Mai havia vist un nen "Pumply Nut". I mai se m'oblidarà. Prenen aspecte de budas, gairebé quadrats i amb michelins artificials fins que ja amb tremend sobrepès els diuen a les mares que es va acabar, que el seu fill està molt gros i que no tornin, que les hi apanyin com puguin i que els donin el que puguin. Aquest era el cas d'aquests dos nens, petits budas ja sense Pumply Nut i en procés de " desinflament".
A la zona d'Akaki un organisme internacional reparteix Pumply Nut .
En Akaki hi ha tendes. Hi ha productes locals disponibles. Venen llet, carn, cereals i verdures a els qui poden comprar-los. Els nens no necessiten aliments terapèutics, necessiten una alimentació normal, sana i variada.
El Pumply Nut és més car i molt menys natural. No aporta cap benefici a la llarga als nens, és pa per avui i fam per demà. I no fomenta el comerç local, crea riquesa solament per a la multinacional d'origen francès que ho va crear i que ho distribueix.
El Pumply Nut està compost bàsicament de cacauet, amb algunes vitamines i minerals afegits.
Les institucions econòmiques internacionals com el FMI i el Banc Mundial pressionen als països africans per dedicar llargues extensions de la seva terra al monocultiu del cacauet, que el seu major importador és Europa. El cacauet africà, en comptes de ser utilitzat per a la seguretat alimentosa del propi país, és comprat per empreses europees a preu irrisori, transformat en ¨cacauet graset¨ sota la patent per empreses com NutriSet i venut, en cas de fams, per un euro la ració a ongs i organismes internacionals.
Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions, però què rendible resulta el negoci de la gana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada