DIMECRES 6 DE JULIOL
Avui els meus exbombons van canviar d'aula, van promocionar a la dels melons, que és on està la nostra habitació.
Així que ara som veïns. Els teníeu que veure. A veure si els nous em donen un matí de treva i puc tirar un dia amb ells.
Per començar la jornada, Jonás, el responsable del magatzem, ha decidit cuidar-nos. Així que va aparèixer a l'aula amb aigua calenta per a te o cafè i pastissos de pa. Així dóna gust!
Bé, per fi VAN ARRIBAR ELS NOUS BOMBONS!! Com era el primer dia,
vaig pensar que vindrien pocs, fins que els arribés la notícia. Doncs solament va faltar
una! En total QUARANTA-TRES bombonets!
Jo quan vaig veure tanta mare amb tant nen gairebé moro. Amb dir que no pensàvem usar avui la classe nova, pensant que vindrien poquíssims i vam haver de fer un desallotjament urgent del que era nostra "central d'operacions", ho dic tot.
Zeri va passar llista a l'entrada i les mamàs van deixar els seus nens amb les seves tutores.
Va començar la bramor! Bramor del gran multiplicat per quaranta-tres. Bruts
venien per altres, pobres meus. I la roba era pur harapo. Així que
prioritzem la higiene i banyem a TOTS. Quina pallissa! Estaven espantadets
del tot, però a poc a poc es van anar calmant. Bany calent, crema, massatge
amb oli i roba neta. Imagina com s'anaven quedant i el bé que feien olor.
Només vaig trobar a faltar un pot de colònia Nenuco! Ja em vaig enamorar d'un d'aquests
que se't peguen com si fossin peces del Tetris i plora si et separes. Gairebé
m'ho lligo a l'esquena! Àdhuc no sé com es diu. Ningú sap com es diu ningú!
Teníem aquí robeta per uns 80 nens, així que la varem fer bona. Jo solament sentia "GIRL
SMALL!!, BOY BIG!!". I si era Carol la que em demanava, sentia "DÓNA'M ROBA PER A UNA
PRINCESA!" Jeje! I aquí ens veiessis repartint unes i unes altres, tractant de conjunyir, posant bolquers, vestint i... objectiu aconseguit! Van quedar preciosos! Més xul·los que un vuit!
Després els vam donar de menjar i la majoria va devorar.
No va haver-hi més, estem en període d'adaptació. A les mares els va encantar trobar-los tan nets, fent bona olor, menjats i feliços (ja no ploraven!).
M'ha encantat veure les cuidadores més àgils, compenetradas i eficients.
Fallades hi havia, clar, però tots els tenim i s'aniran corregint. Res a veure amb l'any passat. Ningú s'atabalava, tots saben que els plors duren tres dies.
Manegen el bany, el menjar, s'ajuden unes a unes altres. Les netejadores i cuineres van ajudar molt venint-me també a l'aula dels bebès, perquè cadascuna caminàvem amb dos nens en braços i amb tres no podíem.
I llavors vam tenir reunió d'equip docent amb Zeri i totes les cuidadores. Valoren la jornada positivament i diuen que se'ls va passar el temps volant. Què bé!
Ens demanen bolquers, tacetes, cortines per a l'aula, papereres, galledes per al bany, mitjons...
Comprarem el necessari i seguirem cuidant que els nostres bombons creixin sans i feliços en aquesta Caixa Vermella d'Abugida. Els hem dit a les cuidadores que té el curs obligatori de formació per a cuidadors de guarderia etíop totes les tardes fins que ens anem. I la resposta ha estat... que si poden venir a més altres mestres de l'escola. Jo ho al·lucino! Què els han donat a aquestes aquest any? Nosaltres hem promès certificat a canvi. Jeje!
Quan tot va acabar una de les seños dels nous bombons (Kebebuch) va passar a veure els nous melons (els meus bombons de l'any passat, que han estat alumnes seus aquest curs. I la hi menjaven a petons! M'encanta veure això, queda clar que els nens se senten feliços i segurs i creixen sans i alegres en aquesta escoleta paradisíaca.
Dutxa imprescindible (després de tant pipí de bebè damunt) amb aigua fresqueta
(escalfador espatllat) i a rentar roba. Ja plou, quin rotllo. Així que no hem sortit al carrer, era tard (més que tard, de nit, que aquí fosqueja aviat), estava tot enfangat... Ens venia de gust airejar-nos, però no ha estat possible. Ens quedem i aprofitem per anotar quefers, planificar compres, organitzar les classes...
D'altra banda, estem sanes, les bestioles tornen a menjar-me, em tiro l'antibichos (a Carol ni se li apropen... perquè quan acaben amb mi ja no tenen gana), mengem bé, dormim bé, ens cuiden moltíssim... i sabem que el temps, els diners i l'esforç dedicat l'estiu passat i aquest és realment productiu.
Petons de xocolata a tots!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada