Fa quatre dies que vaig arribar d'Etiòpia i encara tinc els sentiments a flor de pell, així que no sé si podré expressar tot el que vaig sentir en visitar els projectes de Mediterrània.
El primer dia que vaig visitar Akaki Kaliti va ser molt dur. Mai hi havia vist tanta pobresa!!! I això que no era la meva primera visita a Etiòpia. A Akaki viuen els més pobres entre els pobres, i entre aquesta pobresa vaig conèixer a I, la meva fillola. La rebuda i la trobada va ser molt emocionant. Uns dies més tard em vaig portar a I a Addis a dormir amb mi, i va ser una de les experiències més belles de la meva vida. Gaudirem molt la una de l'altra, i ho recomano a tots els padrins. Jo necessitava estar tota sola amb ella i, encara que no parlem el mateix idioma, ens vam entendre de meravella amb gestos i, sobretot, amb molts petons i abraçades. (També haig de dir que es va enfadar amb mi perquè no li vaig allisar el cabell!!!).
Què puc dir d'Abugida? És un paradís entre tanta misèria!!! El que més em va cridar l'atenció va ser l'alimentació: desdejuni, menjar i berenar, i una dieta variada. Un dels dies vaig provar un guisat de macarrons, llenties, pastanaga, tomàquet i ceba... per xuclar-se els dits! Em fa vergonya dir-ho, però fins i tot vaig prendre el berenar dels bombons: un batut de llet, galeta i plàtan... boníssim! Així estan de grasets els bombons!
Els nens són feliços (i les seves mamàs també!) Vaig rebre més mostres d'afecte en 4 dies a Abugida que en tots els meus 44 anys de vida!!! I és el que més trobo a faltar, els petons i les abraçades dels nens.
Però no tot va ser tan bonic... Juntament amb Zerihun visitarem diversos col·legis a Akaki, i un en concret em va impactar, el col·legi Amanuel: 130 nens amb les mirades tristes i un troç de pa com a únic menjar dividits entre 3 aules els sostres de les quals són a punt d'esfondrar-se. Com no m'ha de semblar Abugida un paradís després del vist! Cal seguir treballant i lluitant perquè hi hagi més "Abugidas" a Akaki.
Gràcies, Mediterrània, per la vostra gran tasca.
Eva Eiroa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada