I han estat uns dies tan intensos que necessitem posar les emocions en ordre.
La festa de la inauguració de les noves obres d'Abugida fué una festa de gent feliç.
Agraïm l'assistència de les autoritats d'Akaki i d'Addis, dels lideris religiosos i del responsable del programa de VIH d'Addis, un metge que ens va explicar que Abugida és una escola bandera ja que a dia d'avui encara s'estan discriminant als nens VIH a les escoles i les ongs i ordenis religioses tendeixen a concentrar-los en centres i no a integrar-los amb els altres .
En Abugida els nens VIH tenen preferència per entrar, i dóna glòria veure'ls, tots tenen un aspecte estupend.
Avui li explicava a una amiga que una de les majors alegries és veure les mares VIH. Mares que abans s'amagaven i que ara van passar a ser les convidades d'honor, ballant feliços al ritme dels "Canyella" etíops, com els va definir Ángel d'AECID (agència espanyola de cooperació internacional) al que agraïm també la seva presència.
Anirem explicant en post successius.
Aquí us deixem dues fotos de dues mestres que trenquen tòpics.
Com el ball perreo que es van marcar les nenes al ritme d'una cancion llatina, ball en el qual vam haver de participar, com no...
I moltes gràcies al nostre àngel de Turkish a Madrid, és meravellós trobar a gent bona en el camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada