Voluntaris

És difícil ser voluntari a llarg termini, treballant des d'aquí.

Difícil perquè exigeix responsabilitat, dedicació de moltes hores.

I res a canvi més que la satisfacció personal de treballar en alguna cosa que agrada aconseguint alguna cosa bona i també, com no, disgustos, perquè les coses no surten com s'han planejat, perquè no podem fer res en la part que nosaltres no controlem.

En el que sí portem ens trenquem les banyes perquè funcioni, però sempre hi ha un risc en tot el que fem; i si no solament fa falta recordar el tema dels cecs i Abugida. Tants mesos de preparació i després res, segons les autoritats no hi ha cap nen si més no amb baixa visió en tot Akaki Kaliti (mes de 200000 habitants) . No s'ho creuen ni ells, ho han fet per foscos interessos o per venjança al no poder controlar o manejar el programa (o el compte bancari) al seu antull.

Encara sort que vam poder reciclar-nos en la Sebeta i al final sincerament creiem que ha estat per a millor, però això no lleva que siguem nosaltres el pont entre els de allí i els de aquí, i això de fer de pont és de vegades complex perquè et cau tot damunt.

I sent voluntari al Tercer Món sempre hi ha un risc, un risc que les coses no siguin com creiem, que els de el país canviïn les circumstàncies, que es carreguin alguna cosa planejat i treballat durant mesos.

Ens encanta que hi hagi voluntaris de Mediterrània a Etiòpia i a Ghana. Són els nostres ulls (perquè demanem que ens expliquin el que veuen, que ens critiquin constructivament) i perquè duen a terme en la majoria dels casos una encomiable labor altruista.

Per sort podem dir que fins ara i excepte excepcions, els nostres voluntaris i voluntàries han deixat molt alt el pavelló de Mediterrània .

Alguns i algunes són permanentment recordats per les gents d'Abugida i d'Akaki.

En canvi les explicades excepcions van doldre. Van doldre perquè ens van enganyar, en concret cinc persones, que es van fer passar per socis ( condició per ser voluntari de Mediterrània) emplenant fulles amb dades inconcretes o no enviant-les mai, adonant-nos nosaltres després de l'engany.

I curiosament, són els que pitjor ho van fer. Són els que van anar per causes equivocades, uns usant-nos com a excusa per viatjar per altres motius, uns altres per viure el seu aventurita personal.

Són els que no van tenir capacitat d'adaptar-se a terres i caràcters diferents.

Els que creuen que l'hi anem a donar tot picat i que tot va a funcionar segons el seu programa personal desitjat o imaginari.

Doncs no, gens funciona segons el programa particular de cadascun/a, ni tan sols moltes vegades segons el programa general. Fa mancada creativitat, força, ganes d'emmotllar-se i RESOLDRE.

Resoldre, aquesta gran paraula presa de la cubanía i que significa tirar endavant en qualsevol situació que es present, en definitiva improvisar per aconseguir. El que la majoria de voluntaris/as han fet molt bé.

Però si no es té clar això existeixen els programes de viatges "solidaris", on no hi ha compromís emocional ni esforç; i on la foto amb el nen de torn està garantida en una de les parades del viatge.