Hola, gent de Mediterrània.
Ja estem de tornada a Mallorca. Han estat com sempre dies intensos, i amb sentiments oposats. Tenim grans assoliments i satisfaccions, però també grans reptes per davant.
Us anirem explicant per projectes. Solament avançar-vos que el nostre proper gran repte es diu l'escola de cecs de Sebeta, al poble del mateix nom. Un lloc on viuen 340 nens.
Part d'ells són cecs, uns altres veuen per un ull, uns altres són simplement miops, com era jo de petita. Si hagués nascut a Etiòpia m'hagués criat en la Sebeta. Precisament el primer dia de col·le va arribar per viure allí una nena preciosa d'uns 7 o 8 anys. No veu bé des de lluny, així que probablement té miopia. El seu germà (aquest amb problemes més importants de visió) ja vivia allí, ara estan els dos. És enternidor veure com el germanet que veu pitjor la cuida i la guia, perquè és el major.
El futur d'aquesta nena i de tants com ella és viure allí fins als 17 anys aprenent Braille de manera automàtica i repetitiva, vivint en uns dormitoris terribles, i sense cap calor humà excepte el què li donin el seu germà, els seus amics (allí es fan fortes relacions) i els monitors de la Messi room.
Intentarem millorar les condicions de vida d'aquests nens (ja hem començat) però anem a necessitar de tota l'ajuda possible, perquè les necessitats són moltes.
Una abraçada
L'equip de Mediterrània- Etiòpia una mica tocat encara pel viatge.
Foto: nens de la Messi room usant les lupes que va portar Olga, voluntària de Mediterrània.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada