Petició de l'escola especial per a nens amb discapacitatsd'Akaki, Etòpia

Des de l'escola especial d'Akaki (Addis Ababa) per a nens amb discapacitats ens sol·liciten bastons per als nens cecs i audiòfons per als nens sordmuts.

Algú pot ajudar amb això?

Gràcies per endavant

Mediterrània

Fotos de l'escola Biru Tesfa

Hola, gent de Mediterrània

Us presentem l'escola Biru Tesfa d'Akaki, preescolar tancat per falta de finançament.

Estem tractant el tema de l'escola amb el kebele a l'espera de conèixer-la personalment en el nostre proper viatge.

La nostra implicació consistiria a muntar i mantenir el menjador, fer les reformes necessàries, pagar el salari de dues cuineres i un responsable de magatzem, així com el cost del transport del menjar i el kerosè necessari per cuinar.

També ens faríem càrrec dels uniformes i del material escolar i de cuina i menjador.

El kebele pagaria la resta dels salaris, l'aigua, la llum i el telèfon.

Ens imaginem veient les fotos l'estat en el què estarà l'edifici de l'escola a causa de la falta de manteniment, sembla que vagin a aparèixer els lleons pel parc infantil ja que el terreny sembla una selva.

Però no ho sabrem amb exactitud fins que Barry, enginyer encarregat de les construccions de Mediterrània vagi a Akaki , esperem que pròximament.

4 apadrinaments

Tenim solament 4 nens per apadrinar, dos nens i dues nenes. T'animes?

Històries d'Addis. Història d'A.

A. és una dona d'Addis, nascuda a la mítica Gondar, la Camelot d'Àfrica, la ciutat dels increïbles castells i visita recomanada i fins imprescindible si aneu a Etiòpia.

Fa uns anys, A. vivia sola amb els seus 3 fills. Treballava de cuinera però va emmalaltir i la van despedir del seu treball. Es va quedar sense treball, sense casa i al carrer amb els seus 3 nens, el més petit un bebé.

Si viure al carrer en Addis és extremadament difícil per a un adult, per a un nen significa no solament estar privat de la més mínima necessitat, sinó estar exposat a la violència i al perill de les màfies que controlen la mendicitat i segresten nens per al seu negoci, moltes vegades mutilant-los perquè donin mes llàstima i així aconseguir més diners.

En aquest entorn tan hostil, A. va decidir renunciar a dos dels seus fills. Coneixent a A. va haver de ser la decisió més dolorosa i difícil de la seva vida. Personalment m'indignen els comentaris aquests de: "allà les mares no volen als seus fills com nosaltres volem als nostres", "estàn acostumades i tenen vàris"...

Doncs no, són mares com nosaltres i tenen els mateixos sentiments, exactament els mateixos. Ser pobre no et fa ser immune al dolor i al sofriment, no et fa menys mare.

Amb la seva renúncia A. va voler evitar una vida plena de perills i incertesa als seus fills. Però li va quedar aquest mateix dolor profund de la renúncia, i amb això sabia que tènia que viure tota la vida, a més sense saber on estaven, si estaven bé.

Casualitats de la destinació van fer que coneguéssim a A.

A. era una dona esquelètica, pegada sempre al seu nen petit que en l'època en la qual la vam conèixer tindria poc més d'1 any.

Contrastava enormement l'aspecte famèlic de A. amb el del seu fill. Ben cuidat, nodrit, podia dir-se que aquest nen tenia lluentor.

Era evident que tot el que aconseguia A. mendigant ho gastava en menjar per al seu fill.

A. havia estat durant un any sencer anant cada dia a demanar notícies sobre els seus fills, sense que ningú volgués donar-les-hi. Ella no era "ningú", solament una dona pobra més.

Finalment les tenia, i estava absolutament feliç en saber que estaven bé.

Quan A. rebia notícies i veia fotos dels seus fills majors li queien grans lagrimons per la cara. Això em despertava sentiments confusos, d'una banda m'encantava portar-li notícies dels seus fills, i d'altra banda veure-la plorar, així en silenci; em partia l'ànima.

.

A. rebia ajuda econòmica de la família adoptiva dels seus fills, que no volia que A. es veiés en la situació d'haver de renunciar al seu fill petit per pobresa.

Un dia ens va dir: "Jo no vull que em donin més diners, ja m'han ajudat bastant. Jo el que vull és treballar".

Per a aquesta època, A. ja estava recuperada de la seva malaltia.

I li prenerem la paraula, l'empreàrem a l'escola Abugida fa ara una mica mes d'un any. Volien agafar-la de marmitó però ens negàrem, vam dir que ella era cuinera.

I ho va demostrar, és una gran cuinera.

I la vida de A. va canviar. I també la del seu fill. Va passar de ser un nen molt espantadís (normal en viure al carrer) a ser un nen feliç i plenament integrat a l'escola.

Avui dia A. és cap de cuina en Abugida, i per mèrit propi ja que nosaltres no intervenim en aquestes qüestions. La seva vida ha donat un gir de 180º.

Tant de bo poguéssim canviar la vida de moltes A.

Escola Biru Tesfa d'Akaki Kaliti, Etiòpia

Des d'Akaki el cap del sector d'educació del Kebele d'Akaki Kaliti ens sol·licita que ajudem a aquesta escola, situada a Akaki, com Abugida.

Akaki Kaliti té una població aproximada de 200.000 habitants.

ESCOLA BIRU TESFA

Aquesta escola -que és un preescolar- va ser construïda en l'època de Mengistu . En aquesta època es donava de menjar als nens a l'escola, per això es va construir un menjador i una cuina.

Amb l'arribada de l'actual govern, va passar a donar solament classes. En 1999 una ong nord-americana va començar a ajudar a l'escola comprant materials per a la cuina i menjar.

Van estar fins al 2006, any en què van deixar l'escola per dedicar-se a altres projectes.

Després de la marxa dels nord-americans l'escola es va tancar per falta de pressupost.

El curs anterior el kebele els va lliurar l'escola a un grup de mestres que cobraven 25 birrs a cada nen per poder així cobrar els seus sous.

Tots els nens del curs passat van passar a primària.

Actualment no hi ha nens a l'escola per falta de pressupost.

La idea del kebele és obrir l'escola als nens extremadament pobres de la zona (alguna cosa semblat a Abugida)

Des del kebele se'ns ha sol·licitat ajuda per reformar l'escola -deteriorada per la falta de manteniment- i fer-nos càrrec del menjador, combustible (kerosè) material escolar, uniformes, i salaris de les cuineres i magatzem, llum, aigua i telèfon.

Els anem a fer una contraoferta: nosaltres pagarem menjar inclós el transport, kerosè , salaris de les cuineres i magatzem, material escolar i uniformes, i el kebele que pagui la resta de salaris, la llum, l'aigua i el telèfon.

Pagaríem el material per a la reforma i els pares posarien la mà d'obra.

A Mediterrània podríem assumir 100 nens per a aquest curs. Les edats van de 3 a 6 anys. Recordem que els menors de 5 anys són els que presenten el major índex de mortalitat infantil.

Hem posat com a condició que els següents nens han de gaudir d'absoluta preferència:

Nens VIH

Nens orfes

Nens semiorfes

Nens discapacitats: a nivell visual, auditiu, psicomotriu o psíquic. Ens hem ofert a pagar mestres extres si entren nens que requereixen una atenció especial.

Nenes (que sempre són minoria a les escoles)

Us seguirem informant de com a marxa la negociació.

I no volem posar-nos pesats (bé, en realitat sí volem i és la nostra obligació l'ésser pesats) però quants més socis tinguem; moltes més coses podrem fer.

Amb els 100 nens de la Tesfa estaríem donant aliment a més ja de 570 nens a Akaki incloent els 210 d'Abugida, els 100 orfes de primària en Fitawrari i el desdejuni de pa amb llet a tots els 160 del nou preescolar de la Fita)

Educació i alimentació van sempre unides en Mediterrània.

I tot això solament amb prop de 300 socis.

El que podríem fer amb 500 ...

70 nens i nenes més a l'escola

Ahir va ser un dia feliç a l'escola pública Fitawrari Abaninya d'Akaki, Addis Ababa, Etiòpia.

Els 70 nens majors, en la seva majoria de 10 anys, que van iniciar l'abril passat el curs pont d'aprenentatge de lectoescritura i matemàtiques bàsiques per poder accedir a l'escola normalitzada, ja han acabat aquest curs pont.

Mediterrània va subvencionar aquest curs dotant als nens de material escolar i pagant els sous dels mestres encarregats de dur-ho a terme.

Ahir va tenir lloc la cerimònia de graduació amb assistència dels caps d'Educació d'Akaki Kaliti i dels orgullosos pares i mares o avis, que veuen així com els seus fills o néts poden accedir el sistema educatiu al que no van poder accedir anteriorment per ignorància o pobresa.

Cada nen ha rebut com a regal de graduació 5 llibretes i llàpisos.

70 nens menys als carrers -amb tot el que això suposa- i 70 nens més a l'escola, un altre petit granet de sorra en el desert.

Fotos: nens i nenes en començar el curs pont ( abril 2010) .

Nova era a Abugida

Hem rebut aquesta carta del cap d'Educació d'Akaki Kaliti que significa molt per a nosaltres, pel seu contingut i perquè és oficialment l'inici d'una nova era a Abugida i l'inici també de la nostra col·laboració directa amb el kebele (govern)

Així que pròximament i a petició seva signarem un acord de col·laboració amb el sector d'Educació d'Akaki Kaliti.

Traducció:

De qualsevol manera la vostra preocupació per Abugida és també nostra. Hem de solucionar això junts amb vostè i amb la seva organització. En dies anteriors hem discutit diverses vegades amb Tamrat i els altres afectats sobre el problema i hem decidit que Tamrat i els seus col·legues surtin de l'escola, i vaig escriure una carta per Tamrat i les autoritats corresponents . Per tant l'escola continuarà suaument i sense problemes.

"Anyways your concern about Abogida is it is also ours.We have to solve it together with you and your Organization.In the previous days we had discussed several times with tamrat and other concerned bodies about the problem and what we have decided was Tamrat and his colliques would withdraw from that school and i had wrote a letter to Tamrat himself and other concerned officials.So the teaching learning process will continue smoothly with out any problem".
Yours Tsegaye Beyene

Vaja luxe de voluntaris

A propòsit dels últims temps convulsos en Abugida, volíem des d'aquí donar les gràcies d'una manera publica als nostres voluntaris/as d'aquest estiu: Maria, Alejandra i Eduardo.

Maria i Alejandra van estar al juliol i Eduardo a l'agost.

Sense María i Alejandra no hagués estat possible que la guarderia d'Abugida sigui el que és.

És aquesta una frase molt curta per explicar el veritable significat del seu treball.

Elles van tenir un lliurament i una dedicació total, i van lluitar contra les idees preconcebudes que encara sense mala intenció al final haguessin conduït al desastre.

Van aconseguir crear una guarderia feliç i funcional on els nens a més de menjar estan estimulats i l'hi passen bé.

I les cuidadores estan felices cuidant-los.

Van aconseguir que les mares -dones molt humils com totes les de l'escola- tinguessin veu en aquesta guarderia.

Al principi no s'atrevian ni a parlar amb les cuidadores, ara tenen reunions amb elles i s'informen mútuament de qualsevol aspecte relacionat amb el nen/a.

I Maria va atacar el tema dels comptes lluitant com una jabata amb l'administrador i l'almacenero, tema espinós i gens fàcil.

I damunt van pintar la façana de la guarderia amb motius infantils!

Hi ha alguna cosa que aquestes noies no siguin capaces de fer?

Eduardo va arribar a l'agost amb la guerra declarada. Vagi moment per arribar més dificil, vagi immersió en la realitat etíop.

Ni 50 masters de cooperacion t'ensenyen el que a ell li va tocar viure.

Eduardo també va lluitar per Abugida i es va implicar al màxim. Va seguir amb el tema desmanegat i insuportable dels comptes.

Va aconseguir importants millores en els preus del mercat aprofitant el canvi de l'equipo comprador.

Va viure aquests difícils dies del canvi de compte (que aquí pot semblar qüestió baladí i que allí es va convertir en una lluita titànica) i les reunions tempestuosas entre ell Kebele i els membres de l'escola de l'Edir.

Sabem que va sofrir molt perquè és un home molt sensible, però al final, tots hem guanyat.

Gràcies, Ale, Maria i Eduardo. Amb persones com vosaltres el món és certament millor.

Tenir-vos com a voluntaris ha estat certament un lujazo.

Us transcric una carta de María que a nosaltres també ens ajuda molt a seguir el camí que ens hem traçat:

"Ara que ja he llegit tots els vostres mails, no puc menys que agrair-vos l'oportunitat que ens brindásteis d'ajudar en alguna cosa tan bonic com és Abugida i, sobretot, tan real. He estat amb altres ONGs i de cor us dic que mai he sentit el que he sentit aquest estiu estant allí. Ni el que estic sentint ara en saber que tot va a seguir anant vent en popa, que els meus nens van a seguir menjant arròs amb carn, llenties i ous (fluixejava amb els seus caritas al veure venir els plats), que els bombons van a seguir aprenent a fer encajables i a desenvolupar les seves petites ments per convertir-se en els propers mestres d'Abugida, que els grans seguiran repetint a l'uníson el que diu la mestra per poder, al final, fer-se la foto amb el seu vestit de graduació i un ram de flors mentre els seus pares els miren amb orgull.

Gràcies també per demostrar-me, una vegada i una altra, que el món de la cooperació pot ser com sempre vaig pensar que havia de ser: amb principis. M'encanta formar part d'aquesta família!!

I, com bé han dit per aquí ja algun, a buscar socis!!!!

Un petó enorme a tots! "

Ha gUanyat Abugida

Aquest és el post que vam estar molt a punt de pensar que mai podríem publicar.

Com sabeu per post anteriors, la situació ha estat tremendament convulsa en Abugida des de finals del mes de juliol.

L'ex administrador, corrupte, abusador i lladre i recolzat pels seus, tots ells membres de l'edir, es va negar a anar-se de l'escola malgrat comunicar-li nosaltres que ja no rebria mes salari nostre a partir de l'1 d'agost.

En aquest mateix mes d'agost va obligar a la mestra titular del nou compte (creada per substituir a l'antic compte on ell i altres corruptes figuraven, i l'única innocent, ja que els altres dos titulars del nou compte formaven part també de la camarilla corrupta sense nosaltres saber-ho) a anar al banc i buidar el compte de l'escola.

Aquesta mestra, una noia valenta com a poques i que està a la foto, va denunciar els fets davant el kebele i la policia.

A partir d'aquest esdeveniment li expressem al kebele la nostra intenció de no continuar amb Abugida si els mafiosos i corruptes no s'anaven de l'escola.

En Mediterrània tenim molt clar que no tolerem abusos, robatoris, ni xantatges emocionals.

Sabem que hi ha hagut i hi ha una gran moguda en Akaki Kaliti tant per part de les autoritats com per part dels pares i dels treballadors honrats, que han anat informant al nostre representant de la situació- tant econòmica com a logística - dins de l'escola, ja que l'ex administrador va arribar a negar-li l'accés a l'escola al nostre representant.

Així mateix volem fer-li un reconeixement al nostre representant, el Dr. Zerihun Getahun , que ha lluitat com un jabato per salvar Abugida, malgrat les amenaces i xantatges que a Etiòpia no són cosa de prendre's de broma.

Etiòpia és el país de les mil voltes, on se sol perdonar al corrupte donant-li així l'oportunitat de tornar a robar i a abusar, instaurant-se d'aquesta manera un cercle viciós del que és molt difícil sortir.

Però aquesta vegada el kebele ha actuat i ho ha fet d'una manera radical: li ha enviat una carta a l'edir exigint l'acomiadament immediat dels membres corruptes, tots ells caps de secció d'Abugida i la majoria membres del comitè de l'edir.

Ara Abugida no és solament un lloc on els nens creixen feliços, on les mares i pares extremadament humils tenen veu, on els nens VIH conviuen amb la resta sense problemes ( igual que els adults).

Ara és un lloc on per fi es va fer justícia, i on es va actuar contra els mafiosillos locals (acostumats de fet i per dret a abusar sense límits) .

Abugida és una bombolla, una bombolla petitona dins d'Etiòpia però una bombolla d'oxigen amb molt significat.

Traducció de la carta del kebele

DIA 08/09/2010

CARTA DEL JEFE DE EDUCACION DE AKAKI-KALITI PARA LA ASOCIACIÓN DE EDGET BEHIBRET EDIR.

ASUNTO DE LA CARTA.

SOBRE LA ESCUELA DE ABUGIDA.

COMO SABEN , LA ASOCIACIÓN DE USTEDES HA ESTADO TRABAJANDO EN LA ESCUELA DE ABUGIDA DESDE EL ANO 2007 EN ASOCIACIÓN CON LA ONG MEDITERRANEA , PROCEDENTE DE ESPAÑA.

PERO DESDE HACE UN TIEMPO POR EL PROBLEMA QUE TUVO LUGAR ENTRE LA ASOCIACIÓN DE USTEDES Y LA ONG , LA CONTINUIDAD DE LA ESCUELA SE HA VISTO EN PELIGRO.

EL PRESIDENTE DE LA ORGANIZACION DR. MICHAEL STOMA POR EL MENSAJE QUE NOS MANDO A NUESTRA OFICINA EL DÍA 7/09/2010 EN NOMBRE DE LA ORGANIZACIÓN QUE DIRIGE, EXIGE QUE LOS NOMbRES QUE SE VAN A MENCIONAR A CONTINUACIÓN , POR EL PROBLEMA QUE HAN CAUSADO EN ABUGIDA NO CONTINÚEN. Y POR ESTA MISMA RAZÓN , NO PUEDEN CONTINUAR PAGANDO SALARIOS A LOS MISMOS.

ADEMÁS EL NOS EXPLICO QUE , HASTA QUE NO SE TOMEN LAS MEDIDAS NECESARIAS , SERA IMPOSIBLE MANDAR DINERO PARA LA CONTINUIDAD DEL PROYECTO EN ABUGIDA.

LA AYUDA QUE VIENE DE LA ORGANIZACION , ACTUAL MENTE ASCIENDE A MAS DE 1 MILLÓN DE BIRRS AL AÑO ( SOLO EN MANTENIMIENTO, APARTE DE LA CONSTRUCCION ) .

EL PRESIDENTE EXPLICA TAMBIEN QUE ESTÁN DISPUESTOS A PAGARLE EL SALARIO DE DOS MESES A CADA UNO DE ESTAS PERSONAS QUE HAN SIDO CONTRATADOS POR LA ASOCIACIÓN DEL EDIR .

CONSIDERANDO EL ESFUERZO QUE SE ESTA REALIZANDO POR LA ORGANIZACION MEDITERRANEA Y LA SITUACIÓN CREADA, EN ABUGIDA EXIJO QUE SE DESPIDA INMEDIATAMENTE A

1- TAMIRAT G/MARIAM ( ex administrador)

2- CHALCISA DINSA ( almacenero y ex comprador y ex cajero)

3- ABABEH GEBTIYO ( jefa de limpieza)

4- DULA DEREGE ( jefe de guardas)

5- ABONESH BIREDA ( jefa de cocina)

6- TSEHAY H/MARIAM ( directora)

7 AREGASH LEGESE.( guarda)

SALUD

ATO TESGAYE BEYENE----- JEFE DEL SECTOR DE EDUCACION DE AKAKI-KALITI

CON COPIA PARA

1- PARA LA ADMINISTRACIÓN DE SUB -CITY AKAKI-KALITI (PARA LA OFICINA DE ATO BIRU)

2- PARA LA OFICINA DE ASUNTOS DE MUJERES

3- PARA LA OFICINA DE ASUNTOS POLÍTICOS

4- PARA LA OFICINA DE LA ADMINISTRACIÓN DE AKAKI(EN LA ZONA DE ABUGIDA)

5- PARA LA OFICINA DEL SECTOR EDUCACION DE AKAKI.

6- PARA EL REPRESENTANTE DE MEDITERRANEA EN ADDIS.

Primers passos

Calladet i assegudet sense amb prou feines moure's durant dies ...! I patapúm, de sobte va donar la sorpresa!

És que l'hi estava pensant...primers passos...

Augmentant les classes al quart mon

Hola, gent de Mediterrània

Com sabeu els nostres mestres i mestres voluntaris/as estan fent classe des de fa ja mesos a Calvià i a Palma de castellà, anglès i informàtica. A aquestes classes acudeixen persones sense treball que veuen així augmentades les seves possibilitats de formació i per tant d'ocupació.

Tenim alumnes de moltes nacionalitats, predominant els malienses i senegalesos.

A partir d'octubre tenim en ment començar amb classes per al col·lectiu nigerià, molt nombrós a Palma de Mallorca. Aquest col·lectiu es concentra a Son Gotleu, barri de la perifèria de Palma.

Ens hem reunit amb el president de l'associació "Nigèria Unida" que ens ha confirmat la necessitat i la utilitat d'aquestes classes, i esperem poder usar un local cedit per l'ajuntament per a finalitats socials.

Foto: classes a Palma Nova, Calvià

Conversacions amb el Kebele

Hem parlat avui amb el cap del kebele de la zona d'Abugida i amb el cap de tots els kebeles d'Akaki Kaliti i els hem expressat les nostres condicions per seguir a Abugida.

Per descomptat ells desitgen ferventment que seguim, ja que Abugida és una escola model i capdavantera que els dóna molt prestigi, i està pendent també la Fitawrari amb el seu projecte de menjador que s'ha d'iniciar al setembre.

Però de les paraules als fets sabem per experiència que hi ha un bon tros, així que a les seves mans està el solucionar tot això.

Ens és molt difícil comprendre que allí sigui més greu dir-li lladre a algú que no el fet que aquesta persona robi, també se'ns fa molt difícil l'entendre això del perdó reiteratiu per als corruptes i lladres, quan hi ha desgraciats que estan a la presó per robar 10 birrs.

I sobretot se'ns fa molt difícil l'entendre com poden posar en joc una escola on assisteixen 200 nens d'entre 1 i 8 anys de famílies extremadament humils, on mengen 3 vegades al dia i reben assistència sanitària quan la precisen. Una escola amb una guarderia única al país. Una escola única al país.

36 nens apadrinats que depenen de nosaltres perquè les seves mares, soles en la immensa majoria puguin tirar endavant, i ho estan fent.

Un programa d'ajuda als ancians de la zona que volia créixer i molt .

Un programa d'alfabetització per a les dones de la zona que reben classes a l'escola.

Un menjador a l'escola Fitawrari per 100 nens orfes i desdejuni pels 160 de preescolar que hem finançat.

36 treballadors, dels quals 29 són completament innocents.

Cares de nens, mares i pares que se'ns apareixen en els nostres pensaments una vegada i una altra.

Són cares que són dels seus veïns, als quals ells es troben pel carrer i per tant ni tan sols els fa mancada imaginar-los.

Faran una mica d'una vegada?

La cara menys feliç d'Abugida

Hola, gent de Mediterrània

Seguint la nostra política de transparència informativa, volem informar-vos de com van les coses per Abugida.

Perquè si bé és veritat que Abugida és un paradís per als nens, té una cara menys feliç, i és la cara de l'abús i de la corrupció per part d'unes persones a les quals se'ls està tolerant aquest comportament fins ara per part de les autoritats que haurien de parar-ho.

Sempre hem dit que mai toleraríem la corrupció ni el robatori. I fidels a les nostres conviccions, començàrem a investigar en el més de juny el per què les despeses s'havien incrementat i se'ns demanava diners per endavant quan s'estava manant el suficient.

Trobàrem despeses no justificades i altres falsejades. Aquest descobriment va coincidir amb la marxa -no sabem encara la raó- de la comptable de l'escola.

Nosaltres tenim contractat des de fa temps a un comptable auditor independent a Addis, per la qual cosa van quedar bé clares les nostres sospites, a Abugida algú estava ficant la mà.

Aquest algú no podia ser un altre que l'administrador posat per l'Edir (nostra contrapart local).

En aquests dies també ens assabentàrem que el susdit administrador abusava sexualment d'algunes de les treballadores, a la manera feudal del dret de pernada, fet aquest per desgràcia freqüent a Etiòpia, on les dones són considerades com a éssers inferiors freturosos de drets, sent usades i abusades per qualsevol home que així l'hi proposi .

També abusava verbalment i amenaçava a la resta de treballadores.

Vam posar en coneixement de l'Edir que no volíem que aquesta persona estigués més a l'escola.

L'edir en comptes d'acomiadar-lo, el va recolzar. Van haver-hi mobilitzacions dels pares, dels treballadors en contra seu. Tots ells van ser al kebele a protestar i el kebele va acudir a l'escola a investigar.

Es va aconseguir -gràcies a la pressió popular i després de moltíssimes dificultats i una postura forta per la nostra banda- que el kebele permetés obrir una nova compta amb nous titulars que no eren de l'edir, sinó de la mateixa escola: la directora, una mestra i un guarda.

L'ex administrador ha seguit anant per l'escola després d'això sense que el kebele fes res sobre aquest tema, necessitaven temps, deien...

I va saltar una altra vegada la llebre, i aquesta vegada amb la major descaradura del món: l'ex administrador, la directora, el guarda, i la mestra titulars del compte -aquesta ultima forçada i coaccionada per ells- van ser al banc i van buidar el compte dels diners del més, portant-se la directora els diners a la seva casa i deixant solament 120 birrs.

La mestra ho va denunciar davant el kebele i la policia. Els lladres van reconèixer els fets, començant per l'administrador. Els van obligar a retornar els diners al compte.

Ara tenim doble problema: no solament no podem manar diners al compte nou dels nous indesitjables, sinó que hi ha un grup de treballadors que recolza a l'administrador i estan ficats en la corruptela. Són 7 res menys.

I a això s'han unit amenaces de mort contra el nostre representant. I a Etiòpia les amenaces van molt de debò. A Etiòpia és molt fàcil "tenir un accident".

A causa d'aquesta greu situació, ens veiem obligats a parlar amb el kebele demà per deixar-los ben clar que ells són els que han d'arreglar el que està passant amb Abugida, ni nosaltres ni el nostre representant podem.

Així que els donarem un termini de 10 dies per tirar a aquests indesitjables de l'escola, i si no ho compleixen, ens plantejarem la nostra continuació en Abugida.

És molt el que s'ha creat en Abugida, i moltes les famílies que depenen del nostre projecte.

Esperem pel bé d'ells que la situació se solucioni.

Us seguirem informant.

Abugida necessita menetes

Ets un professional o un/a boig/a de el bricolage?

Abugida t'espera amb ansietat.

Busquem a un o a una "manetes" que vulgui anar com a voluntari/a a l'escola Abugida en Akaki ( 25 km d'Addis Ababa), i en concret a la nova guarde que hem construït per a bebès d'1 a 2 anys per col·locar el sòl de suro que està allí esperant. Són llosetes de suro vernissat.

També hi ha altres feinetes de manteniment desitjant ser mantinguts de debò.

Interessats/ades enviar-nos el vostre CV a mediterranea.ong@gmail.com explicant-nos una mica sobre vosaltres/as.

Allotjament i menjar a la mateixa escola.

Gràcies

Equipo Mediterrània Etiòpia

Mikias i una mare feliç

Després de quatre mesos el "simpàtic" bacteri multirresistent i mutant de Mikias i companya seva inseparable durant els últims quatre anys -causant de la destrucció del seu braç- ha estat vençuda.

Els seus cultius surten per fi negatius. Aquesta és una gran notícia que gairebé havíem perdut l'esperança de donar.

Mikias ha engreixat més de 9 quilos, per la qual cosa el seu estat nutricional i per tant les seves defenses han millorat moltíssim. Alimentació, cures, antibiòtics, un noi amb ganes de viure i aquí està el resultat: un os per fi sa.

Mikias tindrà la seva gran operació divendres que ve, quan li introduiran factor de creixement per al seu os -material de farciment que estimuli el creixement de teixit ossi nou- i li corregiran la greu deformitat del seu braç.

Ara sí es veu en l'horitzó una nova vida per Mikias.

Aquí us deixo una foto preciosa de la mamà de Mikias a la seva casa d'Etiòpia, la mare més feliç del món en saber que el seu fill va a tenir una vida normal.

Perquè si és dificil la vida a Etiòpia sense tenir discapacitat, amb discapacitat la vida es converteix en alguna cosa terrible, condemnant-te a la mendicitat sense oportunitat alguna.

La mamà de Mikias és a punt de donar a llum, així que ens alegrem moltíssim d'haver-li donat aquesta alegria en aquest moment tan especial per a ella.

Mikias té una família que l'estima moltíssim. Tot el barri està pendent de l'evolució de Mikias, i segur que quan algú pregunti, Però on està ? li diran, A Espanya. A Espanya? !ah, clar, la que va guanyar el Mundial !

(i al bacteri de Mikias, jeje)

Martha, la nena que va venir dues vegades a Mallorca per ser operada d'una greu cifoescoliosis (gep i desviació lateral de la columna) ha passat la seva revisió amb el nostre traumatòleg cubà de confiança en Addis i està bé.

Una altra gran notícia, ja que les seves vèrtebres són tan delicades per la malnutrició que teníem la preocupació que no aguantessin les fixacions en la seva columna, com li va passar ja una vegada havent de tornar a Mallorca per ser reintervenida.

Així que avui és un dia de bones notícies ( almenys aquestes).