Diari d'Ale des d'Abugida-3

Mireu què preciosa està la meva petita I. amb la seva mami!

Són tot alegria! Permanentment somrient! Abugida l'adora, es passa el dia rebent petons i abraçades de tothom. La seva mare està guapetona i forta. Qui ho anava a dir! Els ha canviat la vida... No, els ha arribat la vida! És clar que en aquest lloc, VIH significa "Viu Intensament Happy".

Els nous bombons van bramar a la seva arribada... i temps després. Sobretot els més petitons. És normal, porten tota la seva vida aferrats a l'esquena de les seves mares totes les hores del dia i no podem (ni hem de) agafar en braços a tants. Però a poc a poc van calmant-se, a estonetes investigant alguna joguina... Aviat això estarà superat. Les seños segueixen manejant-se bastant bé amb ells i nosaltres seguim aquí, intentant que perfeccionin.

Ja anem marcant els chandals per fer els grups. Grup vermell acabat! Les cuidadores em van explicar que l'organització de l'estiu passat va ser positiva i va obtenir bons resultats, així que repetim. Àdhuc haig de numerar-los, posar fotos i noms en les seves cistelles, treure llistats per a les parets... Però és que estic pendent d'alguns canvis àdhuc, per embolics d'edat.

Gran moment del matí! Les mares dels meus exbombons han fet un homenatge a les cuidadores dels seus fills. No us podeu imaginar quant m'ha

agradat això. Al pati de la guardi van preparar una cerimònia del cafè, amb crispetes i pa per totes les seños. Li van fer un regal a cada cuidadora i fins a a la netejadora de la guarderia. Per Kebebuch, Beza,

Selemawi i Zinash, un quadre. Per Mulu, una creu lluminosa! Gran detall per part d'unes mares que compten amb una mica menys dels diners justs per viure. Cadascuna de les noies va dir unes paraules, agraint a les mamis el seu gest. Em va encantar quan Kebebuch va dir que feia temps que el seu cor no sentia això, que no s'esperava alguna cosa així, que això era una empenta d'energia per seguir treballant igual de bé. Bé, en realitat, totes elles van dir coses super boniques. I el millor és que la resta de mestres del col·le estaven presents, aplaudint i dient que mai havien vist alguna cosa així. Imagineu quin reforç positiu tan gran per a elles. Jo els he dit a les meves seños que això per a mi és més valuós que mil mails explicant-me el bé que ho fan. Que avui he sabut que treballen bé, que els nens han estat en la guardi alegres, sans i estalvis. Perquè si les mamàs l'hi agraeixen (àdhuc per sobre de les seves possibilitats), és perquè van brodar el seu treball. Elles estan encantades, imagineu!

Més cosetes positives! Ojú, quin dia! En acabar la jornada de treball, comencem el "I Curs de Formació per a Tècnics de Guarderia" de Mediterrània en Abugida. Uy, com sona això! El cas és que, com ja us vaig explicar, tots els dies laborables van a tenir una hora de formació per millorar el seu treball. Vist que l'any passat ens costava que paressin a avaluar la jornada durant amb prou feines deu minuts, aquest any ho vam posar com a obligatori. Doncs no solament van venir encantades, sinó que es van apuntar altres seños i netejadores de la guardi! En total (i tenim sis cuidadores de bombons) van assistir tretze! M'agrada a més que entre elles estiguin les dues "meloneres", les cuidadores que aquest any es faran càrrec dels meus bombons de l'estiu passat. La sessió d'avui va ser sobre els horaris de la guarderia: Carol i jo explicàvem, Zeri traduïa a l'amhàric i elles prenien nota en els seus quaderns i aportaven suggeriments, idees, preguntes... Per rematar, a l'estil "grup de treball" van a fer aquest horari amb cartolines i retoladors que els vam donar per posar-los en les classes. Així ho fan seu i ho respecten més segur. Ha estat genial veure aquestes ganes d'aprendre, aquesta actitud positiva cap al seu treball, aquesta predisposició. Jo estic al·lucinant amb el personal!

D'altra banda, plou. Intensament però no tot el dia (encara). Avui va deixar de ploure en acabar la jornada, així que vam poder anar al mercat a comprar materials. Si algú té pensat venir al juliol o agost, que no oblidi el impermeable i les botes d'aigua.

Els camins estan enfangats i anar al mercat és tot un treball d'equilibri per no relliscar i força per aixecar les botes amb la quantitat de fang que agafen. Kiremt, l'època de pluja es diu kiremt.

Així i tot, vam poder anar a per les lleteres per al desdejuni dels nens, papereres per a l'aula nova, galledes per a l'aigua dels banys, escorreplats i palangana. Tot això amb una intensa negociació (no sempre productiva) que comença amb un "Sentenó"? (quant costa?) i acaba amb "Mecherreso!" (últim preu!). I al mig, que si Messi, que si Xavi, que si iniesta... el que els agrada parlar de futbol! El que els agrada el Barça! I el que ens agrada a nosaltres donar-li conversa per aconseguir baixar els preus!

Poc més, segueixen cuidant-nos moltíssim. A tota hora miren que estiguem bé, ens donen de menjar estupendament i es passen el dia a petons i abraçades. I els nens ja, ni diguem! Avui vam menjar pasta amb tomàquet, com els nens. Bona, bona, amb fonament! I és que Alem cuina fenomenal!

Són les 5 i mitja de la nit (hora etíop). Em dormo, que matino.

Demà més.

Petons de xocolata!