dilluns, 26 de desembre del 2011

Èxit del Rock'n Soul



El Rock'n'soul concert de música en directe realitzat en el KG Bikes Custom Garage & Services al Polígon Són Oms el 17/12/11, va ser un gran èxit.
Van acudir unes 200 persones, es va acumular molta roba i aliments per als necessitats a Mallorca i es van recaptar 1.000€


Va ser organitzat per : Nelly Berens & Stefan Götz de la revista NewMallorca i per Knut Gruschka de KG Bikes.


Donat l'èxit esperem que es realitzin més esdeveniments d'aquest tipus per ajudar a Mediterrània, per donar a conèixer les seves activitats i per aconseguir més socis.

Voldriem mostrar el nostre agraïment a aquest gran equip acompanyat del seu staff i els músics que van aconseguir donar-nos una nit meravellosa.

divendres, 23 de desembre del 2011

Talismans de la sort




Un caganer o caganet és una figureta de naixement que se sol col·locar en els pessebres, com a tradició a Catalunya, Balears i a la Comunitat Valenciana, normalment amagada en un racó, darrere d'un arbust, ajupida representant
que està fent les seves «necessitats». També és freqüent aquesta figura en els pessebres de les illes Canàries.

La tradició del caganer està acceptada plenament per l'Església.

Col·locar aquesta figura en el Betlem, porta sort i alegria.

Aquí us deixem els nostres entranyables caganers vivents d'Abugida, els més macos de tots els caganers i els que donen més sort.

dijous, 22 de desembre del 2011

Feliç Nadal 2011


Que la majoria dels teus desitjos es facin realitat en aquest Nadal.
Bones festes.
Els equips de Mediterrània

Un raig de llum







Ja han tornat les psicomotricistas d'Etiòpia, quin lexe d'equip. Van deixar el gimnàs en funcionament amb activitats de psicomotricitat i integració sensorial, van formar als monitors (que seran els mateixos que per a la Messi) i sobretot van deixar a un munt de nens feliços la vida dels quals ha canviat totalment en els últims mesos.
Nens que com tots els nens són feliços jugant, escalant, tirant-se pels matalassets i el terra... coses que són tan normals per a molts nens i tan difícils per a uns altres.
I a part del lúdic, la psicomotricitat serà fonamental -com diu Laura- perquè el treball de lectoescriptura i el cognitiu siguin fructífers, els prerrequisits per a la lectoescriptura com l'orientació temps-espai, la dissociació d'espatlla, colze, canell i dits, les funcions executives, el control postural, etc.
Tot això es treballa amb els nens des de la sala de psicomotricitat i després passen a treballar-les a l'aula, així els resultats són més reals, significatius i rics. S'ha organitzat de tal manera que com hi ha dues sales de manipulatiu i intel·lectual i una de psico, cada monitor amb el seu grup passa pels tres espais, mentre un fa sessió de psico els altres dos cadascun en un aula treballen la seva part curricular i van rotant.
Es va acabar la formació inicial dels monitors per a aquesta primera etapa de formació com psicomotricistes i van poder vivenciar en ells mateixos les sensacions que molts dels nois experimenten en sala mitjançant les dinàmiques propostes.
La integració sensorial de moment es començarà a practicar amb els nens que tinguin majors dificultats i una discapacitat intel·lectual afegida.
Els canvis en els nois són increïbles, en l'expressió bidimensional sobre paper es poden apreciar ja formes concretes molt properes a la realitat espacial dels objectes en relació a l'espai i a ells mateixos, i molts comencen a representar "la seva llar, les seves arrels" i a narrar la seva història, emocionant de debò.
Fotos: activitats en el gimnàs, formació dels monitors, aprenent a ser cecs per poder fer psicomotricitat amb ells (inclòs el nostre representant).

dilluns, 19 de desembre del 2011

Dagem, la riquesa d'Abugida





Les persones amb discapacitat que viuen als països empobrits compten molt poc i són molts, perquè la pobresa va unida a més probabilitat de patir una discapacitat ja sigui per perquè les seves mares no van rebre una cura prenatal adequada o van tenir un part difícil, o per altres motius com a malnutrició, poliomielitis o accidents. I si ja és difícil viure en la pobresa, molt més difícil resulta encara quan es té una discapacitat.
La paràlisi cerebral és freqüent a Etiòpia per la falta d'atenció en embarassos i parts i les infeccions.
A més l'escassetat d'educació fa que aquesta condició la hi converteixi en un estigma , en considerar-la una sort de maledicció o un càstig diví.
Dagem ha enriquit la guarderia, ha enriquit l'escola Abugida, ha trencat tabús i tòpics i a dia d'avui presenta aquest meravellós aspecte en el seu emotiu retrobament amb Laura, aquesta meravellosa terapeuta ocupacional que es va encarregar de formar a Nuria, la seva meravellosa cuidadora etíop i a la mare de Dagem.
Dagem la va reconèixer , va aixecar el seu cap i li va dedicar un gran somriure.
En les fotos també veiem a Jonas, aquest nen de l'etern somriure que pateix la mateixa condició però molt mes lleu que Dagem, i a qui Laura també va fer fèrules termoplàstiques.

Tant de bo que arribin mes nens així a Abugida .

El bon sol d'Abugida





Què pesada que és l'època de pluges... sembla que mai ha d'acabar. El vostre estiu és la nostra època més freda i plujosa.
Però va arribar el nostre estiu etíop i aquí estem tan contents al bon sol d'Abugida!!


Sol, solet
Vine'm a veure, vine'm a veure
Sol, solet,
Vine'm a veure, que tinc fred

dijous, 8 de desembre del 2011

Africa connetion

Autor: Angel Gonzalo, periodista i company de la fisioterapeuta voluntària de Mediterrània a l'hospital Dangme East d'Ada (Ghana)

http://ghaneantes.wordpress.com


A la majoria de països africans la corrupció és una manera de vida per als seus governants i legions de funcionaris que han assumit com a normal beneficiar-se o beneficiar a persones del seu grup ètnic quan es troben en situacions de poder. Aquestes elits i camarilles menyspreen a la seva població que observa atònita com els seus recursos naturals o públics es balafien sense que els arribin amb prou feines les engrunes. La flama que ha encès la primavera àrab en el Nord d'Àfrica i Orient Pròxim podria atrapar a tots els corruptes del continent i de més enllà. La ciutadania sap ara que el canvi és possible. Ser polític a Àfrica era -i en molts llocs encara és- una de les poques professions en les quals un africà pot créixer i enriquir-se. El poder econòmic i les infraestructures segueixen en poder dels blancs, si no directament com en l'etapa colonial, sí a través de grans transnacionals -que exploten els rics recursos de cada regió- o institucions financeres internacionals -com el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional- que, amb les seves normes impossibles i l'exigència dels pagaments del deute extern, ofeguen les economies dels països empobrits, any rere any.
A més, en una escala més baixa, els perllongats retards a l'hora de fer efectives les nòmines dels propis funcionaris i la burocràcia dels tràmits administratius provoca que els suborns siguin un mitjà per sobreviure en bona part d'Àfrica i una pràctica generalitzada per lucrarse amb serveis públics gratuïts.
Massa exemples.
El continent està plagat d'exemples. Ha ocorregut (i ocorre) a la República Democràtica del Congo, a Zimbaue, en el no Estat de Somàlia, a Nigèria, a Costa d'Ivori, a Sud-àfrica, Moçambic, Malawi, a Líbia o a Etiòpia -fins i tot en els temps de la fam que va commocionar al món-. I és especialment escandalós a Guinea Equatorial, on la família Obiang gaudeix de grans luxes i privilegis, enormes comptes i productes financers amb molts zeros a la dreta a bancs europeus gràcies als pous de petroli del seu país, mentre la població pateix.
La combinació de recursos naturals abundants, interessos d'empreses i governs de països rics, una descolonització precipitada, governs locals autocràtics i dictatorials, tensions ètniques, cops d'estat i conflictes armats -la llista és interminable en els últims 50 anys- ha convertit la corrupció en endèmica.
El camí de Ghana
Ghana, avalada per la seva estabilitat democràtica en una regió pobra i convulsa, intenta invertir aquesta tendència, encara que encara li queda molt camí per recórrer.


Segons l'organització Transparència Internacional (TU), que mesura entre altres aspectes el grau de corrupció d'un país, Ghana ocupa el 8è lloc d'Àfrica Subsahariana, amb una puntuació de 3,9 sobre 10, empatada amb Itàlia i en el lloc 69 dels 183 països auditats. -Espanya, sense anar més lluny, té una nota de 6,2; només una desena per sobre de Bostwana. Com saben, la cultura del "pelotazo", les concessions de llicències d'edificació i el tràfic d'influències també tenen un llarg i recent arrelament a la nostra terra-. El Banc Mundial opina que Ghana és el millor país d'Àfrica Occidental per fer negocis.
No obstant això, els casos de corrupció, sobretot relacionats amb comissions derivades del negoci del petroli apareixen denunciats amb freqüència a la premsa. Segons les últimes enquestes de TU, per a la població ghanesa, els partits polítics són les institucions més corruptes. I per sobre d'ells, la policia. Per combatre aquesta situació, el Govern ha desenvolupat un entramat legislatiu i un marc legal lloat per observadors internacionals. No sembla suficient. El 79% dels ghanesos consideren corrupte el seu sistema judicial. La meva experiència al país, a l'única ocasió en la qual he requerit els serveis de la policia, els polítics i els missés donen la raó a aquestes estadístiques: estaven tots conxabats i l'amiguisme va pesar més que la justícia.

Nou jutjat a Ada.

Recentment, vaig assistir a la inauguració de la nova seu del jutjat del meu districte, Dangme East, a la Greater Accra Region. Sota un sol demoledor -se'm van acabant els adjectius per descriure la calor quotidiana- es van concentrar les forces vives de la regió i les més altes institucions de l'Estat.


Allí estaven les autoritats religioses, policials, educatives, sanitàries, els chiefs locals, el chief regional, els membres del parlament per aquesta circumscripció, representants de les associacions jurídiques, el magistrat que exercirà en aquest jutjat, el president del Tribunal Suprem i la "Cap de la Justícia / Chief Justice" de Ghana, Georgina Teodora Woode, en absència del president de la República -de viatge durant aquests dies a Canadà-, màxima autoritat del país.
Al costat d'ella i per no deslluir l'acte, es va fer portar en autobusos a un centenar d'estudiants. Com a Radio Ada no hi ha molts mitjans, aprofitem que un d'aquests vehicles passava per la nostra porta per unir-nos a la comitiva i estalviar-nos el transport.

Esdeveniments eterns.
Arribarem poc abans de les 9:45 am, hora prevista d'inici de l'acte, encara que no va arrencar fins a les 11 am sense que a ningú semblés importar-li, llevat al "bafono" -home blanc a Dangme- que donava mostres d'impaciència. Per passar l'estona, a algú se li va ocórrer repartir cocos, la qual cosa no deixa de ser una estupenda costum.


Es Va iniciar la cerimònia amb una oració, com gairebé tots els actes, menjars i altres saraos aquí. La presència de la religió a Ghana, com en molts països d'Àfrica, és aclaparant. Només al meu poble -8.000 habitants- hi ha uns 15 temples cristians -i pot ser que em deixi algun- i una petita mesquita. Les diferents branques: presbiteriana -majoritària-, evangelista, baptista, pentecosta, catòlica, adventista, testimonis de Jehová, anglicana, omplen aforament els dissabtes i diumenges.
En els dies laborables tenen misses, catequesis, estudis bíblics i reunions similars. Per si no fos poc, els funerals se celebren gairebé sempre en cap de setmana -els cadàvers es conserven en la morgue fins al divendres- i es converteixen en tres dies de celebració. L'agenda religiosa marca l'agenda social.


En fi, que el pastor, guareix o sacerdot va acabar i va cedir la paraula a les diferents autoritats, que vanren anar desgranant discursos sobre la importància de la justícia, la democràcia, la transparència, la lluita contra la corrupció i la necessitat de la confiança de la població en les institucions. Ningú semblava prestar-los molta atenció.

Un missatge singular.
Van parlar tots, precedits d'un mestre de cerimònies, que presentava a l'interlocutor en anglès i en dangme, amb adjectius pomposos, recollint els seus mèrits i assoliments... fins que li va arribar el torn a ella, l'única dona -almenys la superior de tots els altres- la "Cap de la justícia".


"Cap persona ha de pagar cap suborn ni fer cap regal a cap funcionari judicial perquè influeixi favorablement en un cas que li impliqui. Cap jutge pot acceptar-los. Això és absolutament il·legal i està perseguit per la justícia". La contundència del seu advertiment porta implícit el missatge que aquestes situacions no són aïllades. En aquest moment, els assistents van esbossar un somriure, van mirar per a un altre costat i vaig començar a escoltar lleugers murmuris... És com si els haguessin enxampat en falta!

Judici farsa
Una vegada que van acabar els discursos, el nou edifici es va inaugurar amb la celebració d'un judici fals!
El Parlamentari de la regió i el Chief d'Ada van fer d'acusats, i com tal es van col·locar en l'estrada que els corresponia; el representant de l'associació de juristes -un missé sense importancia del nom del qual no vull acordar-me- va exercir d'advocat defensor; el fiscal del districte, en el seu paper; el jutge, al seu, i la sala va obrir les seves portes a curiosos i periodistes que abarrotàvem la sala.
Fins i tot hi havia agents de la policia que davant els comentaris del públic manaven callar amb tota la serietat del món: order in the Court!
El judici fals va durar una mica més d'una hora i els acusats van resultar absolts. Se'ls acusava de broma de corrupció!


Els assistents van posar llavors per a diferents fotos de família i la Chief of Justice va donar per conclòs l'acte deixant-se anar precipitadament.

dimarts, 6 de desembre del 2011

Com canvíen els temps, Venanci, què et sembla?



Què et sembla, Venancio com canvien els temps?
La lletra d'aquesta vella i boníssima guaracha té molta relació amb el canvi a la Sebeta, aquí us deixem el primer mail de les psicomotricistas des de la Sebeta!!


!!Hola!!
Hem trigat a poder connectar-nos, estava difícil la cosa amb l'ordinador i la connexió i a més tenim poques estones perquè anem de gom a gom.
Els nois de Sebeta ja tenen sala de psicomotricitat i tres fantàstics monitors que els van a acompanyar en els seus processos evolutius i personals. Hem aconseguit que participin no solament la gent de l'escola, que estan tots implicadíssims sinó també la gent del poble, el costurer, el fuster, el ferrer, el venedor d'escumes de matalassos, etc. La vivència està sent rica per a tots. La directora està bastant conscienciada i ens va acceptant cada proposta que li realitzem, i us asseguro que són moltes perquè en tan pocs dies anem de gom a gom per deixar tot ben iniciat!!! Encara sort que estem acompanyadíssimes com sempre pel gran Zerihun, per qui encara no hem trobat la paraula que abasti tantes funcions i tan gran cor.
Els nois després de les primeres sessions, han expressat mitjançant dibuixos i paraules que se senten contents, afortunats i en confiança. Després del primer dia de sessions 35 nens més es van apuntar a aquesta activitat, com sempre la major part de l'èxit està en els treballadors etíops, es mostren motivadíssims, estan fent un enorme esforç durant les sessions de formació, les sessions pràctiques, la creació de material, i fora del seu horari de treball, dedicant temps a reunir-se amb nosaltres i reflexionant després de la jornada per plantejar dubtes i compartir canvis i situacions que els criden l'atenció o els produeixen emocions que volen compartir. Estan motivadíssims i realitzen preguntes enriquidores per a tots a cada moment.
El treball està sent molt intens i fructífer i nosaltres estem aprenent amb ells moltíssim. En veure moure's als nens ningú diria que tenen dificultats visuals i de comunicació, en compartir vivències; ningú MAI diria que parlem llengües diferents i no ens veiem perquè al final parlem un mateix llenguatge.


Una abraçada
Les psicomotricistas estan treballant amb els nens amb pitjor visió, cecs o pràcticament cecs, que són els que tenen menys estímuls.

divendres, 2 de desembre del 2011

Resum anual dels asoliments a Etiòpia. Escola d'Abugida




Abugida, la nostra "República independent".

En primer lloc com sabeu gestionem i mantenim íntegrament i en solitari -i des de fa ja cinc anys i malgrat els nombrosos problemes que ens han sorgit al llarg d'aquest temps- l'escola infantil Abugida amb tot el que significa: salaris de 33 persones en l'actualitat) , 3 menjars al dia per 235 nens (4 menjars en el cas dels bebès), manteniment, reparacions i ampliacions (solament fer un pou negre nou ens costa 5.500 euros), material escolar (els nostres nens tenen tot tipus de material escolar pagat per nosaltres), uniformes i altres despeses com a transport, llum, aigua, telèfon, etc.
També seguim amb les classes per a adultes i hem acollit a la nostra "habitació refugi" a diverses mares víctimes de la violència domèstica o que es van quedar al carrer amb els seus nens. L'estada a l'habitació és temporal, si hi ha treball a Abugida es queden a treballar; i si no és possible els donem un préstec perquè s'independitzin.
L'escola Abugida en teoria és del Govern però ells no paguen absolutament res. L'han deixat a les nostres mans, cosa que és positiva perquè ens permet la seva gestió directa i enviar als nostres voluntaris/es que fan classes de formació al personal i que constitueixen un gran tresor humà.

Volem remarcar el de "íntegrament i en solitari" perquè de tant en tant apareixen fotos dels nens d'Abugida en altres webs, FB o blogs, i això indubtablement ho fan sense el nostre permís en la immensa majoria dels casos i a més es presta a equívocs de suposades col·laboracions, que realment no tenim.

Abugida segueix i creix. És un projecte molt consolidat, un "centre d'excel·lència" i "els nostres" nens estan preciosos . Creixen forts i sans. Els VIH es confonen amb els altres, no tenen problemes de salut i no són discriminats.
La majoria de nens tenen històries de vides molt difícils darrere d'aquests somriures, per a ells Abugida és vital ja que els dóna seguretat i felicitat durant moltes hores al dia.
En la guarderia tenim un tresor especial, el petit Dagem -amb una greu paràlisi cerebral- que gràcies a Nuriya que és la seva cuidadora exclusiva, i a la formació que va rebre aquesta de Laura (psicomotricista i gran professional) millora a poc a poc i és un nen molt feliç.

Què anem a dir de la guarderia: és un espai únic al país. I no hagués estat possible (sí materialment, però mai des del punt de vista d'atenció i estimulació) sense Alejandra, aquesta mestra meravellosa que va afrontar un gran repte en el seu moment.
Alejandra ha estat anant a Abugida durant dos anys consecutius en les seves vacances. Sabem que el seu primer any va ser difícil, però sabem també que quan va tornar el segon any es va quedar molt gratament sorpresa de lo be que funcionava la guarderia. És obra teva, Alejandra, moltíssimes gràcies.
Has creat una cosa única.

I gràcies també a la resta de voluntaris i voluntàries que per allí heu passat, aquest any heu estat molts i tots i totes heu deixat allí la vostra petjada.
Abugida ens costa actualment més de 5.000 euros de despeses mensuals fixos, la inestabilitat de la moneda etíop i els continus increments dels preus fan que el pressupost s'incrementi amb intervals curts de temps.
Moltes gràcies a tots els nostres socis i donants que la feu possible.

Revolt de Sebeta


Hola, gent de Mediterrània

Aquí us deixem unes fotos de la revisió oftalmològica dels nens de la Sebeta.
Prossegueixen les converses per poder anar a operar als nens que ho precisen.

Els qui veuen amb o sense ajuda ja van a començar a aprendre a llegir i escriure, la seva aula està preparada: pupitres i cadires nous i el material escolar que precisen .

Mediterrània s'ha fet càrrec de totes aquestes despeses.

Dos psicomotricistas estan ja allí per engegar el gimnàs, i a elles s'uniran altres dos en els propers dies. Van a confeccionar, amb l'ajuda dels nois i noies grans, material de psicomotricitat en foam per a estimulació psicomotriu entre altres coses que porten i entrenar a dos futurs/es monitors/es esportius. !Esperem les seves fotos amb ansietat!