A principis del mes de maig, en obrir el correu electrònic, tenia el següent comunicat del Col·legi de Fisioterapeutes aquí a Balears:
"L'ONG Mediterrània està desenvolupant un projecte a Ghana. Part d'aquest projecte és l'engegada d'un departament de fisioteràpia per a un hospital petit a una petita zona d'aquest del país, just on el Volta arriba al mar.
Ens faria falten voluntaris/as per engegar el servei i per entrenar al futur equip local"
Em vaig posar en antecedents recollint informació. Vaig saber que l'hospital Dangme East en Ada Foah estava organitzat per un únic metge (el Dr. Philip Narth, que treballa 24 hores del dia tots els dies de l'any) i 30 infermeres, front una població d'unes 186.000 persones. Curiosa vaig mirar el ràtio infermera/habitant que a Espanya és 531 per 100.000 i a nivell mèdic el ràtio 445 també per 100.000. En aquesta regió africana és d'1 per 186.000! Em va semblar totalment desmesurat.
A nivell de fisioteràpia em va quedar clar, un hospital que atén un alt percentatge d'accidents cardiovasculars i de tràfic, necessita un servei de fisioteràpia. Rehabilitar lesions post-traumàtiques, treball postquirúrgic, reeducació de la marxa, treball en la regeneració de teixit epitelial (cremades, úlceres) són, entre unes altres, les funcions que es podrien desenvolupar.
També vaig saber que l'ONG ja havia realitzat altres projectes en aquest hospital; en 2006 va renovar un laboratori i successivament una residència per a dones. Gratament sorpresa, vaig llegir en el blog de l'ONG que el projecte ja compta amb equips i material, gràcies a la generositat d'uns socis britànics, el cuales esperen ser utilitzats.
Des d'aquí tot ha estat una contínua i ràpida posada a punt, a la fi del mateix mes de maig es va organitzar la primera reunió, on es va explicar una mica la trajectòria i la filosofia de Mediterrània, es van projectar fotos de l'hospital i de la regió, es va comentar que el projecte s'entén com un programa dinàmic, es van parlar temes logístics del viatge(vacunes, farmaciola), també de tota la documentació a preparar des d'aquí i es va organitzar un nucli administratiu de Fisioterapeutes per coordinar el programa.
A aquesta reunió la va seguir una altra d'un grup de coordinació (que compta amb la col·laboració de professors de la UIB) on es van establir estades màximes i mínimes, es va pensar en la possibilitat d'agrupar els viatges per minimitzar les molèsties a l'equip a Ghana (hi ha 300km d'Ada a la capital) i es van distribuir tasques.
Jo, que no vaig poder assistir a la primera i com a principiant en aquest tipus de projectes, vaig quedar hipnotitzada per l'energia que transmetien aquests FISIOS amb l'únic objectiu d'exercir la seva professió. També vaig comprendre el gran esforç que s'està fent per coordinar els viatges no solament de voluntaris de Balears, sinó de tot el territori i fins i tot professionals anglesos que com nosaltres tenen entusiasme pel projecte.
Un parell de setmanes després, es va organitzar una nova reunió per aclarir detalls i tractar més a fons un tema important i que des del meu punt de vista és un segon pas essencial per garantir l'èxit del projecte, la formació.
Una primera part és immediata. L'engegada d'un servei de fisioteràpia! que de moment es mantindrà amb voluntaris però amb l'objectiu de promoure un servei autònom amb propis fisios Ghaneses; després, aprofitant l'espai de l'hospital, la disponibilitat (ja manifestada de la universitat de Fisioteràpia a Ghana i de la Universitat aquí a Balears) per lluitar per la segona part del projecte Formar fisios en aquesta part del país!
Per tot sincerament dir que estic encantada d'haver rebut l'e-mail del Col·legi de Fisioteràpia, i estar implicada en tercer projecte que realitza l'ONG Mediterranea en Hospital Dagme East.
Espero poder compartir aquesta il·lusió amb més companys que s'animin a pujar al projecte.
Alicia Moratiel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada