dissabte, 11 de setembre del 2010

Conversacions amb el Kebele

Hem parlat avui amb el cap del kebele de la zona d'Abugida i amb el cap de tots els kebeles d'Akaki Kaliti i els hem expressat les nostres condicions per seguir a Abugida.
Per descomptat ells desitgen ferventment que seguim, ja que Abugida és una escola model i capdavantera que els dóna molt prestigi, i està pendent també la Fitawrari amb el seu projecte de menjador que s'ha d'iniciar al setembre.
Però de les paraules als fets sabem per experiència que hi ha un bon tros, així que a les seves mans està el solucionar tot això.
Ens és molt difícil comprendre que allí sigui més greu dir-li lladre a algú que no el fet que aquesta persona robi, també se'ns fa molt difícil l'entendre això del perdó reiteratiu per als corruptes i lladres, quan hi ha desgraciats que estan a la presó per robar 10 birrs.
I sobretot se'ns fa molt difícil l'entendre com poden posar en joc una escola on assisteixen 200 nens d'entre 1 i 8 anys de famílies extremadament humils, on mengen 3 vegades al dia i reben assistència sanitària quan la precisen. Una escola amb una guarderia única al país. Una escola única al país.
36 nens apadrinats que depenen de nosaltres perquè les seves mares, soles en la immensa majoria puguin tirar endavant, i ho estan fent.
Un programa d'ajuda als ancians de la zona que volia créixer i molt .
Un programa d'alfabetització per a les dones de la zona que reben classes a l'escola.
Un menjador a l'escola Fitawrari per 100 nens orfes i desdejuni pels 160 de preescolar que hem finançat.
36 treballadors, dels quals 29 són completament innocents.
Cares de nens, mares i pares que se'ns apareixen en els nostres pensaments una vegada i una altra.
Són cares que són dels seus veïns, als quals ells es troben pel carrer i per tant ni tan sols els fa mancada imaginar-los.
Faran una mica d'una vegada?