Avui volem donar entrada a aquest Quart Món, el que conviu amb nosaltres, el que per desgràcia és més gran cada dia. Per la crisi, per l'abús dels poderosos, per la no materialització del somiat en emigrar, per desgràcies personals, per el que sigui. Però que aquí està i és molt real, i no podem donar-li l'esquena.
Perquè a més, gairebé ningú podem estar segurs de no veure'ns algun dia en ell, tal com van les coses. Impressiona veure a persones que amb l'únic vestit que conserven intentar mantenir la seva dignitat costi el que costi.
Volem dedicar aquest post a Zaqueo, organització que sense ajudes estatals, autonòmiques ni municipals - sol amb aportacions particulars- porta la seva labor endevant entre els més necessitats, els "carrilanos", els "sense sostre". Persones sense llar a pocs metres dels carrers comercials de la turística Palma de Mallorca.
En el local de Zaqueo es donen desdejunis i sopars. I es poden dutxar diversos dias a la setmana. També dormen els que hi caben.
Mediterrània col·labora amb Zaqueo des de fa anys, amb menjar i voluntaris.
I és a la porta de Zaqueo on els membres de Mediterrània repartim 200 paquets mensuals de "Dignipacks" , borses que contenen els útils de condícia bàsics per a qualsevol persona.
L'objectiu del repartiment de dites "dignipacks" és que els qui s'han quedat sense treball no perdin també la seva dignitat i puguin mantenir la seva higiene i salut personal.
Ahir va venir la tele i sortirem en els informatius d'IB3 - la cadena autonòmica balear- i diversos periòdics, us deixem les ressenyes de dos periòdics de la illa on es parla del lliurament dels Dignipacks.
Us deixem els objectius de Zaqueo - que fem els nostres- que amb el seu incansable monitor Angel sempre al capdavant, és un exemple per tots nosaltres.
A qui ajudem:
Els has vist al carrer: aparquen vehicles, netegen parabrises, venen mocadors, demanen almoina, busquen en els contenidors d'escombraries, es prostitueixen o simplement delinqueixen. Són homes i dones. Cap d'ells té treball, ni casa, ni suport familiar, ni llar, ni sostre per acollir-se, abandonats i desemparats de la societat, en la més absoluta solitud, no els queda més que el carrer. Són dones i homes, molts d'ells drogodepenents irrecuperables, alcohòlics, expresidiaris, immigrants que van fugir de la pobresa per caure en la misèria: espanyols, magrebins, llatinoamericans, romanesos, búlgars i norteuropeus, a tots ells uneix una característica comuna, la de ser enormement desgraciats i estar sols i abandonats: no conten en les estadístiques, no "produeixen", molesten, destorben, embullen, però cap d'ells va voler arribar on està. No creguis que estan on estan només per la seva culpa, sinó que entre tots els empenyem a caure en la vorera de la vida.
Zaqueo no els jutja, senzillament els acull, els atén, els dóna menjar i llit, però també, comprensió, afecte i amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada