divendres, 24 de desembre del 2010
dimecres, 22 de desembre del 2010
De vegades no pot ser
Vam conèixer a Z fa 4 anys, quan començarem a Abugida. Z és una noia que ho havia tingut tot, però la malaltia que va acabar amb el seu marit i està acabant amb ella va donar un gir radical a la seva vida.
Va haver de tornar a Akaki, a viure amb la seva família que la discriminava per la seva condició fent-la viure en el jardí.
Z és la mare d'E, una nena preciosa, intel·ligent i dolça, madura com a poques a la seva edat. E forma part de la nostra primera generació de nens d'Abugida, ara està ja en la Fitawrari.
Al cap d'un temps Z es va anar fora d'Addis per prostituir-se per una quantitat insignificant de diners. Tornava una vegada al més per veure la seva filla. Mare i filla s'adoraven.
Li vam proposar treballar a Abugida i aquí portava des de fa més d'un any.
Va ser dur aconseguir que l'admetessin, no volien malalts VIH i ella va ser la primera.
Durant aquest temps ha tingut els seus alts i baixos, complicant-se la seva situació amb un trastorn mental que no és clar i pel qual prenia medicació.
En el nostre últim viatge ens va dir que volia seguir estudiant. I a nivell particular ens vam fer càrrec dels seus estudis, volíem amb totes les nostres forces que seguís avançant.
Però Z ha deixat els estudis, i s'ha anat d'Abugida sense dir res. Ara no sabem on està, per sort E. està amb la seva tia.
Així que com a Z ja no podrà treballar a Abugida, anem a apadrinar a E.
E. és una dels 4 nens que tenim per apadrinar. Els altres vénen d'històries també molt tristes, a la vora de la supervivència.
Els apadrinamients suposen un canvi molt important en la vida d'aquestes persones.
Són els més humils d'entre els humils.
Apadrinar és donar vida, una nova vida a persones que no tenen res. I és també un compromís amb aquest nen, amb aquesta família.
Si vols apadrinar a un d'aquests quatre nens, escriu a apadrinamediterranea@gmail.com
Tenim 44 nens apadrinats.
dimarts, 21 de desembre del 2010
El miracle d'unes ulleres
Us presentem a Derartu i a Hannaniya, alumnes de les aules per a nens i jovenes amb necessitats especials de l'escola pública Akaki Mengist, on recordem que hi ha nens i joves discapacitats sensorials i psíquics.
Deratu és la de l'esquerra de la foto i Hannaniya la de la dreta.
Les dues són sordes.
A més Derartu té una miopia d'11.5 diòptries, la qual cosa fa que no veiés pràcticament i estigués considerada com a cega. O sigui sordocega.
Ara Derartu pot veure, gràcies a unes simples ulleres, una cosa que aquí és normal i a Etiòpia és un veritable luxe. I a més són bé boniques les ulleres, amb cristall reduït per la seva alta graduació.
Hannaniya no tènia tantes diòptries però també veia malament, i en ser sorda era convenient que veiés tan bé com fos possible.
Aquestes ulleres han estat una realitat per Derartu i per Hannaniya gràcies a l'associació Abay que les ha sufragat i a Paco - magnifica persona- que les ha portat personalment a l'escola, ja que es troba a Etiòpia en aquests dies.
Moltíssimes gràcies, Abay.
Divendres que ve els dos nens cecs per cataractes congènites tenen visita amb la Dra. Abonesh, la millor especialista que hem pogut trobar, i tant de bo que siguin operables.
Els nois i noies sords també tenen visita divendres que ve.
Són 9 i l'otorrí veurà a 3 cada divendres, demà passat comença el primer grup de tres.
Festa a la Fitawrari Public School
Van acudir tots els caps dels diferents organismes polítics d'Akaki Kaliti: kebeles, subcity, i els directors de totes les escoles de primària d'Akaki Kaliti, per veure i conèixer el projecte d'alimentació dels nens. Recordem que és la primera escola pública que té un menjador, on a més se serveix desdejuni per tots els 160 nens del preescolar (i els 103 orfes de primària que desdejunen, mengen i berenen).També es va inaugurar l'anomenat centre d'informació tecnològica (ICT) amb els ordinadors donats per Mediterrània i dos més que han comprat.
Així mateix es va procedir al lliurament dels uniformes comprats amb els diners de Mediterrània per als nens més necessitats de l'escola de primària.
La donació de Mediterrània va ser de 24000 birrs (1092 euros) per a aquest concepte, i va servir per comprar 128 uniformes per a nens i nenes, als quals Mediterrània també va proveir del material escolar necessari per al present curs.
Les autoritats i directors d'escoles van conèixer i van visitar a més del menjador i cuina construïts per Mediterrània la carretera d'entrada, les latrines noves i el parc infantil, obres també realitzades per la nostra ONG.
La part més trista d'un dia feliç va ser la cerimònia del comiat dels dos sotsdirectors que passaran a ser director d'una escola un, i supervisor de les escoles de Primària d'Akaki l'altre.
dilluns, 13 de desembre del 2010
Ja tenim els calendaris
Feliç Desembre!
Ja tenim els calendaris!
Són uns calendaris preciosos que et sorprendran.
Són el nostre ardu treball dels últims anys.
Són els nostres sentiments.
Són la nostra germanor amb Etiòpia.
Són els nostres projectes futurs.
Són 12 mesos carregats d'esperança.
Us desitgem un molt feliç any 2011...
amb el nostre calendari en la paret, per descomptat!
Ajuda'ns a aconseguir un somni.
Volem que els donatius rebuts pels calendaris serveixin per construir i mantenir una escola per a nens i joves sords i cecs a Etiòpia. És un projecte molt important, doncs aquests nens i joves no tenen cap oportunitat de vida digna en l'actualitat, viuen confinats sense diagnòstic, ni atenció mèdica ni estimulació adequada. Volem obrir aules per a nens des de 3 fins a 12 anys i tallers de formació professional per a joves. També intentar que alguns recuperin parcialment la seva visió/audició amb la intervenció mèdica adequada.
Per formalitzar la teva comanda has d'enviar a apadrinamediterranea@gmail.com les teves dades (nom, adreça postal i telèfon) i en breu t'enviarem per paquet blau els calendaris que vulguis, per vendre o per regalar.
Les despeses d'enviament varien depenent del volum, quants més demanis, més barat surt.
Fent memòria (II)
Ara que anem a registrar-nos com ONG a Etiòpia -i per tant començar una nova etapa que esperem vagi bé- seguim recordant els nostres inicis a la terra de la reina de Saba...
Vam conèixer l'escola Abugida en l'any 2007. En aquest temps teníem una dona com la nostra primera representant al país.
Ens decidirem per ella pensant que una dona era més adequada per al lloc, que tindria major sensibilització social, millor tracte amb les dones i els nens... Doncs bé, en el cas d'aquesta dona res d'això va ser cert, de fet més aviat va resultar ser descendent directa d'Elizabeth Báthory, la comtessa sagnant de Transilvania.
La senyora en qüestió havia viscut molts anys a EUA, i ens va dir que havia tornat a viure al seu país per ajudar a la seva gent, i que tenia fundada una petita ONG.
La nostra segona "meravellosa" experiència amb les ONGs locals...
Abugida era en aquella època una petita escola arruïnada que no podia ni pagar a les mestres, tènia uns 40 alumnes i no comptava amb cap mitjà material.
Havia estat construída per una ONG holandesa que s'havia anat del país feia uns anys, i havia quedat abandonada a la seva sort.
La nostra intrèpida representant va trobar allí el seu feu: es va dedicar a amenaçar i a fer xantatge a tot aquell o aquella que no combregués amb les seves pretensions i exigències. A nosaltres ens va robar una quantitat de diners que per sort va ser menys del que podia haver estat, perquè la descobrirem en poc temps.
Mentrestant portava a ciutadans d'EUA (que coneixia gràcies als seus contactes) a Abugida perquè veiessin l'escola i els nens i deixessin anar diners, diners que anava a parar ella, naturalment.
Des de llavors solament poden visitar Abugida els socis que contribueixen al fet que l'escola sigui possible.
Quan l'acomiadarem no s'ho va prendre molt bé, i vivirem escenetes com l'aporreament dels cristalls del cotxe per una dona enviada per ella, el seu intent durant anys d'enfonsar Abugida, i amb ella es van inaugurar les amenaces (tipus no importa el que tardi, et vaig a enviar a algú que et farà molt mal, a Etiòpia és molt fàcil tenir un accident, etc etc, vaja que solament li va faltar dir: "ets un blanc fàcil").
Aquesta entranyable tradició de les amenaces es va perpetuar amb el nostre següent representant.
Però est és ja és una altra història...
Infermer/a voluntari/a per Abugida
Si ets diplomat/ada en infermeria
T'agraden els nens i saps de pediatria
Pots comunicar-te en anglès
T'agrada fer plannings de treball i posar la casa en ordre,
I vols anar a l'escola Abugida d'Akaki Kaliti (Etiòpia) per assessorar a la infermera que tenim contractada en el seu treball diari, envians el teu CV a :
mediterranea.ong@gmail.com
Requisit imprescindible: entrar a formar part de la família de Mediterrània fent-te soci/a.
Oferim allotjament gratuït a la mateixa escola.
dijous, 2 de desembre del 2010
L'hort és una realitat
Hola, gent de Mediterrània
Estem molt contents de publicar aquest post, perquè aquests nois s'han convertit en els nostres nois predilectes, vaja, en els nostres enxufats.
Els nois estan entusiasmadísims i segons els seus professors arriben cada matí més prest de l'habitual per treballar en l'hort, treball que els encanta.
I ara a més poden veure com ha crescut l'enciam, la col negra, la pastanaga i la remolatxa.
Així que així d'orgullosos ens posen aquests tres nois, amb Mubarak com a cap de la quadrilla en el centre.
Quan tinguin pràctica podran passar a un terreny més gran que hi ha en l'altre costat de l'escola.
Fins a la creació de l'hort, aquests nois i noies passaven el seu temps asseguts a l'aula, sense fer pràcticament res.
Estem intentant ampliar el Projecte Hort a més escoles d'Akaki.
Les fotos tenen data equivocada, però són del dia d'avui
dimecres, 1 de desembre del 2010
Fent memòria (I)
En aquestes dates fa quatre anys que es compleix el principi de la nostra tasca a Etiòpia. Ja portàvem set anys com ONG actuant en altres països, però a Etiòpia érem nous.
Al novembre del 2006 contactem amb una ONG local , el president de la qual havíem conegut anteriorment en un viatge privat.
Aquest home ens va portar a veure un orfenat buit a la ciutat de Nazret, amb la intenció que ajudéssim a un orfenat que tenia més pols que el desert del Sahara, i que es veia igual de deshabitat. Encara que ell insistia que els nens estaven fora aquest cap de setmana.
Quan ja anàvem a passar d'ell per fantasma, ens va portar a veure una escoleta superhumild (un container) al barri de Mekanissa (Addis Ababa),
Ell ens va dir que era una escoleta per a nens refugiats eritreus i etíops del barri molt pobres. I que la seva ONG l'ajudava.
L'escoletaa i els nens ens van commoure, i aquest va ser el nostre primer intent de projecte: construir una escola digna per a aquests nens.
Visitarem diverses vegades l'escola portant coses per als nens, notant que cada vegada les mestres estaven més distants.
Fins que l'últim dia no ens van obrir ni la porta, estaven superenfadades amb el president de l'ONG. Nosaltres, que érem uns novençans al país - i el país realment et toca profund- no vam caure en el compte llavors que aquest senyor usava l'escola com a cimbell per als seus interessos particulars.
Així que ens van acomiadar amb caixes destempladas i ens trobarem amb 500 caramels, i 300 paquets de galetes, que era el que els portàvem aquesta vegada.
Com posar-se a repartir al carrer era una mica violent, ens vam anar a les monges a portar-los el que teníem.
Les monges, que són molt pràctiques i que necessiten coses molt bàsiques, van pensar que en comptes de caramels podíem haver portat una altra cosa. No ens van dir res però ho vam deduir.
Així que amb una gran sensació de ridícul ens vam anar.
El presi de l'ONG ens va dir quan ja estàvem a Espanya que les mestres estaven enfadades perquè no cobraven del govern des de feia mesos, i novençans nosaltres i "naifs" perduts, li enviarem des d'Espanya els diners de tots els sous que ell deia que els devien, perquè els pagués.
Al cap d'uns dies d'enviat els diners li preguntarem: "Els has pagat? " i ens contestà: "No, ni ho vaig a fer, però si voleu us faig una factura falsa".
I aquest va ser el nostre bateig com ONG a Etiòpia.
Seguirà...
Lluitatnt contra l'estigma de l'VIH
ONUSIDA defineix l'estigma i la discriminació en relació amb el VIH com un procés de desvaloració de les persones que viuen o estan associades amb el VIH i la sida. La discriminació es desprèn de l'estigma i es refereix al tractament injust i malintencionat d'una persona a causa del seu estat serològic real o percebut en relació amb el VIH. És important observar que encara quan una persona senti estigma cap a una altra, pot decidir no comportar-se d'una manera que sigui injusta o discriminatòria.
A Etiòpia el test de la Sida és gratuït. També ho és el tractament antirretroviral. Se'ls està donant medicació abans als bebès, i es dóna també a les embarassades seropositives (el que no vol dir que s'estigui donant a tota la població afectada, sinó solament als qui poden accedir als serveis de salut, però sí és cert que s'estan aconseguint avanços mèdics) .
Però paral·lelament a aquests avanços mèdics, l'estigma del VIH segueix molt viu en la societat etíop.
En Abugida hem aconseguit que els nens seropositius tinguin preferència per entrar i convisquin amb els seronegatius sense problemes. Això s'ha aconseguit simplement perquè els pares dels nens seronegatius volen que els seus fills vagin a Abugida i saben que els nostres criteris de selecció són aquests (en moltíssimes escoles no accepten als nens VIH).
L'escola és per a tots, així que cal conviure amb tots. I com el bon menjar i la bona atenció són un bon reclam, al final s'aconsegueix la convivència.
Però no ocorre així amb els adults. Hem estat pioners a contractar adultes seropositives per treballar en Abugida.
Però cada dia ens enfrontem als prejudicis d'alguns líders locals.
Pensen que una dona seropositiva no pot cuidar nens.
Creuen que una dona seropositiva no pot treballar en la cuina.
De poc serveix argumentar-los des del coneixement, dir-los que és molt poc probable que si una seropositiva es fa una ferida busqui un ganivet per fer-li un tall a un nen i li vessi la seva sang dins.
Seguim lluitant per la no discriminació de les persones seropositives en l'entorn en el qual tenim influència, que és el de l'escola Abugida.
Seguim lluitant perquè l'ésser seropositiu/a sigui una condició que solament interessi a l'afectat/a i no a tot el barri.
Seguim lluitant perquè no obliguin a la gent en alguns casos a fer-se el test per donar-los un treball, amb el propòsit de discriminar-los en aquest treball si surten seropositius.
1.500.000 persones seropositives en tot el país (i això és solament la punta de l'iceberg, o sigui, els que saben que ho són).
1 de cada 7 ciutadans d'Addis és VIH positiu.
Pretenen que aquestes persones visquin de la caritat, no integrant-les en la força laboral i condemnant-les a la marginacion, a la prostitució?
Seguim lluitant en una lluita que no és gens fàcil, l'opció que hem pres és plantar-nos i no permetre-ho en l'únic entorn en el qual tenim influència.
Anem guanyant batalletes, però la guerra està lluny d'estar guanyada.
ULTIMA HORA: ANEM A EMPRAR A 3 DONES SEROPOSITIVES COM A CUIDADORES.
dijous, 18 de novembre del 2010
Calendaris solidaris Mediterrànea 2011
El mes que ve tindrem disponibles per vendre preciosos calendaris de paret, amb fotos dels nostres projectes ja realitzats i el calendari etíop inclòs, al preu de 5 euros cadascun.
Amb la venda dels calendaris podrem dur a terme els nous projectes que somiem. Anima't a comprar un o molts per regalar a la família i coneguts.
Envia un correu a apadrinamediterranea@gmail.com si estàs interessat/a a tenir un.
Gràcies per endavant
dilluns, 15 de novembre del 2010
L'escombra
Aquesta és la història d'un esdeveniment ocorregut a Etiòpia ahir divendres.
Estant una voluntària de Mediterrània a l'escola Fitawrari d'Akaki , li va caure a una nena de 8 anys una escombra des de l'últim pis (com un cinquè) de l'edifici de primària de la Fita amb la mala sort que el pal li la pegar verticalment enfonsant-se en el seu crani.
La nena va començar a sagnar profusament i tothom es va espantar moltíssim. Sembla que ningú sàvia què fer. Fins i tot alguns s'anaven corrent de l'escenari dels fets.
La nostra mediterrània es va posar els guants que sempre porta en la butxaca, ja que es va anar de voluntària a les sisters (l'ordre de la Mare Teresa de Calcuta) fent entre altres coses les cures als pacients externs, i es va anar a atendre a la nena. Li va netejar tota la sang per veure on estava la ferida amb les seves tovalloletes desmaquillants (l'única cosa que tenia) i li va taponar el forat que va trobar en el cuir cabellut per on li sortia la sang.
Transcorregut una estona i amb l'hemorràgia detinguda -de moment- va veure que el forat era profund i va organitzar el seu trasllat a l'hospital.
Només el nostre representant es va apropar a ajudar-la, li va preguntar "digues-me el que vols", i ella va dir: "Un metge".
Perquè la nostra mediterrània no pertany al ram sanitari, és estudiant de Dret i és la nostra filla gran.
divendres, 12 de novembre del 2010
Sami i un somni
La persona de la dreta de la primera foto és Sami.
Sami és el delegat d'Educació del kebele d'Akaki Kaliti, Etiòpia.
Sami és un home molt intel·ligent amb una velocitat mental envejable.
Sami és totalment cec. Ell va ser en la seva època i a la seva zona l'únic nen cec que va assistir a l'escola pública, ja que algú li va brindar la possibilitat de disposar del mètode Braille, el sistema de lectura i escriptura tàctil ideat per a cecs.
El mètode Braille existeix en amàric, però pocs cecs etíops poden usar-ho per falta de mitjans econòmics per disposar d'ell.
Com sabeu ens hem implicat en el suport als discapacitats d'Akaki començant pels nens i joves discapacitats que van a escola Akaki Mengist d'Addis. Aquests nens i joves d'ambdós sexes estan distribuïts en dues aules, i són discapacitats psíquics i sensorials (cecs i sords).
Hem portat 12 parells de crosses, algunes infantils, i una cadira de rodes, així com material educatiu i un futbolí. I els hem comprat 20 manuals de llenguatge de signes per als sords en amàric.
Volem implicar-nos més amb els discapacitats d'Akaki, per això ens hem ofert a comprar el mètode Braille als nens cecs de la zona que per falta d'ell no poden estudiar a l'escola pública.
I avui anem a parlar d'un somni. Normalment a Mediterrània parlem de realitats, és a dir que quan parlem d'un projecte és perquè tenim fons per engegar-ho.
Però aquest somni és gran. Un centre de formació laboral per a discapacitats a Akaki, amb una sala de Fisioteràpia i diversos tallers professionals per als discapacitats.
Es considera que al voltant d'un 6% d'etíops tenen alguna discapacitat. La seva única sortida és viure de la mendicitat, i la seva vida és d'una intolerable pobresa i marginalitat. Són persones abandonades a la seva sort i pràcticament sense possibilitats de desenvolupament personal ni integració en la societat.
Però aquí tenim a Sami, per recordar-nos que qualsevol nit pot sortir el sol, com la inoblidable cançó de Jaume Sisa.
dilluns, 8 de novembre del 2010
La coqueteria no te edat
Els nostres ancianes i ancians ja somriuen, però quan volem fer-los una foto ELLES tanquen la boca amb una rapidesa increïble. I perquè? perquè, coquetes elles, no volen ensenyar la seva boca sense dentadura i en les fotos ens surten més serioses que un all.
Així que solament aconseguim la foto de la sra. Almaz somrient, que per cert conserva una magnifica dentadura.
Els nostres ancians d'Akaki (bastants d'ells a càrrec de néts orfes) que estem recolzant econòmicament cada més, estan molt bé en la seva majoria.
La sra. Fitale ens va explicar que abans del nostre suport econòmic ella portava 7 mesos sense poder aixecar-se del llit, per falta de forces, és a dir; per falta de menjar. Ara porta una vida normal.
Solament vam haver de manar al metge a dues ancianes, i sort d'això, perquè la sra M. tenia tuberculosi activa i estava sent un focus de contagi en la seva comunitat, i a més viu amb el seu nét de 10 anys, que per sort està sa.
La tuberculosi té tractament gratuït a Etiòpia, però per no poder anar al metge la majoria de la població, aquesta malaltia està infradiagnosticada.
La sra Mulunesh està millor, però segueix amb la forta depressió que se li va desenvolupar a rel de la mort del seu fill. Compta amb l'ajuda i la companyia desinteressada de la seva jove veïna Alem.
A la sra. Keneni se li està caient la casa literalment damunt. L'època de pluges ha danyat moltíssim les humils construccions d'Akaki, fetes de tova, fem i plàstic.
Per això li hem pagat la reforma de la seva casa, una casa molt humil que lloga al kebele per 2 birrs, cases o més aviat habitacles que estan reservats per als membres més pobres de la comunitat, i que ni des de lluny són suficients.
Els materials per reformar la casa ens han costat 370 euros, i la comunitat encapçalada per l'Edir del barri del Ferrocarril posarà la seva mà d'obra gratuíta perquè la sra. Keneni pugui viure a la seva casa sense perill que li caigui el que queda del sostre damunt.
Solidaritat dels humils cap als mes humils, ells i elles segueixen donant-nos exemple.
Fotos: Casa de la sra Keneni
Somrient.
Als meus contesles princeses...
No tenen 20 matalassos,
ni pèsol ni castell;
dormen en sòl de terra
amb parets de paper.
En els meus contes les princeses
neixen amb sang vermella
porten vestits esquinçats
i llueixen pell de setí.
Les princeses dels meus contes
no mengen tots els dies
però porten l'alegria
que t'inunda per onsevulla.
Les princeses dels meus contes
porten vels i corones.
Són de debò les meves princeses;
tu ho saps, jo ho sé.
Els contes de les meves princeses
te'ls explico si em deixes:
Diuen que viuen lluny
en un país que no veus;
està a prop, no ho creguis,
si tu vols pots VEURE.
Si tu vols ser la seva fada
només has de creure.
Et prometo mil i un contes
de princeses de setí,
per somiar cada nit
que la seva vida POT SER.
Per: Ana Calso
diumenge, 31 d’octubre del 2010
La Biru Tesfa
Aquesta escola tan deteriorada és el preescolar de l'escola pública Biru Tesfa.
Va ser construída en l'època de Mengistu Haile Mariam (1974-1991).
L'escola va haver d'estar molt bé en el seu moment, ja que té fins a uns W.C i no latrines, com és habitual (quan les hi ha).
Així mateix disposa de nombroses piles d'aigua en els serveis, i una cuina amb magatzem. A més té 5 aules.
L'estat actual d'aquesta escola és penós. Anys d'abandó i robatoris han fet que no quedi ni una sola aixeta útil en els lavabos, els vàters estan bloquejats i les canonades molt ens temem que estiguin inservibles. Les classes presenten profundes esquerdes en les seves parets molt preocupants , i rar és el cristall que ha sobreviscut sencer.
En l'any 2006 va aparèixer per allí USAID, per qui no la conegui l'agència governamental d'ajuda humanitària i econòmica d'EUA.
I que va fer USAID, la tot poderosa agència la capçalera de la qual hem vist tatuades fins a en les orelles dels nens africans? (és broma)
Doncs els van fer només unes cadires però això sí, es van gastar a estampar-les amb un gran rètol que els fes propaganda, perquè totes les generacions de nens posteriors asseguessin els seus culs en aquestes cadires sabent qui les havien pagat.
Van penjar un gran rètol en l'entrada de l'escola com si ells fossin els que mantinguessin l'escola, i es van anar per on havien vingut.
No van veure les esquerdes en les parets, els cristalls trencats, ni per descomptat les cares de gana.
Indubtablement la reforma integral de l'edifici costarà molts diners. Així que de moment anem a reformar el just perquè els nens estiguin en les classes sense perill i disposin d'uns sanitaris en condicions .
En aquesta escola -i a causa que ha estat diversos anys sense funcionament per falta de pressupost- la selecció dels nens és nova, per tant li vam dir a la subcity que podíem fer-nos càrrec del desdejuni, menjar i berenar de 100 nens.
Però el govern etíop vol que hi hagi preescolars en totes les escoles públiques, i per això vol ficar el màxim nombre possible de nens. Entenem la seva postura ja que és fonamental que el màxim de nens puguin acudir a l'escola, però no podem pagar el menjar de tots, i no ens sembla just que uns mengin i uns altres no.
Així que Mediterrània es farà càrrec del desdejuni dels gairebé 200 nens d'entre 3 i 6 anys, i que constarà de pa amb llet, igual que a les altres escoles que ajudem.
També pagarem els salaris de 3 cuidadores i els uniformes i material escolar de 100 nens.
Tant de bo poguéssim fer més però ens és impossible ara com ara. Necessitaríem 200 socis més per poder fer-ho tot.
Estem molt contents per poder comptar una altra vegada amb la inestimable ajuda de Barry, el nostre constructor voluntari. Ell viatjarà a Etiòpia a la fi de novembre i comprarà els materials necessaris per a la reforma. Els pares posaran la mà d'obra.
Sabem que portant el tema Barry pagarem solament el que sigui necessari.
Ficar-se en obres a Etiòpia resulta no solament costós, sinó també molt complicat.
Esperem que el preescolar de la Biru Tesfa sigui algun dia una escola agradable i segura.
Per això estem oberts a qualsevol tipus de col·laboració amb altres ONGS o associacions interessades en la infància etíop.
PD: UNICEF va pagar el curs passat !!8!! uniformes a l'escola pública Fitawrari, ajuda que no han mantingut aquest any.
Històries d'Akaki. Història de J.
J. és la mare d'un bebè de la guarderia d'Abugida.
J. té una història molt trista.
Viu en un raval d'Akaki amb la seva mare i els seus dos fills. Aquests dos fills són fruit de les violacions sistemàtiques que J. sofria cada vegada que sortia al carrer per part d'uns veïns, sempre els mateixos.
J. es va anant sumint en una forta depressió. I a Etiòpia, si estàs deprimit ja et cataloguen de malalt mental, boig o boja et criden. I ja no et lleves aquesta etiqueta de damunt. A més en aquest cas als violadors els convenia que J. tingués fama de boja.
Així, quan els acusava, ells podien dir: "És que està boja".
Fins i tot la mare deia que la seva filla estava boja.
Vam conèixer a J. quan vam fer la revisió mèdica als bebès que havien d'entrar en Abugida.
Ella ens va impressionar fortament, semblava que estava en estat catatònic, el cap baix, no parlava, no es movia. Ens deien: "Veus, és que està boja".
Indubtablement tenia tots els símptomes d'un xoc postraumàtic.
En un país on la violació és un acte freqüent i on les dones són gairebé res -i les dones pobres absolutament res- les víctimes són damunt catalogades de problemàtiques o boges, mentre els culpables campan la majoria de les vegades a plaer amb total impunitat.
Una professora d'Abugida que viu al mateix barri -casada amb un policia- s'encarregava de portar al nen de J. a la guarderia d'Abugida, perquè ella no hagués de sortir de casa.
Però la necessitat li va fer sortir, i va venir a Abugida a dir-nos que no tenia diners. Les seves possibilitats de treballar -amb la fama de boja que li havien posat- eren nul·les.
Així que l'emprem en Abugida de comodí. És a dir, ajuda on fa falta: neteja, bugaderia, etc.
I està feliç. I al seu barri saben que treballa en Abugida, la qual cosa li dóna un nou status. I de sobte també és valuosa per a la seva família.
Ara J. mira de front i parla. El seu horari acaba abans que el seu fill surti, però ella prefereix quedar-se fent coses a l'escola fins a l'hora en què recull al seu fill. I junts es van per a la seva casa.
I J. ja no és la boja, ara és la que treballa en Abugida.
Aquesta és una història amb final feliç, però cada dia acudeixen a Abugida a la recerca de treball i d'ajuda munts de mares perquè els seus fills entrin, per aconseguir un treball.
Tant de bo poguéssim fer més per més persones.
Tenim sempre una sensació agradolça, dolç pel que podem fer, i agra pel que no podem.
El menjador de l'escola Fitawrari en marxa
Ja van començar a desdejunar els 160 nens del preescolar i els 103 nens de primària.
El preescolar és humil però està condicionat amb molt afecte. I aviat començaran (quan s'acabin les obres de la cuina, que són a punt d'acabar) a menjar els orfes i VIH de primària. S'està acabant la construcció de la cuina (zona dels fogons) i esperem que en una setmana els nens començaran a menjar al migdia.
Els pares han posat al voltant del preescolar un reixat metàl·lic pintat de blau Mediterrània (per la seva pròpia iniciativa) i les mestres són encantadores, entre elles està Selamawit, la mestra valenta d'Abugida que va denunciar als dolents de l'escola.
Ens ha sabut molt malament que s'anés d'Abugida però la seguirem veient en la Fita.
Els nens de la Fita han sortit guanyant amb ella.
Assistim a les primeres jornades de classe on no van faltar, com en qualsevol preescolar del planeta, els plors dels nens que no volien separar-se de les seves mares (i alguna mossegada a alguna mestra).
Donar de desdejunar pa amb llet als 263 nens ens costa aproximadament 530 euros.
Donar de menjar als 103 nens ens costarà aproximadament uns 860 euros.
Aquest recompte està basat en tal com està ara la relació euro/birr.
Si el birr puja, tot s'encarirà.
I el birr és una moneda molt inestable, és impossible fer un pressupost exacte del que costa un projecte sostingut a Etiòpia a causa de la inestabilitat d'aquesta moneda.També anem a pagar els uniformes dels nens més necessitats que surten d'Abugida i dels nens que van fer el curs pont a l'estiu per accedir a l'escola.
Això ens costarà aproximadament 675 euros, a uns 9 euros l'uniforme.També ens farem càrrec del material escolar d'aquests nens que ascendirà aproximadament a uns 375 euros.
Hem contractat a tres mares de la guarderia d'Abugida per treballar en la cuina de la Fita, això ens costarà uns 88 euros al més.
Fotos:
1.Nens del preescolar desdejunant en la classe.
2. Nens de primària que desdejunen i menjaran en el menjador finançat per Mediterrània.
3 i 5.Nens ex Abugida (alguns apadrinats) que ja van a la Fita
4.Servint el desdejuni.
Mubarak i el projecte hort
Hola gent de Mediterrània:Us presentem a Mubarak i a un nou projecte, nou per a nosaltres i nou per a Etiòpia, segons ens han dit. És autosostenible i significarà un avanç més en la integració dels discapacitats psíquics etíops.
Els discapacitats psíquics etíops fins fa poc estaven tancats a les seves cases. Els departaments d'educació de les diferents subcities i kebeles estan intentant canviar la mentalitat de la societat perquè aquests nois i noies acudeixin a l'escola.
En Akaki hi ha una escola, l'Akaki Mengist, que és l'única en tot Akaki Kaliti que té dues aules per a discapacitats. En una d'elles hi ha discapacitats sensorials, i en l'altra estan els psíquics.
Malgrat la precarietat de mitjans aquests nois i noies estan molt bé atesos i són molt felices. Tenen quatre professors joves i plens d'energia i projectes.
Aquests professors ens van dir que volien fer un hort a l'escola portat pels discapacitats psíquics. En aquest hort conrearien els productes propis de la terra i els vendrien en un mercadet juntament amb els seus familiars a l'entrada de l'escola.
El projecte ens costa 250 euros. Una molt petita quantitat per a un avanç molt important. L'hort els permetrà tenir un treball, guanyar uns diners i ser considerats persones útils. I a més estar a l'aire lliure en comptes d'estar asseguts en un recinte petitó.
Un treballador de l'escola està esbrossant el terreny al costat de la seva aula per llevar les males herbes i que els nois i noies comencin ja a poder plantar les llavors i així fer-los un començament mes fàcil en la seva nova tasca.
Quan tinguin més experiència es traslladaran a un altre terreny més gran dins de la mateixa escola.
Mubarak, el noi de la foto, serà el cap de la quadrilla. Està desitjant començar a treballar.
És un noi molt espavilat, amb un somriure permanent en el seu rostre.
Es poden fer moltes coses a Etiòpia amb petites quantitats.
No és necessari tenir per força projectes mesiànics i irrealitzables en la pràctica.
Tant de bo s'implantin els horts en totes les escoles d'Etiòpia.
Solament fa falta que les ONGs ens posem en això (som tantissimes a Etiòpia i hi ha tantes coses per fer) i els donem l'oportunitat de demostrar el que valen els nois i noies i els seus mestres, plens d'idees però en la pràctica amb tan pocs mitjans que això fa que a la llarga gent jove i professional acabi apàtica i resignada.
Els nois i noies sords van ser el dijous a l'otorrí, estem esperant que ens arribin les notícies sobre la seva salut. Van ser acompanyats d'un professor.
Els nois i noies amb problemes de visió també tenen pendent la seva visita corresponent a l'oftalmòlog, per veure si el seu problema és tractable.
Val a dir que aquests nois i noies no han pogut anar mai al metge per falta de mitjans econòmics.
Les visites mèdiques d'aquests 16 nois i noies amb problemes de sordera i visió ens han costat (inclós el transport a Addis) 37 euros, una altra quantitat irrisoria que pot fer que la vida d'una persona tingui un canvi radical.
O almenys intentar-ho...
Gràcies per ajudar-nos a aconseguir fer coses com aquestes.
Fotos:
Mubarak i part de la quadrilla
Preparant l'hort de practiques
Nou viatge a Etiòpia
Diumenge que ve tornem a Addis Ababa.
Aquesta vegada a més d'Abugida ens esperen nous projectes, i noves relacions.
Ja podem parlar de ·Escoles d'Akaki". "
El primer dia signarem l'acord amb el kebele d'Akaki, que es converteix així en la nostra contrapart local oficial.
Molt amablement ens han fet una carta per a duanes, i una altra com a salconduit personal, doncs sabent com les hi gasten els mafiosillos i coneixent que ara tenim encara més "amics", més val prevenir que després lamentar.
Ens esperen moments entranyables a l'escola Abugida, i en la seva guarderia.
També a l'escola pública Fitawrari, on coneixerem als 160 nens del nou preescolar que hem finançat i que quan estigui en marxa el menjador desdejunaran la seva llet amb pa, i esperem poder assistir a l'engegada del menjador per 100 nens orfes i que s'ha retardat pel retard en les obres a causa de les fortes pluges.
Coneixerem la Biru Tesfa, el preescolar que porta tancat anys per falta de finançament i que va a obrir aquest any amb la nostra ajuda.
I coneixerem als alumnes discapacitats de l'escola Akaki Mengist. Valorarem què podem fer immediatament i què podem fer en un futur que esperem sigui proper.
I com no, tindrem trobades amb les famílies apadrinades, amb aquestes mares i àvies coratge (i amb un pare que també ho és) .
Veure l'evolució tan positiva d'aquestes famílies és molt gratificant, és impossible d'expressar amb paraules. Portar l'esperança a persones que no l'han tingut mai és un gran compromís, però absolutament tot val la pena. Perquè les nostres mares i àvies coratge estan més forts cada dia.
No hi ha hagut cap cas d'abandó per pobresa ni per cap motiu a la nostra escola. També i per sort tampoc hi ha hagut problemes greus de salut en cap nen.
Queda demostrada la relació directa entre alimentació i salut.
Ens reunirem amb els avis del barri del ferrocarril als quals recolzem econòmicament.
I amb les alumnes adultes d'Abugida que ni a l'estiu van voler parar les seves classes.
I com no, amb tots els pares i mares d'Abugida, pares i mares orgullosos dels seus fills i orgullosos de la seva escola.
Solament manca una nena per apadrinar
La nostra nena emblema...
!!Moltíssimes gràcies als 3 nous padrins!!
Tenim 38 apadrinaments.
És difícil d'entendre
Hi ha una cosa que em té perplexa o més aviat em deixa ojiplàtica: que Etiòpia sigui el segon país del món amb més ongs (després d'Haití) i que quan surfeixo a la xarxa buscant informació sobre projectes similars als nostres (per aprendre d'ells) no em surt res, com en el cas dels menjadors escolars en funcionament (fins i tot ong amb menjadors vaig llegir solament dos) o em surt una sola organització que sembla que treballa realment amb discapacitats.
Tenint en compte que avui dia tot està a la xarxa (fins i tot el que és mentida) no entenc què fan tantes ongs a Etiòpia.
I això que busco en anglès i en castellà...
Farta estic de creuar-me amb les seves 4x4.
Tindríeu a veure el casoplón que té la Creu Roja en Addis. I d'altres ongs amb casoplones o casoploncillos i amb brillants atuells .
Amb personal destinat cobrant el seu bon sou i sense saber què fan exactament (encara recordo la gloriosa vida de cooperant d'una expatriada en Addis en el documental "Espanyols al món").
En resum, que excepte les excepcions que conec , em pregunto què fan realment moltes ongs a Etiòpia. A veure si van a tenir raó els etíops que tant critiquen la presència d'ongs estrangeres, perquè diuen que viuen dels seus nens.
El súmmum del mal gust i del proselitisme ho ofereix una organizacion religiosa que ha muntat una biblioteca per a cecs, però que diu en el seu web que els llibres són molt limitats perquè hi ha pocs escrits en Braille de temes religiosos...
L'escola d'Akaki Mengist iels seus alumnes especials
Tenim informació sobre l'escola que nosaltres crèiem que era solament per a nens discapacitats i que resulta que no, és una escola de primària amb 1.250 nens, la més antiga de tot Akaki (60 anys) i l'única que acull a discapacitats en tota la zona, estant aquests en una zona apart. Són uns 30.
Aquests discapacitats estan ficats tots en una espècie de calaix de sastre on s'ajunten minusvàlids físics, físics i psíquics, sords, nens amb problemes de visió i nens amb problemes de mobilitat.
Les edats estan també barrejades, convivint a les aules nens de 7 anys amb adults de fins a 28 anys.
Ens estem imaginant ja com serà aquest lloc...
Basant-nos en el que sabem fins ara i mancant conèixer personalment el lloc en el nostre proper viatge, anem a establir una primera línia d'actuació.
Aquesta consistirà a portar als especialistes mèdics als nens que puguin ser recuperables o parcialment recuperables. Els sords amb audiòfons, els nens amb problemes de visió tal vegada amb unes ulleres o amb una operació.
Hi ha nens que precisen crosses per desplaçar-se, si les tenen potser podran sortir d'aquestes aules i anar a escola "normalitzada".
En fi, difícil panorama tenim per davant, tot un repte.
Foto: alguns dels alumnes sords
dilluns, 27 de setembre del 2010
Petició de l'escola especial per a nens amb discapacitatsd'Akaki, Etòpia
Des de l'escola especial d'Akaki (Addis Ababa) per a nens amb discapacitats ens sol·liciten bastons per als nens cecs i audiòfons per als nens sordmuts.
Algú pot ajudar amb això?
Gràcies per endavant
Mediterrània
Fotos de l'escola Biru Tesfa
Hola, gent de Mediterrània
Us presentem l'escola Biru Tesfa d'Akaki, preescolar tancat per falta de finançament.
Estem tractant el tema de l'escola amb el kebele a l'espera de conèixer-la personalment en el nostre proper viatge.
La nostra implicació consistiria a muntar i mantenir el menjador, fer les reformes necessàries, pagar el salari de dues cuineres i un responsable de magatzem, així com el cost del transport del menjar i el kerosè necessari per cuinar.
També ens faríem càrrec dels uniformes i del material escolar i de cuina i menjador.
El kebele pagaria la resta dels salaris, l'aigua, la llum i el telèfon.
Ens imaginem veient les fotos l'estat en el què estarà l'edifici de l'escola a causa de la falta de manteniment, sembla que vagin a aparèixer els lleons pel parc infantil ja que el terreny sembla una selva.
Però no ho sabrem amb exactitud fins que Barry, enginyer encarregat de les construccions de Mediterrània vagi a Akaki , esperem que pròximament.
Històries d'Addis. Història d'A.
Escola Biru Tesfa d'Akaki Kaliti, Etiòpia
Des d'Akaki el cap del sector d'educació del Kebele d'Akaki Kaliti ens sol·licita que ajudem a aquesta escola, situada a Akaki, com Abugida.
Akaki Kaliti té una població aproximada de 200.000 habitants.
ESCOLA BIRU TESFA
Aquesta escola -que és un preescolar- va ser construïda en l'època de Mengistu . En aquesta època es donava de menjar als nens a l'escola, per això es va construir un menjador i una cuina.
Amb l'arribada de l'actual govern, va passar a donar solament classes. En 1999 una ong nord-americana va començar a ajudar a l'escola comprant materials per a la cuina i menjar.
Van estar fins al 2006, any en què van deixar l'escola per dedicar-se a altres projectes.
Després de la marxa dels nord-americans l'escola es va tancar per falta de pressupost.
El curs anterior el kebele els va lliurar l'escola a un grup de mestres que cobraven 25 birrs a cada nen per poder així cobrar els seus sous.
Tots els nens del curs passat van passar a primària.
Actualment no hi ha nens a l'escola per falta de pressupost.
La idea del kebele és obrir l'escola als nens extremadament pobres de la zona (alguna cosa semblat a Abugida)
Des del kebele se'ns ha sol·licitat ajuda per reformar l'escola -deteriorada per la falta de manteniment- i fer-nos càrrec del menjador, combustible (kerosè) material escolar, uniformes, i salaris de les cuineres i magatzem, llum, aigua i telèfon.
Els anem a fer una contraoferta: nosaltres pagarem menjar inclós el transport, kerosè , salaris de les cuineres i magatzem, material escolar i uniformes, i el kebele que pagui la resta de salaris, la llum, l'aigua i el telèfon.
Pagaríem el material per a la reforma i els pares posarien la mà d'obra.
A Mediterrània podríem assumir 100 nens per a aquest curs. Les edats van de 3 a 6 anys. Recordem que els menors de 5 anys són els que presenten el major índex de mortalitat infantil.
Hem posat com a condició que els següents nens han de gaudir d'absoluta preferència:
Nens VIH
Nens orfes
Nens semiorfes
Nens discapacitats: a nivell visual, auditiu, psicomotriu o psíquic. Ens hem ofert a pagar mestres extres si entren nens que requereixen una atenció especial.
Nenes (que sempre són minoria a les escoles)
Us seguirem informant de com a marxa la negociació.
I no volem posar-nos pesats (bé, en realitat sí volem i és la nostra obligació l'ésser pesats) però quants més socis tinguem; moltes més coses podrem fer.
Amb els 100 nens de la Tesfa estaríem donant aliment a més ja de 570 nens a Akaki incloent els 210 d'Abugida, els 100 orfes de primària en Fitawrari i el desdejuni de pa amb llet a tots els 160 del nou preescolar de la Fita)
Educació i alimentació van sempre unides en Mediterrània.
I tot això solament amb prop de 300 socis.
El que podríem fer amb 500 ...
70 nens i nenes més a l'escola
Ahir va ser un dia feliç a l'escola pública Fitawrari Abaninya d'Akaki, Addis Ababa, Etiòpia.
Els 70 nens majors, en la seva majoria de 10 anys, que van iniciar l'abril passat el curs pont d'aprenentatge de lectoescritura i matemàtiques bàsiques per poder accedir a l'escola normalitzada, ja han acabat aquest curs pont.
Mediterrània va subvencionar aquest curs dotant als nens de material escolar i pagant els sous dels mestres encarregats de dur-ho a terme.
Ahir va tenir lloc la cerimònia de graduació amb assistència dels caps d'Educació d'Akaki Kaliti i dels orgullosos pares i mares o avis, que veuen així com els seus fills o néts poden accedir el sistema educatiu al que no van poder accedir anteriorment per ignorància o pobresa.
Cada nen ha rebut com a regal de graduació 5 llibretes i llàpisos.
70 nens menys als carrers -amb tot el que això suposa- i 70 nens més a l'escola, un altre petit granet de sorra en el desert.
Fotos: nens i nenes en començar el curs pont ( abril 2010) .
dijous, 16 de setembre del 2010
Nova era a Abugida
Hem rebut aquesta carta del cap d'Educació d'Akaki Kaliti que significa molt per a nosaltres, pel seu contingut i perquè és oficialment l'inici d'una nova era a Abugida i l'inici també de la nostra col·laboració directa amb el kebele (govern)
Així que pròximament i a petició seva signarem un acord de col·laboració amb el sector d'Educació d'Akaki Kaliti.
Traducció:
De qualsevol manera la vostra preocupació per Abugida és també nostra. Hem de solucionar això junts amb vostè i amb la seva organització. En dies anteriors hem discutit diverses vegades amb Tamrat i els altres afectats sobre el problema i hem decidit que Tamrat i els seus col·legues surtin de l'escola, i vaig escriure una carta per Tamrat i les autoritats corresponents . Per tant l'escola continuarà suaument i sense problemes.
"Anyways your concern about Abogida is it is also ours.We have to solve it together with you and your Organization.In the previous days we had discussed several times with tamrat and other concerned bodies about the problem and what we have decided was Tamrat and his colliques would withdraw from that school and i had wrote a letter to Tamrat himself and other concerned officials.So the teaching learning process will continue smoothly with out any problem".
Yours Tsegaye Beyene
Yours Tsegaye Beyene
dissabte, 11 de setembre del 2010
Vaja luxe de voluntaris
A propòsit dels últims temps convulsos en Abugida, volíem des d'aquí donar les gràcies d'una manera publica als nostres voluntaris/as d'aquest estiu: Maria, Alejandra i Eduardo.
Maria i Alejandra van estar al juliol i Eduardo a l'agost.
Sense María i Alejandra no hagués estat possible que la guarderia d'Abugida sigui el que és.
És aquesta una frase molt curta per explicar el veritable significat del seu treball.
Elles van tenir un lliurament i una dedicació total, i van lluitar contra les idees preconcebudes que encara sense mala intenció al final haguessin conduït al desastre.
Van aconseguir crear una guarderia feliç i funcional on els nens a més de menjar estan estimulats i l'hi passen bé.
I les cuidadores estan felices cuidant-los.
Van aconseguir que les mares -dones molt humils com totes les de l'escola- tinguessin veu en aquesta guarderia.
Al principi no s'atrevian ni a parlar amb les cuidadores, ara tenen reunions amb elles i s'informen mútuament de qualsevol aspecte relacionat amb el nen/a.
I Maria va atacar el tema dels comptes lluitant com una jabata amb l'administrador i l'almacenero, tema espinós i gens fàcil.
I damunt van pintar la façana de la guarderia amb motius infantils!
Hi ha alguna cosa que aquestes noies no siguin capaces de fer?
Eduardo va arribar a l'agost amb la guerra declarada. Vagi moment per arribar més dificil, vagi immersió en la realitat etíop.
Ni 50 masters de cooperacion t'ensenyen el que a ell li va tocar viure.
Eduardo també va lluitar per Abugida i es va implicar al màxim. Va seguir amb el tema desmanegat i insuportable dels comptes.
Va aconseguir importants millores en els preus del mercat aprofitant el canvi de l'equipo comprador.
Va viure aquests difícils dies del canvi de compte (que aquí pot semblar qüestió baladí i que allí es va convertir en una lluita titànica) i les reunions tempestuosas entre ell Kebele i els membres de l'escola de l'Edir.
Sabem que va sofrir molt perquè és un home molt sensible, però al final, tots hem guanyat.
Gràcies, Ale, Maria i Eduardo. Amb persones com vosaltres el món és certament millor.
Tenir-vos com a voluntaris ha estat certament un lujazo.
Us transcric una carta de María que a nosaltres també ens ajuda molt a seguir el camí que ens hem traçat:
"Ara que ja he llegit tots els vostres mails, no puc menys que agrair-vos l'oportunitat que ens brindásteis d'ajudar en alguna cosa tan bonic com és Abugida i, sobretot, tan real. He estat amb altres ONGs i de cor us dic que mai he sentit el que he sentit aquest estiu estant allí. Ni el que estic sentint ara en saber que tot va a seguir anant vent en popa, que els meus nens van a seguir menjant arròs amb carn, llenties i ous (fluixejava amb els seus caritas al veure venir els plats), que els bombons van a seguir aprenent a fer encajables i a desenvolupar les seves petites ments per convertir-se en els propers mestres d'Abugida, que els grans seguiran repetint a l'uníson el que diu la mestra per poder, al final, fer-se la foto amb el seu vestit de graduació i un ram de flors mentre els seus pares els miren amb orgull.
Gràcies també per demostrar-me, una vegada i una altra, que el món de la cooperació pot ser com sempre vaig pensar que havia de ser: amb principis. M'encanta formar part d'aquesta família!!
I, com bé han dit per aquí ja algun, a buscar socis!!!!
Un petó enorme a tots! "
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
