Els cooperants paràsits

Moltes vegades m'he preguntat sobre els cooperants que treballen als països del tercer món. Reconeixent sense dubtar la immensa vàlua d'alguns, hi ha una part d'ells que també existeix: el cooperant paràsit.

Es tracta d'una espècie que resideix en algun país del tercer món, sense cap projecte en concret, sense que se sàpiga realment per què estan on estan. I en el nostre últim viatge hem conegut a varis en la Sebeta.

A dos d'ells els vam conèixer en el viatge de juny. Són una parella europea que porta més d'un any vivint a Sebeta, i que pensen viure allí durant no sé quant temps més.

Doncs aquesta parella no ha fet res fins ara pels nens de la Sebeta. Això sí, passen els seus dies i reben el seu sou que presumeixo que serà bastant més elevat del que rebrien al seu país d'origen i amb molts menys despeses.

Arran de la creació per part de Medi de la Messi room i de la reparació de tots els banys de la Sebeta, s'han "entusiasmat".

Així que ens van dir que havien pintat les habitacions dels nens, més d'un any van necessitar per fer alguna cosa concreta, si és que ho van fer ells, perque hi ha un altre cooperant nord-americà que també s'atribueix el mèrit de la pintura. Aquest noi viu allí també des de fa un any, i espera estar almenys un altre any. Ell diu que ha posat el parc infantil: tobogan, roda i gronxadors. Això s'instal·la en un dia o màxim dos si plou. La resta del temps no sabem el que fa (per cert es dediquen a pintar sense tenir en compte les profundes esquerdes, ni els cristalls trencats). Arran dels susdits cristalls trencats (en aquest viatge hem pogut visitar totes les casetes amb profunditat) per on passen els nens les seves mans per orientar-se, li vaig preguntar a aquest noi si la seva ong no podria instal·lar cristalls nous. Em va dir que ho veia molt difícil. Li vaig preguntar si no podien reparar les profundes esquerdes d'una de les casetes, i em va contestar el mateix.

Canviar els cristalls va ser tan fàcil com anar al poble aquell mateix dia i pagar-li 1000 birrs (42.75 euros) a un vidrier.

Però aquí ve lo bo: arriben els europeus de les seves vacances al seu país d'origen. Es van fugint de les pluges a Etiòpia i tornen quan aquestes cessen i arriba el fred al seu país, que curiós. I NO PORTEN RES PER A l'ESCOLA, NI PER AlS NENS. Això ho sabem perquè l'hi preguntem, la seva contestació mirant a la Messi room va ser que ja hi havia moltes banderes (referint-se a la bandera argentina que van deixar Virginia i Débora i que és l'única que hi ha). Cal ser cínics.

I el millor de tot: els tres han parasitat la Messi room i estan allí totes les tardes, però tot ho hem posat nosaltres, i nosaltres som els que paguem als tres monitors, ells no han aportat ni un llapis ni una joguina.

Explicaran a les seves organitzacions que la Messi és un mèrit seu?

Què els exigirà la seva organització?

Com justificaran la seva estada a Etiòpia i la despesa que suposen a la seva organització?

Preguntes sense resposta. Però mira per on anem a fer la nostra plaqueta que indiqui en anglès qui ha posat i manté la Messi room. Perquè la Sebeta rep visites (existeix la caseta de mostra per ensenyar, que és una mica menys fastigosa que la resta i els visitants solament veuen aquesta) i el primer que fa l'inútil del director és portar-los a la Messi room, l'únic lloc digne de l'escola.

I perquè els cooperants paràsits ens fastigueixen.

La foto és de la reparació dels vàters i lavabos de la Sebeta. Repararem tots ells, van ser 13 banys amb 24 vàters i 33 lavabos, cap funcionava i tots necessitaven de peces noves (a Etiòpia són d'importació). Ens va costar al voltant de 1300 euros. Ningú s'havia preocupat de reparar-los abans i és impossible descriure l'estat en el qual estaven.

Haurem de posar plaquetes en les tapes dels vàters perquè no ens els parasitin?