DILLUNS 11 DE JULIOL
Ens vam posar a treballar i va arribar Zeri amb una proposta diferent. Havia d'anar a donar els diners als ancians dels quals Mediterrània cuida i ens va demanar que li acompanyéssim. Així que vam agafar el gari (el carret amb el cavall) que ara tenim contractat a l'escola fins a les quatre de la tarda (novetat d'aquest any) para el que sigui necessari.
Quan arribarem, estaven tots reunits en el local de l'edir (associació de veïns). Allí varem estar passant llista i els ancians van estar rebent cadascun la quantitat de diners mensuals (entre 200 i 400 birrs) que se'ls dóna per compensar les seves lamentables pensions en cas que aquestes existeixin (de 50, 100 birr). De no ser així no tindrien prou per viure. Com tots són analfabets, van anar "signant" amb la seva empremta dactilar... I, com sempre, es van desfer en agraïments i bones paraules cap a nosaltres (com a representants en aquest moment de l'ONG).
Quan acabarem, els representants de l'edir ens van demanar que anéssim a veure altres ancians (més casos de pobresa extrema) que també necessitaven ajuda, per comunicar-li-ho a l'ONG.
La foto de la casa és d'una de les dones que ens necessita. Ella és una dona vídua i sense fills, d'uns 70 anys, amb una pensió de 100 birrs, dels quals paga 1,50 a l'estat per aquesta "casa".
L'altra va ser aquesta senyora de 75 anys que ens va ensenyar la seva casa, molt petita, sense ventilació... excepte pel sostre d'uralita, que té uns forats que en dies de pluja deixen entrar l'aigua. Paga per ella 7,50 birrs a l'estat (dels 150 que té de pensió). Quan pregunto per què no demana que li arreglin aquest sostre, m'aclareixen que si protesta la dealltgen i li donen la casa a un altre. Viu amb una noia de 16 anys a la qual va adoptar de nena quan es va quedar òrfena.
Els dos casos han estat aprovats per Mediterrània, de manera que la seva situació canviarà ràpid i podran viure amb dignitat. Aquest projecte de suport als ancians (tan poc freqüent entre les ONGs) em va encantar, i aquest any, veient-los tots, m'agrada encar més. A més, Mediterrània està pensant a muntar un centre de dia on aquestes persones podran desdejunar, conversar, compartir jocs de taula, endreçar-se... que per ventura pugui ser una realitat.
Tornarem a l'escola, on els nostres majors caminaven jugant al rotlle (a la sabatilla per darrere!) i cantant alegres. Vist el que hi ha aquí fora, m'encanta veure el que hi ha dins.
A la tarda va continuar el curs de formació per a cuidadores. Tema del dia: Higiene (II part). Parlarem del bany, dels mocs, dels polls i del control d'esfínters.
DIMARTS 12 DE JULIOL
Després de la nit toledana que passarem amb la meva gastroenteritis, ens hem aixecat fetes pols. Fluixa no, fluixíssima. I a més sense atrevir-me a menjar per por de tornar a despertar al monstre del meu estómac.
Vaig passar a veure els nens, però sense molt contacte per por de contagiar-los. Un bon dia ràpid . Tot estava en ordre, les cuidadores segueixen les pautes que anem donant i tot funciona. Els més petitons encara ploren a estones (sobretot a l'arribada) però cada vegada menys.
Em vaig quedar en el magatzem (el nostre actual centre d'operacions), ficada en labors d'organització. Però, com sempre, van arribar els majors del col·le, que estan ara en activitats d'oci (para no deixar de donar-los sostre i menjar) perquè estem de vacances. Vinga petons, vinga abraçades, vinga ficar el cap en el que feia... així que vaig decidir relaxar-me amb ells per una vegada i els vaig posar les fotos i videos que havíem fet aquests dies a Abugida. Vaja, els va encantar! Ens afartem de riure! La veritat és que els veig felicísims, encara més que l'estiu passat! Això sí, estan fets uns trapellas i uns còmics d'agafa't! Sempre de bon humor, sempre amb ganes de broma, sempre entre cançons i abraçades. Estic desitjant que "els meus" bombons (els que van entrar l'estiu passat) tinguin aquesta edat!
El curs de formació ha comptat avui amb dos nous alumnets. Són Kalid i Kerim, els besons petits, que van tirar una estona de més avui a Abugida perquè els seus familiars es van retardar una mica. Avui el curs ha anat de PRIMERS AUXILIS.
Per cert, que aquí podeu veure a Carol emocionadísima explicant com guarir una ferida tirant-li Betadine a Zeri o avisant del risc d'asfíxia amb una borsa. I és que ha nascut per als escenaris! És una màquina!
Estic encantada que estigui col·laborant amb l'escola perquè està aportant una barbaritat!
Em dormo... PETONETS DE XOCOLATA!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada