Abugida és una felicitat humida i plena de "chica" (fang). No hi ha moments per parar, hi ha molt a fer.
Ya Zerihun ens havia avisat que Akaki és la ciutat del "hola". Però va ser increïble com, el dilluns, a les 7:30 amb mamàs ja en la porta, comencem a escoltar els "hola". Ens sentim com a casa.
Els nens estan prenent llet, i ja tenen una muda més (gràcies Carolina i Alejandra). Són imitadors nats i les bogeries del petit Addaé els serveix de guia per tornar-se tots bojos.
Els melons també tenen una muda més, calenteta, amb les quals s'han anat avui a casa.
La cuina ja té més ventilació i il·luminació amb un finestra nova i el pis ja comença a créixer. A més les cuineres tenen diversió contínua perquè riuen de Tacho sense camisa.
Dagem gaudeix, riu, mou el seu cap i respon a l'estimulació, dins de les seves possibilitats. Laura li veu possibilitats, i la seva educadora està supercompromesa.
Els grans estan fent tallers i els seus profes aprenent noves tècniques.
Avui, a més, han passat gairebé tots els fillols per aquí a cobrar el mes i els hem fotografiat. És increïble lo macos que són, lo seriosos que entren i els somriures meravellosos que és fàcil arrencar-los. Són tots un amor. Els més petits s'amagaven entre les seves mamàs però basta veure's en fotos per començar a arrencar-los el seu somriure també.
Estem també inventariant la infermeria, organitzant-la i posant-la al dia.
Abraçada va, petó ve, dents, veiem moltes dents el dia. Es respira molt amor en tota la comunitat educativa, molts agraïments.
Laura, Ivana, Ratllo, Elena i Carolina.
Fotos:
Gran part dels melons, els antics bombons que han promocionat a melons amb els seus forros polars nous.
Taller de manualitats.
Supertacho fent la finestra
NOTA DE MEDITERRÀNIA: Segueix en marxa el menjador de l'escola Fitawrari que funciona també a l'estiu per als nens més necessitats, igual que el de la Biru Tesfa.
No ens cansarem de dir que estem superfeliços amb l'evolució de Dagem, el nostre nen d'Abugida amb paràlisi cerebral que sembla que evoluciona favorablement i que compta amb una cuidadora meravellosa que el vol, l'entén, l'estimula; i té moltes ganes d'aprendre. I ho està fent ara de la mà de Laura, psicomotricista infantil i voluntària d'agost en Abugida.
El fet que Dagem sigui el nen mes "enchufat" d'Abugida, i estigui envoltat de tanta atenció no solament li beneficia a ell, sinó que és un gran avanç en favor de la lluita pels drets dels discapacitats, que per desgràcia a Etiòpia i en molts altres llocs són menyspreats i rebutjats per la societat i moltes vegades pel seu entorn proper.
Lluitant a la nostra manera hem aconseguit que els més pobres d'Akaki siguin envejats per poder portar els seus fills a Abugida, que una dona violada i maltractada al seu barri i catalogada com a "boja" s'hagi guarit miraculosament en entrar el seu nen en la guarderia i estar ella empleada en Abugida, anant ara amb el cap bé alt... i que els nens VIH hagin deixat de ser novetat per ser VIH i formin part de la "normalitat" d'Abugida, etc. etc...
Estem molt feliços. Gràcies per ajudar-nos a aconseguir tantíssimes coses bones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada