Hi ha una cosa que em té perplexa o més aviat em deixa ojiplàtica: que Etiòpia sigui el segon país del món amb més ongs (després d'Haití) i que quan surfeixo a la xarxa buscant informació sobre projectes similars als nostres (per aprendre d'ells) no em surt res, com en el cas dels menjadors escolars en funcionament (fins i tot ong amb menjadors vaig llegir solament dos) o em surt una sola organització que sembla que treballa realment amb discapacitats.
Tenint en compte que avui dia tot està a la xarxa (fins i tot el que és mentida) no entenc què fan tantes ongs a Etiòpia.
I això que busco en anglès i en castellà...
Farta estic de creuar-me amb les seves 4x4.
Tindríeu a veure el casoplón que té la Creu Roja en Addis. I d'altres ongs amb casoplones o casoploncillos i amb brillants atuells .
Amb personal destinat cobrant el seu bon sou i sense saber què fan exactament (encara recordo la gloriosa vida de cooperant d'una expatriada en Addis en el documental "Espanyols al món").
En resum, que excepte les excepcions que conec , em pregunto què fan realment moltes ongs a Etiòpia. A veure si van a tenir raó els etíops que tant critiquen la presència d'ongs estrangeres, perquè diuen que viuen dels seus nens.
El súmmum del mal gust i del proselitisme ho ofereix una organizacion religiosa que ha muntat una biblioteca per a cecs, però que diu en el seu web que els llibres són molt limitats perquè hi ha pocs escrits en Braille de temes religiosos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada