És per a mi la institució que tenen les germanes de la Caritat (ordre Teresa de Calcuta) en Addis Ababa, lloc que conec més; perquè segur que tenen altres llocs igualment meravellosos.
I és especial per tantes coses...
Per la cura que tenen dels malalts , discapacitats i desnonats, o sigui...per la cura que tenen i l'amor que dipositen en aquells que ningú vol tenir, en aquells que gairebé ningú vol ni veure.
Sales netes, ben ventilades. Una organització exemplar.
Pau, ordre entre persones amb vides anteriorment caòtiques en la caòtica Addis Ababa, on la vida val molt poc i on moltíssims comencen a sentir-se persones quan són allí acollits.
Voluntaris i voluntàries lliurats i lliurades amb passió a la seva altruista labor.
I un grup de monges petitones -índies, keniatas etc- de grandària i grans en cor i coratge amb un somriure permanent en la seva boca que cuiden de mes de 1200 persones mes els que acudeixen al servei de consultes externes.
Recordo un dia que em van demanar que examinés a un nen discapacitat mental profund que tossia.
La monja - polonesa ella i l'única grandota- lliurant-me aquell nen em va dir, mira a veure que té aquest angelet que em té molt preocupada.
Perquè elles veuen angelets en tots els que acullen, siguin nens discapacitats, malalts terminals de càncer o SIDA, pacients psiquiàtrics, ancians, impedits...
Des d'aquí m'agradaria dir-vos que si aneu a Addis Ababa o a qualsevol lloc on estiguin les germanes de la Caritat que els visiteu, que els ajudeu. Elles es mantenen amb donacions i lògicament quantes més rebin, més podran fer.
Mediterrània porta 5 anys col·laborant amb diners, medicació i material divers amb aquests àngels a la terra, perquè els àngels són elles.
Tenen un aura especial, un halo que els envolta i que arriba a tots els que estan al seu al voltant.
I ho diu una agnòstica...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada