divendres, 20 d’agost del 2010

Temps de lectura


TEMPS DE LECTURA
Hola a tots! Els bombons d'Abugida volem tornar a ensenyar-vos una mica del nostre màgic oasi a Etiòpia. Aquesta vegada venim amb molt de conte! I és que us anem a parlar que tenim un munt de llibres infantils. Un dels animals, un altre de Pocoyó, un altre d'una mamà que busca al seu bebè, uns altres de formes, de colors, de nombres...
En realitat nosaltres no havíem vist un conte en la nostra vida. Els hem descobert ara que les dues seños descolorides han vingut a engegar la nostra guardi. Elles van portar del seu país un munt de llibres per a bebès, gairebé tots de plàstic o de tela perquè no pesessin i així poder ficar més coses en aquestes maletes que van portar plenes de regals per a nosaltres. I estem gaudint-los moltíssim! Quant ens agraden!
Tots els dies tenim una estoneta de lectura. Bé, en realitat llegir, el què es diu llegir... nosaltres no llegim. Això anem a aprendre-ho ben aviat, gràcies a que Mediterrània ens ha donat plaça en aquesta escola. Als 4 anys començaran a ensenyar-nos les lletres en l'alfabet amhárico i en l'anglès. I de seguida aprendrem, perquè des de petitets ens estan ensenyant un munt de coses i tenim els caparrons preparats, llestos, ja!.
Al meu amic Amen, el més grasonet del col·le, li encanten els de Pocoyo. El meu amic és seriot. Potser perquè les coses a casa són difícils. El seu papà va abandonar a la seva mamà quan ell va néixer. Així que viuen amb l'avi (la seva àvia també va morir) que no té treball. I amb la seva tita que està malalta. Així que Amen gaudeix quan agafa el seu llibre favorit perquè deixa de pensar en coses de majors per una estona. Solament veu els dibuixos i imagina històries meravelloses.
A mi m'encanta aquest que al final té un mirall. El primer dia em vaig pegar un esglai de mort quan vaig veure moure's un nen a l'última pàgina. Tot sembla possible al món dels blancs! I ara em moro de riure quan em veig
Ves que no sóc maco! I després vaig pegant la meva cara a totes les pàgines a veure si amb setrobar-me més vegades.
Les seños blanques també han ensenyat a les cuidadores a explicar-nos els contes amb entusiasme i alegria. Ara ens diuen els noms dels animals que surten a cada pàgina, tots imitem els sons que fan, assenyalem els dibuixos... ens ho passem en gran veient-los junts! Tinc un munt de ganes de ser major i saber llegir.