Haití i l'hipocresía

Aquest post no és un articul de l'agència Reuters, solament la informacion inicial sobre el que diu Obama. La resta és un compendi d'informacions tretes dels articless i persones publicats al final juntament amb text i opinions pròpies. BLANC I NEGRE EN BLANC El president Barack Obama va llançar el dissabte un dels majors programes d'ajuda de la història d'Estats Units per assistir a Haití, quatre dies després d'un terratrèmol que podria haver deixat fins a 200.000 morts. Obama, flanquejat pels seus predecessors George W. Bush i Bill Clinton,va anunciar el dissabte que liderarà una campanya nacional de recaptació de fons per ajudar als supervivents del terratrèmol a Haití, que podria ser un dels 10 més devastadors de la història. "Ens estem preparant per a un dels esforços d'ajuda més grans de la nostra història per salvar vides i enviar ajuda que impedeixi que aquesta catàstrofe sigui encara major", va assenyalar Obama a la Casa Blanca. El govern haitià li ha donat a EUA el control de l'aeroport i el control del país, ja han arribat 3500 marines i s'espera que arribin molts més disposats a quedar-se un llarg temps. EN NEGRE PASSAT Haití, el país més pobre del continent americà és un dels 4 principals importadors d'arròs dels Estats Units. Fins a fa 30 anys Haití conreava tot l'arròs (base de la seva dieta) que li feia falta. Però al 1986, després de l'expulsió del dictador Jean Claude Duvalier (Baby Doc), el Fons Monetari Internacional va concedir a Haití un préstec de 24,6 milions de dòlars, que necessitava desesperadament, per haver saquejat el dictador els seus fons, una part dels quals encara es troben en un banc suís, sense que Haití aconsegueixi la seva devolució. Per concedir el préstec, el FMI ha exigit la reducció dels aranzels a la importació de l'arròs i d'altres productes agrícoles, obrint així el mercat a la competència d'altres països. En menys de dos anys els agricultors haitians no van poder competir amb l'anomenat arròs de Miami i el mercat local d'arròs es va enfonsar. L'arròs americà va envair el país i els agricultors van emigrar a la ciutat, augmentant desproporcionadament la misèria i el chabolisme. El mateix va passar amb el cafè i el sucre. Entre un 80 i un 85 % de la població tenia un porc, els porcs tenien un important paper en la fertilització del sòl i en l'economia familiar, i representaven un "banc casolà" per a la població camperola. Tradicionalment solia vendre's un porc per fer front a situacions d'emergència o especials (funerals, noces, baptismes, malalties i, en cas de necessitat, per pagar el col·legi i els llibres a principi de curs, a l'octubre). Però al 1982 les agències internacionals van convèncer als camperols que els seus porcs estaven malalts i calia sacrificar-los. Se'ls va prometre que els porcs se substituirien amb uns altres d'una raça millor. Amb una eficiència mai vista abans en un programa de desenvolupament, es van matar tots els porcs en un termini de 13 mesos. Dos anys després els porcs de la raça millorada van arribar de Iowa, EUA. Eren tan bons que necessitaven aigua neta per beure (de la qual el 80% de la població haitiana no disposa), pinso d'importació (amb un cost de 90 dòlars a l'any, quan els ingressos per capita eren de 130 dòlars) i zahúrdas expreses. Els camperols haitians els van sobrenomenar "prínceps de 4 potes". Per si no fos poc l'insult, se li va afegir que la carn no era bona. No fa falta dir que el programa de repoblació va ser un complet fracàs. Segons un observador del procés, en termes monetaris, les pèrdues dels camperols haitians cal xifrar-les en 600 milions de dòlars. La matriculació a les escoles rurals va baixar en un 30%, en aquestes mateixes àrees el consum de proteïnes es va reduir de forma alarmant, la descapitalització de l'economia camperola va ser devastadora i l'impacte negatiu per al sòl i la producció agrícola incalculable. Fins a la data, els camperols haitians no s'han recuperat. La major part del món rural d'Haití segueix estant aïllat del mercat global, així és que per a molts camperols l'extermini dels porcs criolls ha estat la seva primera experiència de globalizació. EN NEGRE RECENT El govern d'EUA expropiarà i demolirà les llars de centenars de famílies haitianes del suburbi Cité Soleil, a la capital Port-au-Prince, per ampliar la base militar de la força d'ocupació de l'ONU, a un cost de cinc milions de dòlars, a fi d'albergar als soldats de la Missió ONU per Estabilitzar Haití (MINUSTAH). Aquestes obres, a càrrec de la corporació DynCorp, contractista del govern d'EUA i braç cuasi oficial del Pentàgon i la CIA, s'anuncien després que buròcrates del departament del Tresor de l'administració Bush es van confabular amb el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) per obstruir per gairebé una dècada un préstec aprovat i destinat a millorar la qualitat de l'aigua potable d'Haití, que és una de les pitjors del món. Cité Soleil va ser convertit en un mortífer camp de tir per l'ocupació militar estrangera instal·lada després que forces d'EUA i França van segrestar i van exiliar al president Jean-Bertrand Aristide, el 29 de febrer de 2004. Des de llavors, els seus habitants són víctimes de massacres recurrents perpetrades per la MINUSTAH. L'advocat Evel Fanfan, president de l'Associació de Graduats de la Universitat Motivatd per un Haití amb Drets (AUMOHD), va dir que l'ampliació demolirà prop de 155 edificacions. La major part dels edificis condemnats són llars modestes, però entre ells hi ha una església. Des de març de 2009 ja s'han demolit 80 llars. "Van començar a treballar sense dir una paraula a la gent que vivia allí", va dir Fanfan. "Les autoritats no han dit què s'està fent, tampoc si els habitants seran relocalitzatss, quants seran indemnitzats i ni tan sols si seran compensats". LES MAQUILADORAS HAITIANES O sigui, les indústries tèxtils que s'aprofiten de la mà d'obra barata I els qui s'han beneficiat amb la mà d'obra barata són les multinacionals, principalment del sector tèxtil. En l'actualitat, s'estan instal·lant nombroses zones franques per abrigar a empreses estrangeres, en la seva majoria nord-americanes. El país s'ha transformat en una veritable fàbrica d'esclaus. Es parla que Haití podria ser una opció "més barata" que Xina per als empresaris nord-americans. Però la nostra Europa, tan solidària, tampoc renuncia a la seva part del pastís: els països del Carib s'han vist obligats a signar els nous "acords de partenariat econòmic" (EPA o APE, com vulguin cridar-se) que substitueixen al "acord de Cotonou" -que encara no sent perfecte, era acceptable- i impliquen l'obertura total dels seus mercats a les nostres mercaderies, sense que s'hagin eliminat les ajudes als nostres productes agrícoles. A la pàgina web de la delegació de la UE a Haití els acords es presenten com una "gran oportunitat" pels haitians. Pot ser que ho siguin per la reduidísima elit que ha seguit enriquint-se durant aquests 4 anys després del cop d'estat contra Jean-Bertrand Aristide, però no pel 80% de la població que es veurà greument perjudicada. Quin ha estat el xantatge amb el qual hem aconseguit fer-los signar els EPA és fàcil d'imaginar: la presència de la UE a Haití s'ha anat intensificant cada vegada més en aquests últims anys, en el període 2004-2006 (els anys de la dictadura de Latortue) fins i tot hem estat el "primer país donant", encara que ara ens hagin superat els EUA. Escriu Michel Chossudovsky: "Amb una part creixent de la població mundial per sota del llindar de la pobresa, el brusc increment dels preus dels productes alimentaris té un efecte devastador. Hi ha al món milions de persones que no poden comprar menjar per a la seva supervivència". Això, en realitat, està contribuint a eliminar als pobres mitjançant mort per inanició. "Controla el petroli i controlaràs a les nacions, controla els aliments i controlaràs a les poblacions": paraules pronunciades per Henry Kissinger. Referent a això Kissinger va declarar en 1974, en el context del "Estudi de la seguretat nacional: implicacions del creixement de la població mundial per a la seguretat dels EUA i els seus interessos en ultramar", que "la gana pot representar un instrument de fet per al control de la població" I LA SUPOSADA AJUDA HUMANITÀRIA? "La gana no és conseqüència de l'escassetat d'aliments, sinó tot el contrari: els excedents en gèneres alimentaris s'utilitzen per desestabilitzar la producció agrícola als països en vies de desenvolupament". Michel Chossudovsky "La gana Global" (Globalresearch, 2 de maig de 2008) De la situació a Haití dóna testimoniatge el periodista Kevin Pina, que ha viscut durant anys al costat dels més pobres, la violència del cop del 2004, l'atroç repressió que li va seguir, la brutalitat, les amenaces, els insults dels soldats de l'ONU, la presó: "Les agències no governamentals enviades per fer-se càrrec de les ajudes de les Nacions Unides marquen el pas; malgrat que, segons les estadístiques, reben el 45% de les ajudes estrangeres, el 15% torna als respectius països donants; compari's, ja de pas, el salari mitjà del cap d'una ONG a Haití, que és de 60.000 dòlars anuals, amb el d'un ciutadà mitjà haitià, que guanya fins i tot menys de 250 dòlars anuals. En aquests moments a Haití tot beneficia als negocis del sector privat, mentre que la resta de la població està en mans de la "caritat". És el que Bush, l'ONU i els quadres d'experts en economia li deixen a Haití. S'afavoreix clarament a qui té un capital que invertir, mentre que pels altres augmenta la dependència de la "generositat" dels estrangers. Està bastant clar que, mentre el monopoli de l'economia estigui en mans d'unes poques famílies, no és d'estranyar que sentim parlar cada vegada més de les coques de fang que ja mengen els habitants de Cité Soleil en Port Principe. Ara Haití està rebent ajudes d'emergència , però durarà poc i, de totes maneres, segueix tractant-se de "beneficència", fonamental com a recurs immediat, però que no resol els problemes de la població. Perquè Haiti no necessita caritat ni solidaritat mal entesa, a Haiti se li deu justícia i reparació. Quina hipocresia per part dels governants que manen fer-se els humanitaris i donar almoines quan els estan negant tota possibilitat d'una vida digna.

Agencia Reuters
Alma Giraudo
Bill Quigley: USA Role in Haiti Hunger Riots
Jean-Bertrand Aristide: Eyes of the Heart
Michel Chossudovsky: Global Famine
Kevin Pina: Mud Cookie economics in Haiti
Agence Haitienne de Presse