Avui ha estat una odissea connectar-se. Només vaig poder fer un còpia i aferra del que havia escrit el diumenge .
A veure si demà puc llegir els altres que m'agrada. En general, està sent difícil enxampar connexió per a internet, cobertura per al mòbil i aigua calenta. Però àdhuc no ha plogut i mengem fenomenal.
Efectivament, com preveia, avui va haver-hi somriures i llàgrimes. Els expliquem a les seños que calia canviar de grups. Llàgrimes per la separació dels seus nens, alguna protesta, alguna alegria... No aconseguim el 100% del que jo volia però valoro positivament com va sortir.
Les "meloneras" no volien separar-se dels seus melons... i no ho
van fer. Aquí veieu a una d'elles, venja a plorar. Es van ficar dins de la
classe de Kedija que és la seva nova seño. Això guay perquè va servir perquè
Kedija aprengués com treballen amb elles i els expliquin cosetes de
cada nen.
Les "bomboneras" van seguir com si res amb els seus bombons. De manera que
demà dimarts (en comptes d'avui com estava preparat) les "meloneras" aniran a fer un dia sencer amb les "bomboneras" i els meus bombons. Així aprendran la dinàmica del grup. I el dimecres els hi porten a les seves classes.
Mare meva quina xapa d'organització del centre escolar us fico.
El cas el que el dimecres tothom ha d'estar en la seva classe amb els seus nous nens. Comença el curs!
Vaig passar per la classe dels BOMBONS i ALLI ESTAVEN ELS MEUS NENS! No, crec que no em reconeixen. I jo a alguns tampoc! Estan preciosos, sans, nets, alegres, tranquils, grans... Elísabet és la reina de la guarderia
i està preciosíssima. El meu Miguelito no va venir perquè avui li feien la ciruncisión, pobret meu. A més estaven les dues parelles de bessons super nens que van entrar ara. Els van ficar abans que arribéssim per por de que no sobrevisquessin. Estan bocois! M'encanten!
I també tenim ja al nou nen amb Paràlisi Cerebral. Mala pinta té això, super hipotònic, super desconetat de l'entorn... Quan la guardi estigui en marxa, que aquest any crec que ens costarà menys, podré centrar-me més en ell i l'altra nena amb P.C. Estic dessitjant, clar.
I per fi vam fer les entrevistes per a la selecció de les dues noves cuidadores de bombons. Es van presentar 16. Mare meva, quina fartor! Edat, estudis, situació familiar, fills, experiència,
propostes de treball quant a activitats, actitud davant els nens amb VIH, acceptació de l'horari de treball, disponibilitat per fer el curs formatiu que els anem a ficar després de les classes, relació amb la família dels alumnes... Vam tenir en compte un munt de factors. Fins i tot les fèiem cantar o jugar en terra amb Carolina que feia de nen, per veure si s'asseien en terra, si sabien usar les joguines, si els utilitzaven amb intencionalitat educativa... L'any passat vam veure en les cuidadores molta labor assistencial (menjar, bolquers...) però poques ganes de cantar, jugar, ensenyar... Per això busquem gent amb aquestes capacitats. És difícil, perquè elles mateixes van tenir una infància sense joguines. Però trobem a aquestes dues noies que creiem que van a funcionar fenomenal. A més, vam estar els tres d'acord al 100%.
Això ens va portar el matí. A la tarda vam ser a la Sebeta, el centre de cecs que hi ha a una mitja hora o una mica més d'aquí. Les dues noies canàries (que van arribar anit), Virginia, nosaltres i Zeri, la menda (com sempre) fent contorsionisme. Què m'acordava jo de les borses aspirables que comprimeixen el contingut!
El de la Sebeta em va superar una mica, la veritat. L'entorn està bé, fins i tot millor que això. Però l'escola és un gueto horrorós per a molts nens cecs (alguns sense ulls) en un estat lamentable d'higiene. Les noies argentines han estat dos mesos muntant una ludoteca en una sala. Els va quedar bufona. Les noies canàries es van quedar allí i continuaran el treball. Els he suggerit que per favor prioritzin la higiene per davant del joc. Primer gibrell i bany i després a jugar. Si no, les infeccions van a fer històries (no imagineu com fan olor aquests nens!).
Volta a casa, berena-sopar ric, rica i a preparar l'informe de la selecció de candidates per a Mediterrània.
Ja en el llit (són dos quarts de sis de la nit, hora etíop).
De nou dia intens... tris, després de, demà més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada