Ens anem del 26 a l'1, amb l'agenda repleta.
En Akaki ens hem d'entrevistar amb les autoritats de la subcity per tractar de trobar una solució a la història interminable (we want the answer to a never ending story
Ah....
Never ending story...
Ah....
Never ending story...
Ah....
Never ending story...Ah....
The never ending story del compte de l'escola Abugida (avui és d'una manera, demà d'una altra, i ja van cinc anys...)
També ens hem de veure amb els responsables de l'escoles Fitawrari i Biru Tesfa, per planejar el curs que ve.
Així mateix ens trobarem amb els responsables de l'escola Akaki Mengist per tractar i perfilar el tema del taller d'aprenentatge de costura per als nois i noies sords de l'escola.
I com no, visitarem Abugida, la república independent d'Abugida, on els nens són feliços i estan cuidats com tots els nens del món haurien d'estar-ho.
En Sebeta tenim reunió amb el director, els futurs monitors /es del taller de cecs, i responsables del ministeri d'Educació.
Volem que el taller de jocs sigui permanent, per a això contractarem a dos monitors. Sembla que un d'ells serà el professor invident de música i l'altre/a està per determinar encara.
Visitarem les instal·lacions on resideixen els nens, que són molt precàries, amb la intenció d'iniciar una col·laboració en aquest tema en el setembre vinent. Això dependrà de l'interès i el compromís que posin per la seva banda els responsables de l'escola, interès i compromís sobre els quals tenim els nostres seriosos dubtes perquè ni els nens s'alimenten bé (en realitat presenten un grau important de desnutrició quan en teoria tenen assegurada el menjar), ni les cuidadores els cuiden, ni les netejadores netegen, ni sembla que ningú es preocupi realment per ells.
Les instal·lacions (bones instal·lacions fetes en el seu moment per alguna ONG de bona voluntat) estan molt bé; però la falta de manteniment, i la desídia de les netejadores i cuidadores han fet que aquestes instal·lacions siguin ara com ara completament insalubres.
I a l'estiu la majoria dels nens es queda a l'escola. No tenen on anar.
Són els nens ningú, els nens de ningú. Uns estan en el centre perquè un dia els seus familiars van dir que veien malament, i d'aquí no van sortir, encara que puguin veure -alguns perfectament, uns altres tenen baixa visió però veuen- encara que puguin anar a escola pública.
I uns altres no poden veure.
I tots comparteixen una trista existència.
I com tenim el costum d'involucrar-nos al 100%...doncs això, que va a ser difícil.
Viatgem molt carregats de jocs, pilotes sonores i mapes per a cecs, altres joguines, col·liris i material divers amb destinació als nens de la Sebeta, que estan molt necessitats de tot.
Estem en l'última fase per acreditar-nos a Etiòpia i intentarem solucionar l'embús que tenim en Exteriors.
Coincidirem l'últim dia amb Alejandra i Carolina, que van a engegar la nova aula de la guarderia d'Abugida i a seleccionar a les noves cuidadores.
I és una pena però per unes hores no coincidirem amb Conchy i amb Chaveli, que van de voluntàries a la Sebeta i a Abugida.
Tenim l'estiu ple de voluntaris, la qual cosa és una alegria.
Fins a la volta, esperem venir carregats de bones notícies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada