Per fi és divendres. I, com tots els divendres, les mamàs dels alumnes
(segons a els qui els toqui torn) vénen a col·laborar amb l'escola en tasques
de neteja. A les vuit del matí ja estaven rentant llençols, pitets,
catifes... És la seva forma de contribuir a un projecte que cuida dels seus fills i d'elles mateixes. I, com veieu, ho fan de molt bon humor!
A nosaltres ens va tocar seguir cosint cintes per identificar els uniformes per grups. L'any passat era jo la que m'obstinava a desenvolupar la labor tutorial en la guarderia, de manera que cada nen s'identifiqués amb una cuidadora i cadascuna d'elles es fes responsable de cada nen i d'atendre, informar i escoltar als seus familiars.
I aquest any són elles les que demanden aquest tipus d'organització: llistats, grups, numeració, classificació per colors... M'encanta que li hagin vist la utilitat i que això estigui resultant!
Així cosia, així, així! El bé és que, mentre cosim, organitzem, preparem les classes del curs, fem llistes de materials que fan falta... a la nostra "central d'operacions", que ara és el magatzem, vénen a veure'ns i menjar-nos a petons nens tan diver com els de la foto !
Ha arribat un nen nou. El seu pare és un captaire minusvàlid, amb una cama malformada, que camina amb crosses . El nen, per la seva edat, ha entrat directament en el grup dels "melons", gràcies entre altres coses al fet que les cuidadores d'aquesta classe no han posat inconvenient a sumar un alumne al seu grup. El nen venia, com a tants d'altres en el seu primer dia, brutíssim, mal vestit i amb èczemes en el cap. Ho banyem, li tirem una loció i li vam donar dos
uniformes nous, a més d'una mica de roba per a la seva casa. Ves que no va quedar maco! I damunt va desdejunar, es va prendre l'aperitiu, va menjar i va berenar. I per descomptat,
va jugar, va cantar, va fer amics...
Avui va ser l'últim dia que van venir tots els mestres de l'escola. A partir d'ara toquen dos mesos de vacances escolars. Però, com a Abugida els nens no solament aprenen, sinó que reben menjar, cures sanitàries i un sostre mentre les seves mares treballen, aquest paradís no tanca mai. Com a cada aula hi ha dos mestres, un d'ells s'anirà de vacances i l'altre cobrarà doble sou per quedar-se. Ells mateixos s'organitzen i trien anar-se o quedar-se. Així que els mestres que es queden treballant van organitzar un homenatge (cerimònia del cafè) per acomiadar als quatre que es marxen de vacances.
Després del curs, vam ser al mercat. Comprarem canastres perquè els nens deixin les sabates en la porta (hi ha tantíssim fang que no podem entrar calçats en classe) i orinals nous per als bombons.
El curs per a les cuidadores (amb la presència també avui de la directora) ha tractat sobre la "Higiene". Els hem parlat de la neteja dels nens, de les aules, de les cambres de bany i de les pròpies cuidadores. Hem parlat dels avantatges de la higiene (evitem malalties, reduïm contagis, el nostre treball és més agradable i nosaltres mateixos estarem més sans) i hem tractat el tema dels bolquers (quan, com...) i del bany (útils, grups, forma de banyar al bebè, com usar el bany com a moment educatiu, precaucions, gels, cremes i olis, el bany i el seu component emocional...).
Haurem de seguir amb aquest capítol el dilluns perquè no va donar temps a acabar. És llarg i important (àdhuc queda rentat de mans, neteja de l'aula,
control d'esfínters...) i el fet de parlar en nespañol i esperar al fet que Zerihun ens tradueixi cada punt a amhàric porta temps. Les noies segueixen assistint i mostrant interès amb la seva participació, les seves preguntes, les seves propostes...
Podria explicar-vos mil coses més d'un sol dia (crec que a Abugida els dies són de 48 o 49 hores), però és tard, em caic de son i demà toca matinar
A les 8 en punt arriba una nena a la qual anem a portar a l'oftalmòleg a Addis. Ja us explico.
Petons. De xocolata, clar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada