Sordera. Simplement una altre injusticia

M.K és una mare d'Abugida. Ella tenia problemes de sordera, de fet es creia sorda en una població de més de 250.000 habitants amb aquesta condició. Per descomptat M.K mai havia anat al metge. La seva condició de dona humil li privava d'això, i possiblement encara que hagués pogut acudir al seu centre de salut allí no li haguessin solucionat massa. La seva sordera li limitava la seva vida diària, les seves possibilitats de treballar. Si sent sa la vida és molt difícil a Etiòpia, amb una discapacitat sobreviure es converteix en una àrdua tasca. La consulta de M.K per la seva sordera ens va arribar quan estàvem en Abugida chequejant als bebès. Així que li mirem els oídes a M.K. I que vam veure? dos taps gegants de cera, dos autèntics taps matusalènics que portaven aquí temps inmemorable i que li feien creure a ella que no podria sentir mai mes. Amb una xeringa de 20 cc i aigua calenta, la seva sordera es va solucionar. Això porta a la reflexió de com fins a un problema nimi pot convertir-se en un problema molt important al Tercer Món, a Etiòpia, on un gran percentatge de la població no té accés als serveis sanitaris per mancar de mitjans per pagar la simple targeta d'accés al centre de salut, o la medicació. A Etiòpia, per exemple, un terç de les famílies que paguen per tractaments mèdics es veuen obligades a sacrificar altres despeses bàsiques i essencials com a menjar o educació Etiòpia és el país on els bebès i nens tenen menor accés a l'atenció sanitària bàsica. Allí només existeix un metge per cada 33.000 habitants. I encara que s'han aconseguit avanços en l'accés a la medicació antirretroviral en pacients amb VIH, aconseguint a més població i començant la medicació amb un nivell major de CD4 que abans; i encara que s'estan aconseguint molt millors índexs de vacunació, encara quedaran persones com a M.K, condemnades a una sordera permanent que no tenen, i amb un remei bé fàcil.