Mikias segueix ingressat a Son Dureta però probablement sortirà en uns quatre dies. Passarà un mes fora, i després tindrà lloc la gran operació. A Mikias -que ha engreixat una mica- li hem portat un ordinador perquè jugués i així passar les llargues hores d'hospital una mica més entretingut. Amb l'ajuda de Laura -la nostra jove voluntària- va enxampar el truc de seguida. Que bé s'entenen els nens entre ells. Sempre ens crida l'atenció la capacitat de resistència dels nens que vénen a Mallorca per ser tractats dels seus problemes i dels seus familiars. La infermera ens va comentar que sempre que va a l'habitació de Mikias de nit, el pare aquesta assegut en la cadira. No s'atrevia a tirar-se en el llit per si un nen ingressava de nit, malgrat que li vam dir quan van ingressar que anaven a estar sols a l'habitació (Mikias ha d'estar aïllat) i de fet porta més de 20 dies dormint en la cadira per no molestar . Li vam tornar a insistir que tènia que descansar i esperem que ens faci cas perquè li espera una llarga estada a cura del seu fill. Mai demanen gens, mai es queixen de gens, i sempre somriuen. Quantes lliçons de vida ens donen...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada