Història de l'E. i la Z.

Aqust és el tercer any de Mediterrània en Abugida. Durant aquests tres anys, nens i nenes que vam conèixer amb 4 o 5 anys anys han crescut i s'han convertit en nens i nenes que ja van acabar el preescolar a Abugida i van a l'escola pública. Entre aquests nens i nenes sempre hi ha alguns que et criden més l'atenció que els altres, per diferents causes. Est és el cas d'E. E. tenia quatre anys quan nosaltres començarem a Abugida. E. era una nena que cridava l'atenció pel seu somriure permanent i les seves múltiples trenetes super ben pentinades, com recentment fetes. Després d'una reunió amb les famílies, ens quedarem a parlar amb un grup de mares i àvies d'entre les més necessitades de l'escola. Entre elles cridava l'atenció una dona jove, molt prima i amb una cara molt trista. No va parlar gens en la reunió, però quan ens vam anar ens va dir que volia parlar amb nosaltres, que anéssim amb ella a la seva casa. Z. va resultar ser la mare d'E. Vivia amb la seva filla en un racó del terreny de la casa familiar. Z. Tenia el virus del VIH, per la qual cosa la seva família la rebutjava i la tenia vivint apart. Vivia en condicions molt precàries, en una barraca construïda amb cartrons i xapa. No podia menjar amb la família . A E. la usava la resta de la família com a criada, d'aquesta manera E. podia accedir a un plat de menjar. Quan estàvem visitant a una altra mare va entrar Z. a la casa. Venia amb un llibre de fotos. Allí estava la seva vida anterior, la vida que ella volia mostrar-nos, el què ella havia estat. Z. havia estat model. S'havia casat (estava espectacular en la seva foto de noces) i havia tingut a la E. En l'àlbum hi havia fotos de les seves noces, de la seva vida com a model, amb el seu marit, d'E. de petitona... Però la SIDA es va creuar en la seva vida, el seu marit va morir de la malaltia i ella va ser contagiada. Tot el seu món es va enfonsar i va haver de tornar a Akaki amb la seva família perquè no tenia on anar. La malaltia anava avançant implacablement. Un dia quan vam tornar a Abugida ens assabentarem que Z. La mare d'E. s'en havia anat. Aquesta va ser la versió oficial en el seu moment. E. va quedar a la casa amb la seva tia i amb la seva àvia. E. ja no era la mateixa, la seva mirada estava trista . Ja no somreia. E. va sortir d'Abugida el curs passat. Forma part del grup de nens que van a escola estatal però acudeixen a desdejunar i a menjar a Abugida. En aquest últim viatge per una d'aquelles casualitats de la vida ens trobarem amb Z. Tenia un aspecte summament demacrat. La seva família l'havia fet fora i ella havia preferit deixar a la E. a la casa perquè pogués seguir anant a escola. Z. treballava en un bar a 20 km d'Addis Ababa. Li pagaven 10 birrs al mes (0.55 euros). Emprava aquests diners en el transport per anar a veure una vegada el mes a la seva filla. Era a punt de ficar-se en la prostitució per desesperació. Plorava i plorava mentre la seva filla la consolava i la tranquil·litzava. Actualment Z. treballa a Abugida i viu amb la seva filla. Està feliç i ha engreixat. I comença a tenir somnis: vol ser mestra. Z. és una gota d'aigua en l'oceà, una història amb final feliç de moment, però hi ha moltes mares com ella víctimes de la seva destinació, de la seva malaltia, de la seva pobresa. Mares que no poden viure amb els seus fills, fills que no poden viure amb les seves mares...víctimes unes i uns altres, culpables solament de ser pobres, persones que com totes desitgen sobreviure i prosperar, viure sense pors, sense gana ni sofriment, poder imaginar la forma de millorar la pròpia vida i disposar dels mitjans per fer-ho de manera autònoma. No obstant això, cada dia 1200 milions de persones, una cinquena part dels habitants del planeta, ni tan sols poden satisfer les seves necessitats bàsiques i molt menys aconseguir els seus somnis o aspiracions. O ni tan sols poden viure amb els seus fills.