Canviar la sort d'un nen

Avui estàvem a la nostra feina quan hem vist passar a Miki manejant un patinet amb una sola mà i a la velocitat del raig. Amb ulls com a plats ens hem quedat davant aquesta audàcia. Miki s'allotja prop del nostre treball, en un apartament situat a la casa d'una família tan generosa que la seva casa s'ha convertit en l'allotjament de tots els nens que vénen. Miki jugava al futbol però arran del seu osteomielitis crònica era incapaç de tenir activitat física per la infecció, la limitació de la mobilitat i el gran dolor que tenia en el seu braç. Ara juga al futbol, va en patinet, està recuperant la seva infància. I tot això amb el braç embenat... a l'espera de la gran operació. Veurel jugar tan feliç amb els seus nous amics ens fa pensar en l'emoció tan gran que suposa ajudar a canviar la vida d'un nen. Un nen que tenia totes les de perdre, però que gràcies a l'interès i a la humanitat d'un traumatòleg cubà, del nostre representant etíop-cubà, la generositat d'un cirurgià català, de l'hospital Són Dureta mallorquí, de la família acollidora britànico-irlandesa, dels voluntaris i voluntàries de diverses nacionalitats, dels socis i sòcies de Mediterrània mallorquins, peninsulars, canaris, i d'altres països; i de Manuel de Filipines (que cada migdia els dóna de menjar en el seu negoci de menjars preparats Manuel Gourmet en Portals Nous) ha aconseguit canviar la seva sort. Una veritable cadena de solidaritat internacional. El pare de Mikias és un altre superpare que trenca el tòpic que corre sobre els pares etíops: cuina, neteja (i molt bé) i cuida del seu fill. Els pares etíops estan posant el llistó molt alt. Mikias té una bonica professora voluntària d'anglès de 15 anys amb la qual està encantat. Està progressant ràpidament en aquest idioma, ja que també la família acollidora és de parla anglesa, així com molts dels voluntaris que ens ajuden. Saber anglès li serà molt útil para quan torni. També li encanta jugar amb l'ordinador. Mikias va arribar espantat i ara té un permanent somriure en la boca. I estem en vespres del Mundial, així que quan aquest arribi la seva felicitat serà completa. En fer-nos càrrec de tot i tractar-se de llargues estades vam crear uns estrets llaços amb els nens que vénen, i que perdura a través del temps ja que seguim en contacte quan tornen a Etiòpia. I així s'instal·len en les nostres vides cada vegada mes nens, nens tots ells forts, resistents i plens de vida, als quals un dia els va tocar la loteria de poder venir, loteria que per desgràcia solament toca a uns pocs. Foto: Mikias en l'Aquarium . Mikias en la casita de l'arbre.