dilluns, 13 de desembre del 2010

Fent memòria (II)


Ara que anem a registrar-nos com ONG a Etiòpia -i per tant començar una nova etapa que esperem vagi bé- seguim recordant els nostres inicis a la terra de la reina de Saba...

Vam conèixer l'escola Abugida en l'any 2007. En aquest temps teníem una dona com la nostra primera representant al país.
Ens decidirem per ella pensant que una dona era més adequada per al lloc, que tindria major sensibilització social, millor tracte amb les dones i els nens... Doncs bé, en el cas d'aquesta dona res d'això va ser cert, de fet més aviat va resultar ser descendent directa d'Elizabeth Báthory, la comtessa sagnant de Transilvania.
La senyora en qüestió havia viscut molts anys a EUA, i ens va dir que havia tornat a viure al seu país per ajudar a la seva gent, i que tenia fundada una petita ONG.
La nostra segona "meravellosa" experiència amb les ONGs locals...
Abugida era en aquella època una petita escola arruïnada que no podia ni pagar a les mestres, tènia uns 40 alumnes i no comptava amb cap mitjà material.
Havia estat construída per una ONG holandesa que s'havia anat del país feia uns anys, i havia quedat abandonada a la seva sort.
La nostra intrèpida representant va trobar allí el seu feu: es va dedicar a amenaçar i a fer xantatge a tot aquell o aquella que no combregués amb les seves pretensions i exigències. A nosaltres ens va robar una quantitat de diners que per sort va ser menys del que podia haver estat, perquè la descobrirem en poc temps.
Mentrestant portava a ciutadans d'EUA (que coneixia gràcies als seus contactes) a Abugida perquè veiessin l'escola i els nens i deixessin anar diners, diners que anava a parar ella, naturalment.
Des de llavors solament poden visitar Abugida els socis que contribueixen al fet que l'escola sigui possible.
Quan l'acomiadarem no s'ho va prendre molt bé, i vivirem escenetes com l'aporreament dels cristalls del cotxe per una dona enviada per ella, el seu intent durant anys d'enfonsar Abugida, i amb ella es van inaugurar les amenaces (tipus no importa el que tardi, et vaig a enviar a algú que et farà molt mal, a Etiòpia és molt fàcil tenir un accident, etc etc, vaja que solament li va faltar dir: "ets un blanc fàcil").
Aquesta entranyable tradició de les amenaces es va perpetuar amb el nostre següent representant.
Però est és ja és una altra història...