Vam conèixer a la mare de B fa uns dos anys. La visitarem en la seva barraca, un quartet construït amb deixalles en el terreny familiar.
A la mamà de B. l'havia violat un home que va entrar quan vivia a la casa familiar, la va deixar embarassada i li va contagiar el VIH.
La seva família la va tirar de la casa i un dia un cotxe la va atropellar i la deixà malament d'una cama.
Aquest home com a compensació li va fer el "chabolo" on viu abans esmentat.
Quan la vam conèixer, la mare de B. impressionava. Per la seva primesa, per la seva tristesa, per la seva desesperança. La seva família passava per la porta i la miraven amb menyspreu sense parlar-li, la qual cosa li produïa un profund dolor.
La mare de B. volia donar al seu fill en adopció i anar-se a morir a un monestir.
Ja no tènia forces per seguir lluitant.
B. va entrar al programa d'apadrinaments i li vam posar una senyora a la mare per ajudar-li amb les tasques domèstiques i portar a B. a l'escola.
I la mare de B. va començar a tenir esperança. El seu estat d'ànim i de salut va començar a millorar, i es va posar més forta a tots els nivells, perquè abans de l'apadrinament gairebé no menjava per donar-li de menjar al seu fill i a més estava amb una profunda depressió.
I fins i tot va millorar de la seva cama.
En una reunió amb els pares i mares de l'escola, allí estava la mare de B. asseguda en primera fila. Portava una roba molt bonica que li havien enviat els padrins del seu fill, i unes sabates molt xul·les que li havien enviat també i que li anaven molt bé pel seu problema de la cama. S'havia fet trenetes i estava maquíssima. La meva companya -que no la coneixia ni sàvia de la seva història- em va demanar:" Qui és aquesta mare tan fatxenda?"
La mare de B. de tant en tant treia el seu peu per sota de la faldilla per ensenyar-me les seves sabates, la qual cosa em feia molta gràcia.
Quan va acabar la reunió, va venir a saludar-me. Sempre és molt afectuosa amb mi i jo ho sóc amb ella, és una d'aquestes mares d'Abugida que són irresistibles .
Li vaig preguntar com estava, i em va dir que molt bé. I em va dir que la seva família seguia sense parlar-li, però que això a ella ara li era igual; que ella era feliç amb el seu fill i que passava d'ells.
Fa molt poc la mare de B. ha estat triada la millor mare de l'escola per votació conjunta de les mestres.
La mateixa dona que fa dos anys volia morir-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada