Extret de la web de l'ong Cultura i Paz : www.culturaypaz.org
Als nostres líders polítics, per Luisa Morgantini. Vicepresidenta del Parlament Europeu.
Dimecres, 19 Maig 2010
Foto: camp de refugiats de Narh el Bared, Líban
Ni una paraula, ni un només record, ni un senyal de dolor pels centenars de morts: dones, nens, ancians i militants d'Hamás, també ells són éssers humans. Llars, edificis sencers, ministeris, escoles, farmàcies, comissaries de policia, hospitals fets trossos. A on ha anat a parar la vostra compassió? Com podeu seguir callats o disculpar si més no la permanent política d'agressió israeliana?
Els habitants de Gaza i dels Territoris Ocupats (West Bank) tots palestins? estan pagant el preu del terrible fracàs de la comunitat internacional, incapaç d'obligar a
Des de 1967, Israel ocupa militarment els territoris palestins. Una ocupació brutal: el robatori descarat de la terra, la demolició de cases, els checkpoints on els palestins són contínuament humiliats i hostigats; les colònies que no deixen de construir-se de forma il·legal i que s'apropien no només de la terra, sinó de tots els recursos aqüífers, destruint les collites; i milers de presoners polítics que ni tan sols tenen el dret a rebre visites de la seva família.
Vosaltres, líders polítics: per ventura no heu vist alguna vegada la desesperació en els ulls d'un camperol palestí que, desesperat, s'abraça al tronc de la seva olivera mentre els buldòzers intenten desarrelar-ho, mentre els soldats li copegen amb els seus rifles per obligar-li a deixar-ho anar? O a una dona donant a llum darrere d'una roca mentre el seu marit talla el cordó umbilical amb una pedra perquè els soldats israelians, simplement, no li deixen creuar el checkpoint per anar a l'hospital? Heu vist a Um Kamel, desallotjada de la seva casa, construïda amb el sacrifici de tota una vida, perquè els fanàtics jueus -no les víctimes de l'Holocaust, sinó els de Brooklyn- pensen que aquesta terra els pertany per mandat diví i que, per tant, tenen dret a ocupar-la per construir una altra colònia jueva en el cor de la ciutat vella de Jerusalem?
No heu vist, potser, els nens dels pobles dels voltants de Tuwani, al sud d'Hebron, que per anar a escola es veuen obligats a caminar durant més d'una hora i mitja perquè els jueus han construït una colònia en el mitjà de la carretera que uneix les dues ciutats i si els veuen passar per allí són atacats amb pedres i altres objectes? O als pastors de Tuwani, que veuen les aigües dels seus pous enverinades pels fanàtics i no poden donar de beure al seu bestiar? O la ciutat d'Hebron, reduïda al no-res perquè 400 colons jueus han ocupat la ciutat vella que, al seu torn, s'ha vist envoltada per milers de soldats que han expulsat de les seves cases als seus propietaris palestins obligant-los a tancar més de 840 comerços?
No heu vist, per ventura, el mur que travessa carrers i barris; que roba terres de cultiu; que separa a les famílies palestines; que s'apropia de la terra fèrtil i dels aqüífers en benefici d'Israel? No heu vist els pacients de càncer esperant en el pas d'Eretz el permís per poder rebre tractament als hospitals i sent detinguts i obligats a tornar per raons de seguretat?
En els últims 19 mesos, 283 persones han mort per falta de la cura mèdica que haurien d'haver rebut en algun lloc de l'estranger perquè no els van permetre creuar malgrat rebre garantia per part dels metges israelians, pertanyents a un grup de defensors dels Drets Humans.
Heu sentit el fred de les nits de Gaza, un fred que travessa els ossos perquè no hi ha ni llum, ni combustible? O per ventura sabeu dels bebès prematurs nascuts a l'hospital de Shifa, els petits cossos del qual lluiten per sobreviure, però que moren irremeiablement quan la seva incubadora es queda sense llum durant mitja hora?
No heu vist la por, el terror en els ulls dels nens, els seus cossos destrossats? Certament, la por dels nens de Sderot no és diferent i els coets d'Hamás també poden matar, però, almenys, ells tenen un lloc on acollir-se i, afortunadament, mai han tingut a veure els seus edificis bombardejats, dotzenes de cossos desmembrats o avions que llancen bombes de fragmentació sobre els seus caps. Una sola mort és ja molt, però el nombre de morts també suma en el compte de l'horror.Des de 2002, 20 persones han mort a causa dels coets, mentre que a Gaza milers i milers de cases han estat destruïdes i més de 3.000 gazawis han resultat morts, incloent centenars de nens que no tenien res a veure amb el llançament de coets.
Quan, en les manifestacions que estan tenint lloc en tota Europa, es cremen banderes israelianes, vosaltres, els líders polítics, mostreu de seguida el vostre enèrgic rebuig, crideu la vostra condemna als quatre vents. Esteu en el vostre dret. Jo no cremo banderes d'Israel, ni les de cap altre país, i crec que també Israel té dret a existir, però m'hagués agradat sentir també els vostres crits de rebot i de pena davant totes aquestes morts i tota aquesta destrucció deguda a l'arrogància i a la crueltat d'un Estat que ni tan sols respecta la llei internacional. M'hagués agradat sentir-vos manar a Israel que cessi de disparar, que posi fi al bloqueig de Gaza, que detingui la construcció de colònies als territoris ocupats, que acabi amb l'ocupació militar, que respecti i posi en practica les resolucions de les Nacions Unides. Perquè aquesta i només aquesta seria una forma efectiva d'acabar amb la seva inseguretat.
I, de pas, escoltin també als milers de ciutadans israelians que es manifesten en Tel Aviv. Escoltin el que criden: "No volem ser enemics, detinguin l'ocupació, detinguin la massacre".
Déu, en quin món tan horrible estem vivint!
Luisa Morgantini és Vicepresidenta del Parlament Europeu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada