dilluns, 16 de maig del 2011

Un final feliç


I això que semblava que no anava a acabar molt bé.
Amanuel és un dels nens apadrinats en Abugida. La seva mare era VIH i tenia cancer de mama en estat avançat.
Com a les altres mares malaltes i sense suport familiar, li vam estar pagant durant mesos una senyora que li feia les tasques domèstiques i acompanyava a Amanuel a l'escola.
La mare d'Amanuel va morir fa uns 20 dies. Una tia seva va venir a l'enterrament. Ens preguntàvem que passaria amb Amanuel, si l'hi portaria la seva tia al camp o que faria amb ell. La veritat és que estàvem pendents de les notícies perquè la cosa no pintava bé.
I sorpresa, va aparèixer el pare, i es va fer càrrec d'Amanuel. La parella tènia molts problemes entre ells però a la mort de la mare el pare va aparèixer per fer-se càrrec del seu fill i viure en Akaki.
Així que aquesta vegada hi ha hagut un final feliç, perquè Amanuel vulgues al seu pare i són feliços junts, perquè Amanuel seguirà en Abugida i en tot el seu món conegut.
Ens està resultant summament difícil trobar famílies d'acolliment per als nens que es queden solos entre les famílies d'Abugida, encara pagant-los una quantitat mensual per fer-se càrrec del nen.
I això ens xoca amb el concepte de gran família africana : "L'esperit de família", la solidaritat.
Un pare VIH va parlar, i no va parlar per el, ja que si ell falta els seus fills es van amb el seu germà.
Va parlar pels altres, pels quals no s'atreveixen a dir gens, pels quals sofreixen per un futur incert per als seus fills. Va parlar en nom de la solidaritat amb el més feble. Va parlar a les famílies , perquè es decidissin a acollir a un nen que no era seu.
Però per desgràcia va parlar en va. Cap família en Abugida vol ser família d'acolliment.
Com tenim una cambra lliure amb 2 llits, quan un nen es quedi solament de sobte hem convingut que s'allotgi a l'escola temporalment fins a resoldre la seva situació.
No podem fer res més, la veritat és que aquest tema sempre ens deixa un pòsit d'amargor.
Però a dia d'avui, Amanuel està feliç. No té mare però té al seu pare, un nen més rescatat d'un futur molt incert.