Visita a Abygida

Aquest és un mail que publico amb permís de la seva autora Conchi, sòcia de Mediterrània i que juntament amb el seu marit Jose Luís han visitat l'escola d'Abugida per segona vegada.

Hola Victoria, Ufff anar a Abugida sempre és impressionant, i mira que era difícil superar la primera visita fa ja any i mitjà, però sorprenentment s'ha superat... Potser aquest mail estigui ple de ñoñerías però és que venim plens d'admiració una vegada més, així que crida'm sensiblera si vols, que avui no m'importa, jeje El primer parlar-te del Doctor Zerinhu, representant de Mediterrània. Felicitats per haver-ho oposat perquè ha estat impressionant el lliurament, la passió i la forma que té d'involucrar-se en el projecte. Ara que hi ha element comparatiu es nota la diferència. Com la primera vegada que vam ser hem tingut benvinguda dels nens amb cançons, ram de flors, injera (pa xuclar-se els dits), cerimònia del cafè, amabilitat, hospitalitat, alegria... i ball. Encara sort que tinc poc sentit del ridícul perquè haig de ser la "faranji" amb menys gràcia que ha ballat en abugida! Això sí, la verguenza en aquest tipus de rebuda em supera, tanta molèstia per la nostra visita no acabo de portar-ho bé, però ho rebem com el regal més bonic del món. I per descomptat la sensació d'alegria és també gran perquè és difícil veure els resultats del treball dur i dels diners bé emprats d'una ONG. I és que Mediterrània és petita però gran. En un any i mitjà els canvis han estat espectaculars. Hem pogut veure la construcció de les noves aules, del menjador, de la nova guarderia, que té fins a una petita bugaderia, anem, que no li faltarà un detall. I el millor és que segons ens comenta Zeri estaran llestes en mes i mitjà aproximadament. La quantitat de nens escolaritzats ha augmentat també en un any, 175!!!! També hem conegut als nens apadrinats i que espero que cada vegada puguin ser més els que rebin aquesta ajuda. Però és que no ens deixa de sorprendre la capacitat d'actuació que teniu. Perquè hi ha munts de prequeños detalls que fan que em llevi el barret. Els melons ,jeje els nens de 2 a 3 anys que són per comerselos, és genial que hàgiu contemplat el poder escolaritzar a nens en aquesta franja d'edat i que permetin a les mares treballar, sobretot perquè és una oportunitat vital per a famílies que s'aixequen tots els dies amb l'objectiu de "sobreviure". Hem visitat l'escola estatal i hem pogut veure com estan d'agraïts amb l'ajuda que acaben de rebre de Mediterrània. Hem vist les latrines gairebé acabades per a les noies que esteu construint i el camí de 250 metres que està pendent de ser construït perquè els alumnes puguin llergar dignament a la porta del col·legi sense problemes en l'època de pluja. Són moltes les necessitats que tenen a l'escola estatal, ja que els fons que reben del govern donen per a sous i poc més. Res a veure amb les escoles privades , prohibitives pel 99% de les famílies de la zona. És increible les coses que ens plantejaven, ja que tenen per exemple necessitat de rebre material didactico de totes les matèries, en anglès, clar. Tenen una biblioteca obsoleta per tant qualsevol llibre actualitzat que pugui servir tant per a professors com a alumnes és un luxe. Ens deien que poder tenir almenys un ordinador per aula per a consulta i busqueda d'informació per internet, ja que els llibres són escassos i la informació està antiquada, seria un somni i augmentaria la qualitat de l'ensenyament. Una ONG va cedir tres ordinadors, però cap funciona, i és que es confon moltes vegades l'ajuda amb la "ajuda de desfets" Per això ens donaven les gràcies una vegada i una altra per les aportacions i esperaven ansiosos la continuïtat del suport i col·laboració rebut per part de Mediterrània . Després d'aquest dia tan gratificant no he pogut per menys que escriure aquest mail i esperem que aquesta ONG o millor dit aquesta gran família rebi almenys el reconeixement de posar el cor en tot el que fa. La cares dels nens , l'alegria que transmeten i el poder donar-li les oportunitats amb les quals molts ja naixem, sempre mereixeran la pena... Gràcies per donar-nos l'oportunitat de veure novament tot el que feu! Besosssss Conchi

P.D: Al mí escriure no se'm dóna massa bé, així que si vols publicar el meu mail en el blog i ho veus adequat, que no se si ho és, tens el meu permís.