Abugida surten amb les panxes ben plenes), de la importància de la higiene a l'hora

dels menjars, del foment de l'autonomia en la taula (o al terra, en aquest cas), que cal ser pacients (ni forçar ni desistir de seguida, donar-los temps, usar estratègies amb els qui mengen pitjor...), de la importància d'usar el moment del menjar per introduir vocabulari (aliments, coberts, sabors, quantitats, temperatures...). Aquesta tarda hem programat la resta de sessions per al curs. A més d'horaris, higiene, primers auxilis i alimentació, parlarem de la funció tutorial, relació amb la família, psicomotricitat, assemblea i comiat, activitats, continguts a treballar en cada edat i música. D'allò més complet! Zeri té a les noies amenaçades, pobres meves, amb què hi haurà examen final. I aquí les veus prenent nota.

Bé, això és el de menys. El que té de bo veritat és que assisteixen, pregunten, aporten, suggereixen. És estupend!

I com no tot podia ser bò, avui ens assabentarem nosaltres que la nostra vaileta, que és una de les nenes més intel·ligents de l'escola i d'allò més divertida, és VIH. Un pal, la veritat!! Ara toca pensar que gràcies a aquesta escola la seva mare té treball i diners per llogar una casa, la nena menja bé i està endreçada, es passa el dia feliç, bromejant, rient, compartint, abraçant i jugant com qualsevol nen de la seva edat. Solament per donar-li set achuchones al dia, compensa haver vingut!

És tarda i el dia de matí promet (vull provar a una nova cuidadora per Dagem). Em dormo.

Petonets de xocolata!!