Aquest és el primer estiu que hi ha classes per a adultes, moltes de les alumnes que van durant el curs ens van demanar poder continuar a l'estiu per reforçar i ampliar els seus coneixements. Tenen ganes d'estudiar i de progressar.
Quan els nens surten de l'escola, arriben adultes que se sentan calladetes, al banc de l'entrada a esperar.
Adultes amb les seves llibretetes i el seu boli que, quan et veuen, s'aixequen i baixen el cap per saludar mostrant respecte.
I és que l'ONG Mediterrània, no només fa tot el que us he vingut mostrant aquests dies amb els nens, els nostres bombons de la guardi i tots els altres, fins que passen a l'escola estatal. També obre les portes de la seva escola Abugida a les tardes, quan les criatures ja no estan aquí, per oferir classes als adults de la zona d'Akaki.
La directora educativa del centre, Tsehay, i la nostra amiga Kedija, la mestra que té més alt nivell d'estudis aquí (inclosos tres anys a la universitat per fer classes a nens fins a 4 anys) s'alternen, un dia una i un altre l'altra, i els fan classes d'alfabetització (amhárico) de matemàtiques (ja veieu a la foto la pissarra) Inglés i de Ciències del Medi ambient (el que a Espanya seria el Coneixement del Mitjà d'ara o les Naturals d'abans).
Elles assisteixen a classe de dilluns a divendres, 5 dies a la setmana, d'onze a una (el que a Espanya seria de 5 a 7 de la tarda).
Quaranta-cinc dones i un home hi ha aquest estiu, amb moltes absències ara que plou i els camins es tornen difícils. Algunes són mares d'alumnes i altres persones alienes a l'escola que volen aprofitar aquesta oportunitat. Ve, per exemple, la filla d'aquesta seño de la qual us parlo. És la que està asseguda en primera fila amb el mocador blanc típic (netela) cobrint-li el cap. I després a casa li diu a la seva filla (i mestra) que li ajudi amb les tasques.
Persones que no es rendeixen, carregades d'il·lusió i esperança, que desitgen canviar el seu futur. O simplement, que desitgen compartir amb els seus fills aquestes estones de lectura en tornar de l'escola. En la seva treballosa jornada (cuina, renta roba, neteja la casa... tot amb poquíssims recursos) fan un buit -segurament llevant-li-ho al temps de descans- per aprendre. I sempre amb un somriure immens i moltíssima responsabilitat. Elles sí que valen!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada