En aquestes dates fa quatre anys que es compleix el principi de la nostra tasca a Etiòpia. Ja portàvem set anys com ONG actuant en altres països, però a Etiòpia érem nous.
Al novembre del 2006 contactem amb una ONG local , el president de la qual havíem conegut anteriorment en un viatge privat.
Aquest home ens va portar a veure un orfenat buit a la ciutat de Nazret, amb la intenció que ajudéssim a un orfenat que tenia més pols que el desert del Sahara, i que es veia igual de deshabitat. Encara que ell insistia que els nens estaven fora aquest cap de setmana.
Quan ja anàvem a passar d'ell per fantasma, ens va portar a veure una escoleta superhumild (un container) al barri de Mekanissa (Addis Ababa),
Ell ens va dir que era una escoleta per a nens refugiats eritreus i etíops del barri molt pobres. I que la seva ONG l'ajudava.
L'escoletaa i els nens ens van commoure, i aquest va ser el nostre primer intent de projecte: construir una escola digna per a aquests nens.
Visitarem diverses vegades l'escola portant coses per als nens, notant que cada vegada les mestres estaven més distants.
Fins que l'últim dia no ens van obrir ni la porta, estaven superenfadades amb el president de l'ONG. Nosaltres, que érem uns novençans al país - i el país realment et toca profund- no vam caure en el compte llavors que aquest senyor usava l'escola com a cimbell per als seus interessos particulars.
Així que ens van acomiadar amb caixes destempladas i ens trobarem amb 500 caramels, i 300 paquets de galetes, que era el que els portàvem aquesta vegada.
Com posar-se a repartir al carrer era una mica violent, ens vam anar a les monges a portar-los el que teníem.
Les monges, que són molt pràctiques i que necessiten coses molt bàsiques, van pensar que en comptes de caramels podíem haver portat una altra cosa. No ens van dir res però ho vam deduir.
Així que amb una gran sensació de ridícul ens vam anar.
El presi de l'ONG ens va dir quan ja estàvem a Espanya que les mestres estaven enfadades perquè no cobraven del govern des de feia mesos, i novençans nosaltres i "naifs" perduts, li enviarem des d'Espanya els diners de tots els sous que ell deia que els devien, perquè els pagués.
Al cap d'uns dies d'enviat els diners li preguntarem: "Els has pagat? " i ens contestà: "No, ni ho vaig a fer, però si voleu us faig una factura falsa".
I aquest va ser el nostre bateig com ONG a Etiòpia.
Seguirà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada