Història d'en Mikias

Mikias, el nen etíop que ha vingut a Mallorca a ser operat d'osteomielitis crònica en el seu avantbraç dret, ha tingut la seva primera operació. Després de dies amb antibiòtics endovenosos li van ficar en quiròfan per netejar-li la zona. S'han trobat amb que no hi ha gairebé os per la destrucció creada per la infecció, per la qual cosa hauran de transplantar-li l'os peroné d'una cama perquè pugui tenir avantbraç dret. Mikias ha d'estar un mes fora de l'hospital -fins a estar segurs que la zona està neta de bacteris- i després d'aquest mes tindrà lloc l'operació esperem que definitiva. Mikias va començar amb el seu osteomielitis crònica fa 3 anys. Va tenir una fractura que es podia haver guarit sense problemes amb antibiòtics, però pel fet de no tenir accés a ells això li va suposar un viacrucis pels hospitals públics etíops, quan la infecció ja era crònica. Va estar ingressat un any en un hospital sense tractament, amb traccions del braç amb pesos. En un altre li volien tallar el braç. En un altre li van posar un guix durant tres mesos. Va tenir la sort d'arribar fins a un traumatòleg cubà que forma part de les brigades mèdiques cubanes i que treballa a l'hospital Saint Paulos d'Addis. Aquest metge li va llevar el guix, i de la fístula (ferida comunicant) del braç de Mikias sortien ja cucs. El traumatòleg cubà li ha estat subministrant durant mesos antibiòtics que miraculosament aconseguia (ja que a Etiòpia totes les medicines es paguen) i això ha permès que Mikias pogués sobreviure. El cas de Mikias ens va arribar a través d'aquest metge cubà. Mikias té un germà de 7 anys i la seva mamà està embarassada de 5 mesos. L'aquesta aquí amb el seu pare. La setmana passada quan estàvem en Addis visitem a la mare. Viuen en una casa extremadament humil i de la solidaritat dels veïns, en ser el marit el que portava els diners a casa. Mediterrània s'ha fet càrrec de la manutenció de la mare de Mikias i de la seva hermanito durant els tres mesos que passaran el pare i Mikias a Mallorca. Això ens ha permès aprendre que quan es porta un nen per tractar-li d'alguna malaltia o problema, a més de que el seguiment és per a molts anys -cusi que ja assumim des que comencem a portar nens- no cal deixar cap solt algun, ja que per fer l'esforç de poder venir (encara que totes les seves despeses per descomptat estiguin pagats) la resta de la família es pot quedar en unes condicions pèssimes, i si no t'assabentes no pots fer gens. A més, quan manen fotos es posen les seves millors gales prestades, la qual cosa dificulta fer-se una idea de la seva situació. Però cada dia s'aprèn. Mikias és molt bon estudiant. Va aprendre després del seu problema a escriure amb la mà esquerra. La seva malaltia mai li ha suposat un impediment per aprendre. També és un nen molt valent i molt resistent al sofriment. Mikias i el seu pare van a allotjar-se a la casa de la mateixa família on es van allotjar Mikias I i Martha.