No tenen 20 matalassos,
ni pèsol ni castell;
dormen en sòl de terra
amb parets de paper.
En els meus contes les princeses
neixen amb sang vermella
porten vestits esquinçats
i llueixen pell de setí.
Les princeses dels meus contes
no mengen tots els dies
però porten l'alegria
que t'inunda per onsevulla.
Les princeses dels meus contes
porten vels i corones.
Són de debò les meves princeses;
tu ho saps, jo ho sé.
Els contes de les meves princeses
te'ls explico si em deixes:
Diuen que viuen lluny
en un país que no veus;
està a prop, no ho creguis,
si tu vols pots VEURE.
Si tu vols ser la seva fada
només has de creure.
Et prometo mil i un contes
de princeses de setí,
per somiar cada nit
que la seva vida POT SER.
Per: Ana Calso
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada