Reunió 4rt. Món

Avui vam tenir una reunió de treball per reparar i planificar els propers passos que anem a prendre amb els nostres programes de 4rt Món. Es van tocar molts temes i gràcies a la presència dels col·laboradors malienses vam poder entendre una mica més del tema vist des del seu prisma. Resumint: 1) Menjar per educació: solament donarem aliments a persones que acudeixin a classe i demostrin un interès a estudiar. 2) S'exclouran les persones que no acudeixin almenys al 80% de les seves classes o que demostrin una falta d'interès (no escoltant, no fent els seus deures etc.) 3) S'exclouran les persones que clarament no estiguin en situació crítica (els que rebin ajuda d'altres serveis al mateix temps, els que detectem indirectament que no estan entre els més necessitats, etc). 4) Es va acordar estandarditzar el sistema d'educació, amb tots els mestres/as usant el mateix llibre i guió. 5) Es va comentar que els usuaris havien demanat classes d'alemany i català. Cosa que hauríem d'avaluar en cara al futur. 6) Es van comentar els possibles problemes als quals ens enfrontaríem en instaurar el sistema de classes x menjar. I es va arribar a la conclusió que, com sempre, aprendríem sobre la marxa. 7) Es va acordar que solament donaríem el nivell bàsic. Va ser un plaer veure aquest equip que segueix creixent, tan lliurat a la seva tasca, que serà tremendament important per a tantes persones per a la resta de les seves vides. Gràcies Michael

Visita a Abygida

Aquest és un mail que publico amb permís de la seva autora Conchi, sòcia de Mediterrània i que juntament amb el seu marit Jose Luís han visitat l'escola d'Abugida per segona vegada.

Hola Victoria, Ufff anar a Abugida sempre és impressionant, i mira que era difícil superar la primera visita fa ja any i mitjà, però sorprenentment s'ha superat... Potser aquest mail estigui ple de ñoñerías però és que venim plens d'admiració una vegada més, així que crida'm sensiblera si vols, que avui no m'importa, jeje El primer parlar-te del Doctor Zerinhu, representant de Mediterrània. Felicitats per haver-ho oposat perquè ha estat impressionant el lliurament, la passió i la forma que té d'involucrar-se en el projecte. Ara que hi ha element comparatiu es nota la diferència. Com la primera vegada que vam ser hem tingut benvinguda dels nens amb cançons, ram de flors, injera (pa xuclar-se els dits), cerimònia del cafè, amabilitat, hospitalitat, alegria... i ball. Encara sort que tinc poc sentit del ridícul perquè haig de ser la "faranji" amb menys gràcia que ha ballat en abugida! Això sí, la verguenza en aquest tipus de rebuda em supera, tanta molèstia per la nostra visita no acabo de portar-ho bé, però ho rebem com el regal més bonic del món. I per descomptat la sensació d'alegria és també gran perquè és difícil veure els resultats del treball dur i dels diners bé emprats d'una ONG. I és que Mediterrània és petita però gran. En un any i mitjà els canvis han estat espectaculars. Hem pogut veure la construcció de les noves aules, del menjador, de la nova guarderia, que té fins a una petita bugaderia, anem, que no li faltarà un detall. I el millor és que segons ens comenta Zeri estaran llestes en mes i mitjà aproximadament. La quantitat de nens escolaritzats ha augmentat també en un any, 175!!!! També hem conegut als nens apadrinats i que espero que cada vegada puguin ser més els que rebin aquesta ajuda. Però és que no ens deixa de sorprendre la capacitat d'actuació que teniu. Perquè hi ha munts de prequeños detalls que fan que em llevi el barret. Els melons ,jeje els nens de 2 a 3 anys que són per comerselos, és genial que hàgiu contemplat el poder escolaritzar a nens en aquesta franja d'edat i que permetin a les mares treballar, sobretot perquè és una oportunitat vital per a famílies que s'aixequen tots els dies amb l'objectiu de "sobreviure". Hem visitat l'escola estatal i hem pogut veure com estan d'agraïts amb l'ajuda que acaben de rebre de Mediterrània. Hem vist les latrines gairebé acabades per a les noies que esteu construint i el camí de 250 metres que està pendent de ser construït perquè els alumnes puguin llergar dignament a la porta del col·legi sense problemes en l'època de pluja. Són moltes les necessitats que tenen a l'escola estatal, ja que els fons que reben del govern donen per a sous i poc més. Res a veure amb les escoles privades , prohibitives pel 99% de les famílies de la zona. És increible les coses que ens plantejaven, ja que tenen per exemple necessitat de rebre material didactico de totes les matèries, en anglès, clar. Tenen una biblioteca obsoleta per tant qualsevol llibre actualitzat que pugui servir tant per a professors com a alumnes és un luxe. Ens deien que poder tenir almenys un ordinador per aula per a consulta i busqueda d'informació per internet, ja que els llibres són escassos i la informació està antiquada, seria un somni i augmentaria la qualitat de l'ensenyament. Una ONG va cedir tres ordinadors, però cap funciona, i és que es confon moltes vegades l'ajuda amb la "ajuda de desfets" Per això ens donaven les gràcies una vegada i una altra per les aportacions i esperaven ansiosos la continuïtat del suport i col·laboració rebut per part de Mediterrània . Després d'aquest dia tan gratificant no he pogut per menys que escriure aquest mail i esperem que aquesta ONG o millor dit aquesta gran família rebi almenys el reconeixement de posar el cor en tot el que fa. La cares dels nens , l'alegria que transmeten i el poder donar-li les oportunitats amb les quals molts ja naixem, sempre mereixeran la pena... Gràcies per donar-nos l'oportunitat de veure novament tot el que feu! Besosssss Conchi

P.D: Al mí escriure no se'm dóna massa bé, així que si vols publicar el meu mail en el blog i ho veus adequat, que no se si ho és, tens el meu permís.

La selecció de nens per la guarderi d'Abugida

Aviat començarà la selecció de nens per a la nova guarderia d'Abugida. És important que es faci bastant abans que els nens comencin perquè així podran iniciar el seu programa de vacunacions, per evitar en lo possible la propagació de malalties transmissibles. La guarderia te 52 metres quadrats i a ella assistiran 25 nens d'1 a 2 anys. Tindrà un pati exterior. Els criteris de seleccion seran els següents: Nens VIH Semiorfes o orfes a càrrec d'avis o uns altres familiars biològics o adoptius sense recursos Fills de mares solteres sense recursos En la selecció estaran presents membres de l'Edir, membres del Kebele, el nostre representant i una infermera pediàtrica imposada per Mediterrània. L'Edir i el Kebele s'encarregaran de seleccionar els criteris econòmics. La infermera seleccionarà als nens més febles i desnutrits El nostre representant supervisarà la selecció. En el nostre proper viatge revisarem una altra vegada als nens. També seran seleccionats els 5 nous nens que entraran a l'aula de dos anys, on ja hi ha 20. Podem ampliar el nombre perquè quan les obres estiguin acabades els nens de dos anys es quedaran amb l'aula de 3 anys que és molt espaiosa. Aquests nens seguiran els mateixos criteris de selecció que els anteriors. Així mateix tindrà lloc la selecció de les cuidadores, a les quals hem imposat una sèrie de requisits que han de complir per poder entrar a treballar en la guarderia.

La història interminable de Birham

Com ja informarem en el seu moment cessarem la relació amb aquesta escola el passat 31 de desembre pels greus fets esdevinguts. En el seu moment es va valorar canviar l'escola de lloc sense canviar el barri -per tal que poguessin anar els mateixos nens- col·laborant amb un nou edir. Però l'únic edir que tenia terreny disponible tenia llogades en uns habitatges que hi havia en el seu terreny a unes quantes famílies molt humils. Ells, com la cosa més natural del món, pensaven a llevar-les i assumpte solucionat. Però nosaltres no entrem en cap lloc expulsant a ningú de les seves cases. Els vam donar als empleats tres mesos de sou, el més corrent i dos més de compensació, encara que evidentment la culpa no era nostra. Els mestres van continuar fent classes i en aquest temps ens han arribat diversos correus de persones relacionades amb l'edir perquè tornéssim. I També anònims amenaçadors. Sabem que hi ha hagut una revolució a Yeka. Però per desgràcia els pobres sempre perden. El sistema feudalista que a dia d'avui persisteix als barris fa que els poderosos senyors d'aquest barri siguin intocables. Els vam oferir una última oportunitat: que nomenessin a un nou comitè per a l'escola. Que acomiadessin a la caixera de l'edir per incompetent i per prepotent, ja que es comportava com si els diners fos seu. Que nomenessin a un nou responsable d'aquest comitè, ja que no es pot treballar amb algú que mai està, que no sap el que passa en el dia a dia de l'escola i que protegeix als indesitjables. I que el clan Tesfaye, causants principals dels problemes en la Birhan, sortís de l'escola. Però l'estar a l'escola és prestigi, és poder. I per això no volen accedir a les nostres condicions, a canvi han acomiadat al comptable (que era de la facció rebel i sabien que es comunicava amb nosaltres per mail) i a un guarda, parent llunyà i pobre del clan Tesfaye. Ells pensen que tirant al parent pobre d'aquest clan (el treball de guarda és un dels més humils que hi ha) estarem feliços. Què poc ens coneixen. Estem encara més indignats. Han portat a judici a un altre mafiosillo del barri i anterior president de l'edir, Tadesse Mengesha. Però ho han fet no pel que va robar, sinó perquè els servim d'excusa per denunciar-ho, ja que existeix un enfrontament entre ambdós clans des de fa anys. El clan Tesfaye segueix intocable. Evidentment ens enfrontem a un poderós clan. Per desgràcia no creiem que la Birhan tingui solució . Els hem donat de termini fins a final de febrer. I per la nostra banda hem fet tot el possible.

El que fem a Mallorca

Seguim amb la col·laboració amb Zaqueo, menjador per a indigents (donació de menjar i roba), i amb Ca Gaza i Casa Llarga, llars aquests dos per a marginats a Palma de Mallorca (donació de menjar, material, millora de la seva infraestructura...) El novembre passat (entrem en la nostra catorze setmana) iniciarem un programa d'ajuda en principi a subsaharians sense recursos ni ajudes, per semblar-nos un col·lectiu especialment vulnerable . Aquest programa el mantindrem fins a l'arribada del bon temps i de la temporada turística, temporada en la qual és mes fàcil (o almenys això esperem) el poder sobreviure. El programa consisteix en el repartiment de menjar bàsic per a tota la setmana a 220 persones a Palma i a 220 persones en Calviá, en total 440 persones moltes d'elles amb família . Hi ha malienses (molt ben seleccionats per Madi, mediador cultural de l'Ajuntament i maliense també) , senegalesos i també nord-africans, sud-americans i algun europeu (tots ells sense recursos ni ajudes) Portem repartits 13646 quilos. Calculem que hem superat les 100000 menjars . Hem comprovat que els subsaharians sempre donen de menjar a altres compatriotes seus que no tenen gens, així que els aliments arriben a una població superior a la coneguda. Proporcionem també procedents de donacions: Bolquers Medicació a persones que no poden pagar-se tractaments. Roba, sacs de dormir, llençols, tovalloles, mantes i joguines A Palma ens encarreguem nosaltres sols els divendres a un local, i a Calvia ho fem en el local de de la parròquia de Palma Nova , en col·laboració amb el pare Eugenio i el seu grup de voluntaris/as. Ells aporten una part del menjar i nosaltres la resta. Hem començat un projecte educacional amb quatre etapes: Alfabetització, classes de castellà, d'anglès i informatica. A aquestes classes acudeixen persones sense recursos de nacionalitats tan variades com a senegalesos, malienses, uruguaians , veneçolans i espanyols. La nacionalitat no ens importa, l'objectiu és aprofitar les llargues hores d'atur hivernal per que puguin millorar la seva formació i tenir un accés més facil a una ocupació en la temporada turística. Els mestres/as voluntaris realitzen la seva labor de manera completament altruista. Busquem voluntaris/as per poder tenir més classes. Gràcies a la col·laboració també completament altruista d'Oftalmedic, l'equip d'oftalmologia de la clínica Juaneda, hem començat a derivar-los pacients subsaharians amb problemes oculars. Estem molt contents de com s'està desenvolupant tot. No era fàcil començar una cosa així, tot està molt institucionalitzat i no sempre es veu bé al qui actua per lliure i sense subvencions oficials, malgrat l'evident necessitat que passen moltes persones en aquests moments i per les quals les ajudes mai arriben o són insuficients. Si aneu a l'apartat de quart món podreu veure el que fem. L'entrevista és en anglès perquè l'entrevistador i autor del minidocumental és anglès, però les imatges parlen per si soles . Foto: repartiment de menjar a Palma.

L'escola Fitauri Abeyth Metekia

Situada en Akaki, un suburbi d'Addis Ababa a 25 km de la capital, a ella acudeixen 1486 estudiants . En aquesta escola treballen 62 professors i altres 20 persones fan tasques auxiliars administratives. La majoria dels nens d'Abugida acudeix a aquesta escola quan comença la primària. I 28 nens que ja estan en aquesta escola segueixen acudint a Abugida per desdejunar i per menjar. En aquesta escola començarem construint 8 noves latrines per a les nenes, construcció que està avançant a bon ritme. Ens han demanat que pavimentem el camí d'entrada a l'escola, ja que en l'època de pluges es converteix en un fanguer intransitable i és molt llarg el trajecte fins a arribar a les aules. Per a això aportarem 35.000 birrs (1876 ) euros al canvi actual) i l'escola (que és estatal) aportés altres 16000. És la primera vegada que col·laborem amb una escola estatal i hem de dir que l'experiència està sent molt positiva. Nosaltres enviem els diners a l'edir d'Akaki (el mateix que el d'Abugida) i ells els fan arribar els diners al constructor , que és el mateix que està construint en Abugida. Així mateix al constructor l'hem triat lliurement, podent regatejar (gràcies a la inestimable ajuda del gran Barry) a preus realment molt per sota del que solen pagar les ONGs estrangeres, i sense pagar cap mossegada. Així que és la nostra intenció seguir col·laborant amb aquesta escola i amb unes altres si es precia. Foto: construcció de les latrines en l'època de la fase d'excavació.

Tot ha anat be

Us informem que Martha ha estat operada avui i que l'operació ha anat molt bé. Martha no és un cas fàcil, l'operació ja és delicada de per si mateix per la proximitat de la medul·la espinal, i els seus ossos estan en molt mal estat a causa de la malnutrició. Té ossos de vaileta. Això va provocar que els ganxos trenquessin l'os després de la primera operació i calgués reintervenir aquesta vegada. No sense gran esforç han aconseguit fixar les vèrtebres una altra vegada, i creuem els dits perquè aquesta vegada vagi tot bé. Martha té el millor pare del món, que a més és una magnifica persona. Foto: Martha i Zemam a punt de fer-li les trenes, el dia abans d'ingressar a l'hospital. Per cert Zemam és una altra bellíssima persona, ens està ajudant molt .

Aclariments sobre els apadrinaments

Des de l'inici de la marxa de Mediterrània, a l'any 1999, la nostra política ha estat la informació imparcial (assoliments i problemes) i la transparència en aquesta informació. I perquè? Perquè creiem en això. Perquè a Mediterrània som tots voluntaris. No mantenim estructures ni assalariats a Espanya. A Etiòpia, és clar, paguem els sous del personal de les escoles i del nostre representant. Allí sí cream ocupació. No permetem la corrupció, això ha fet que en aquests moments l'escola Birhan en Yeka (Addis Ababa) estigui en stand by, i a l'espera que es pugui reestructurar un nou comitè per a l'escola que realment tingui interès en què funcioni, i que funcioni sense enganys ni paranys; i per descomptat sense aprofitament personal . Realment la nostra postura de paralitzar l'ajuda a aquesta escola ha servit perquè en aquest barri de Yeka hi hagi hagut una mobilització popular, i perquè la comunitat hagi exigit responsabilitats a l'edir i un càstig per als corruptes. Si no haguéssim fet res, com és el cas de moltes ONGs que operen allí, la corrupció hagués continuat. Un petit gra de sorra en el desert, però una gra al cap i a la fi. No depenem d'ajudes oficials. Les nostres donacions són al 100% privades. Això ens permet mantenir una independència ideològica i d'interessos per sobre del partit municipal, autonòmic o estatal que governi. I perquè explico tot aquest rotllo? Ve arran dels apadrinaments. Fins fa poc vam ser poc inclinats als apadrinaments particulars. Preferíem afavorir a la comunitat de nens. I habia tantes ONGs que apadrinaven, que no sabíem si resultaria creïble per tot l'ocorregut amb altres ongs, per ej: "Intervida, que assignava el mateix nen a padrins diferents, ha estat investigada per la Fiscalia per suposada publicitat enganyosa i presumpte desviament de fons dels apadrinaments a altres empreses. Isabel González denuncia que en 1996 va apadrinar una nena que es deia Calle Elvira i que curiosament vivia.... a la Calle Elvira a Bolívia. Eva Ruiz, de Sevilla, diu que va apadrinar un nen a Guatemala i que "El nen es va anar del programa i ningú em va dir res" Però implantàrem fa uns mesos un programa d'apadrinaments, la raó principal de la qual és evitar l'abandó de nens per motiu de pobresa. Les raons estan explicades en dos post anteriors "Apadrinaments, per què ara, quins són els nostres motius?" i "Sobre els apadrinaments". El programa d'apadrinaments està marxant molt bé, i queden pocs nens per apadrinar d'entre els seleccionats de moment (ja que en qualsevol moment la situació d'una família pot canviar, i gairebé sempre canvia per a pitjor) . Les famílies van ser seleccionades per l'escola entre els nens més necessitats. En el nostre últim viatge vam ser a les cases i comprovàrem "in situ" la situació familiar. Des que començàrem els apadrinaments es revisen els casos (per si canvia la situació) i en què es gasten els diners. A l'escola són tan puristes (i ho són en gran part perquè no tolerem cap errada) amb els apadrinaments que es dóna el cas d'un nen que viu amb l'avi perquè és orfe. Aquest avi es va portar una esposa jove del camp. Tenen un nadó d'una mica més d'1 any amb desnutrició important. Doncs l'escola insistia a l'avi que l'ajuda era sol per al nen apadrinat, el nét. Els vam haver d'explicar que el nadó havia de veure's també beneficiat amb l'ajuda, una cosa és que la família es gasti els diners en coses supèrflues i una altra que hi hagi nens a les cases passant gana mentre el seu germà -o el seu nebot en aquest cas del nadó - menja. Els apadrinaments han de beneficiar a l'apadrinat però també a la resta de germans, si no estaríem fent una discriminació. Doncs anem al moll de la qüestió, una família ens la ha colat, a nosaltres i a l'escola. Un nen que va estar ja rebent ajuda per la nostra banda abans dels apadrinaments en forma d'uniforme escolar per a l'escola pública i menjador en Abugida, conegut a l'escola com a orfe i a càrrec de la seva germana, i la casa de la qual havíem visitat personalment i per sorpresa, havent-hi vist sol a la suposada germana i al supòsit orfe, no és orfe. Té pare, mare (la suposada germana) i altres germans. Com s'ha descobert? La padrina es va posar en contacte amb la família ja que li va enviar un paquet al seu apadrinat, i en aquest paquet va incloure la seva adreça. I la família del nen apadrinat, volent treure més, li va manar fotos dels pares i germans majors posant ells mateixos al descobert que el nen no era orfe. En Mediterrània no prohibim el contacte entre apadrinats i padrins ni tampoc ho fomentem, simplement no ens neguem perquè no tenim res que ocultar. Els nostres apadrinats són nens reals amb nom i cognoms, no nens imaginaris ni ocults . Socis nostres que han viatjat a Etiòpia i han visitat l'escola i conegut als apadrinats, ho poden confirmar. I si la família que apadrina desitja conèixer personalment al seu apadrinat/a, per nosaltres no hi ha problema. Però ens va enganyar aquesta família, a nosaltres i a l'escola, ja que la mare sempre s'havia presentat com la suposada germana i el pare mai havia aparegut per allí. Automàticament han estat eliminats del programa d'apadrinaments i s'ha tingut una reunió amb totes les famílies apadrinades per explicar el cas. I es va a procedir a una nova revisió dels casos. No volem que per una poma podrida s'espatlli el cistell. Per això anem a seguir amb el programa d'apadrinaments No volem que els innocents paguin per una família massa llesta. Aquestes altres famílies necessiten la nostra ajuda. Nosaltres som una ONG d'acció directa. Això, a més de significar que invertim directament els diners als països on treballem, sense despeses aquí i intentant reforçar l'economia local allí, vol dir que nosaltres mateixos comprovem directament on va a parar la nostra ajuda i sense intermediaris pel mig. I que si trobem mentides o corrupció, les tallem d'arrel. I és la independència econòmica i personal de l'ONG el que ens permet fer això. Gràcies a tots i a totes per la vostra confiança.

Mykias II vindrá a operar-se

Hola, gent de Mediterrània Estem molt contents perquè l'hospital de Son Dureta ha donat la seva autorització perquè Mykias II, un nen etíop de dotze anys, pugui venir a operar-se de l'osteomielitis crònica que sofreix en el seu braç, i que li ha causat ja problemes de funcionalitat de la mà. Realment preferim això a l'alternativa d'enviar allà el material per les pobres condicions sanitàries dels hospitals. És una operació delicada, ja que precisarà d'un transplant o empelt ossi del seu propi organisme. L'osteomielitis crònica és una infecció de l'os que deriva en la destrucció del mateix. Mykias vindrà a Mallorca acompanyat pel seu pare.

Els miracles existeixen

Doncs això, Martha i el seu pare van arribar però perquè els miracles existeixen. Quan el pare de Martha va arribar a Barcelona es va equivocar i va pensar que aquesta era la destinació final. Van perdre l'avió de Mallorca i es van perdre ells també, i gràcies a Air Europa, la companyia mes solidària del món de l'aviació (i ja són anys de conèixer-los) i als mossos d'esquadra, que van muntar un dispositiu de recerca de persones desaparegudes (moltíssimes gràcies a a ambdós) els van localitzar ja caminant fora de l'aeroport. La comunicació és un problema, però hem tingut una sort increïble perquè Zemam, la propietària del restaurant Afrikana a Palma de Mallorca (i l'única persona que creiem que parla amariña a la illa) ens va a ajudar amb la traducció, i a més desinteressadament. Per els/les que viuen a Mallorca, o la gent que vingui de pas: us recomanem el restaurant Afrikana, que està al carrer Dameto 17, prop del Mercat de Santa Catalina, i que té plats i begudes de molts països d'Àfrica, tot elaborat per ella mateixa. També té injera, la qual cosa va a fer absolutament feliç al pare de Martha. I malgrat l'esglai del viatge, no hi ha res que el nostre mar Mediterrani no guareixi (foto d'avui).

Demà arriba Martha

Hola, gent de Mediterrània Com recordareu Martha va estar a Mallorca aquest estiu per ser operada d'una greu cifoescoliosis que podia posar en perill la seva salut futura, ja que les deformitats severes de la caixa toràcica poden produir dificultats respiratòries . Les curvatures de 50 graus generalment requereixen cirurgia, cas de Martha. La cirurgia implica corregir la curvatura (encara que no tota) i fusionar els ossos en la corba. Els ossos es mantenen en el seu lloc amb fixacions metàl·liques. Però al cap de dos mesos la fixació metàl·lica cervical que corregia la cifosi (gep) va cedir, i per això calia tornar a operar. Arreglats els tramitis i aconseguits els visats, Martha arriba demà dissabte amb el seu pare Argaw. Estem pendents de la confirmació de l'hospital perquè pugui venir Mykias, el nen amb osteomielitis crònica. Volia explicar-vos la política que segueix Mediterrània en relació amb els nens que portem a Mallorca per ser operats. Aquests nens són seleccionats per 1º La seva malaltia. Han de tenir un problema solucionable o millorable mitjançant cirurgia que no impliqui exploracions o proves difícils de fer al seu país d'origen, pre i sobretot posteriorment a l'operació. 2ª Són nens amb suport familiar. Han de tenir un familiar que els pugui acompanyar, que vigili la seva convalescència i que informe de qualsevol problema que pugui sorgir. Nosaltres seguim supervisant tots els casos quan tornen a Etiòpia (país d'on provenen els nens de moment) , perquè creiem que una vegada operats han de seguir sent supervisats. Si prenem com a exemple el cas de Martha i no haguéssim seguit tenint contacte amb ella, no sabríem de la fallada de la seva fixació cervical. Un altre tema que ens preocupa és el dels diagnòstics erronis. Aquest passat estiu altre Mykias va venir diagnosticat de la secció de Neurologia de l'Hospital Black Lion d'un quist cerebral. Doncs bé, el què tènia era una distròfia muscular tipus Duchenne, malaltia neuromuscular degenerativa. Fer venir a un nen i crear-li falses esperances (a ell i a la seva família) d'una possible solució o curació, ens sembla molt cruel. Per això i de moment ens anem a limitar a portar nens amb problemes de Traumatologia infantil, i encara que tenim la porta oberta a més patologies, aquestes hauran de ser molt clares perquè no ens ocorri un altre cas com el de Mykias. Els bitllets dels nens són a càrrec de Mediterrània La recopilació de papers per a l'obtenció dels visats i el seu cost és a càrrec de Mediterrània L'allotjament dels nens i els seus familiars és en famílies que es presten a això, o com en el cas d'aquest viatge de Martha i el seu pare, serà gràcies a la generositat de dues empreses hoteleres. Benvinguts, Martha i Argaw.

Els herois anònims

ELS METGES/ESES CUBANS Per què ningú parla dels metges/eses cubans que estan a Haití en els nostres mitjans informatius? No solament no parlen, sinó que els censuren traient-los de la llista de països que estan ajudant a Haití, cas del diari El País del passat 15 de gener. Serà perquè encara no s'ha atrevit ningú a entrar en Cité Soleil i ningú els ha vist, o és que no volen veure'ls? Els metges/eses cubans porten 12 anys a Haití i són mes de 400. No tenen ni casa pròpia, comparteixen casa amb els haitians, viuen amb ells i com ells. En alguns dels llocs on estan mai havien vist un metge. Paren esment mèdic a les zones més pobres i on ningú mai abans havia volgut anar a treballar. Solament a Port-au-Prince hi havia 152 metges i metgeses cubans en el moment del terratrèmol, que van improvisar amb molt escassos mitjans dos hospitals de campanya per atendre des del primer moment a les víctimes del terratrèmol, perquè l'edifici on treballaven es va esfondrar. A ells es van afegir els que venien d'altres parts d'Haití i uns altres més que van arribar de Cuba després del terratrèmol. Mil persones van ser ateses solament en aquest primer dia. Els metges cubans estan parant esment en 6 centres sanitaris i la nit del dia 14 portaven atesos a dos mil pacients i realitzades 111 operacions quirúrgiques. Mentre l'ajuda humanitària i els equips segueixen retinguts en l'aeroport amb l'excusa de la seguretat, seguretat que logicament anirà disminuint a mesura que augmenti la desesperació de la població; famolenca mentre l'aeroport està ple de menjar. Menjar que se suposa que està allí per ser distribuït a la població al més aviat possible, tret que pensin que els haitians poden passar diversos dies sense menjar, tret que estiguin ocupats en altres temes. Però els metges/eses cubans sembla que no necessiten de la "indispensable" protecció de l'ONU ni dels marines. Ells, juntament amb els escassos equips mèdics d'altres països que estan treballant sobre el terreny, donen una lliçó al món, sobretot al Primer Món. No en va va dir el president René Preval: "Els haitians diuen que després de Déu, estan els metges/eses cubans". A Cuba s'estan formant i s'han format al voltant de 1000 metges haitians, i gràcies a això gran part d'ells estan podent ajudar als seus compatriotes. http://www.goodnesstv.org/en/videos/voir/45663: Mèdics cubans salven vides a Haití. Raymundo Gómez Navia (enviat especial de l'AIN) Port Principe, 16 Gener (AIN) El doctor Carlos Alberto García, coordinador de la cooperació mèdica cubana a Haití, va informar avui que el personal cubà de la salut treballa sense parar en diversos centres hospitalaris en aquesta capital, després de la crítica situació creada pel sisme. Els metges, infermeres i altres treballadors de la salut, amb el suport dels col·laboradors de la pesca i altres branques treballen dia i nit, i els equips de cirurgia treballen més de 18 hores, en una situació molt complexa per atendre al poble haitià. Un grup important desplega la seva activitat en els departaments propers (Aquin, Okay i uns altres), doncs la demanda sobrepassa els serveis que fins ara es brinden. Des de les set del matí d'aquest dimecres es va aconseguir obrir l'Hospital Universitari en Delmas 33, un dels dos hospitals més importants d'aquesta ciutat i que el dia anterior estava pràcticament col·lapsat, sense metges i recursos per funcionar. Els hospitals coneguts com Rennaissance i Ofatma són altres dos centres on es troben els especialistes cubans, tots amb l'aglomeració de centenars de casos pendents de capellà i operacions. L'heroïcitat amb què treballa el personal cubà és impressionant, com també ho són els tràgics testimoniatges de quant ocorre als carrers d'aquesta capital, com el d'un nen que va arribar a l'hospital universitari rescatat per les brigades de salvament després de romandre tres dies sota els enderrocs.

Haití i l'hipocresía

Aquest post no és un articul de l'agència Reuters, solament la informacion inicial sobre el que diu Obama. La resta és un compendi d'informacions tretes dels articless i persones publicats al final juntament amb text i opinions pròpies. BLANC I NEGRE EN BLANC El president Barack Obama va llançar el dissabte un dels majors programes d'ajuda de la història d'Estats Units per assistir a Haití, quatre dies després d'un terratrèmol que podria haver deixat fins a 200.000 morts. Obama, flanquejat pels seus predecessors George W. Bush i Bill Clinton,va anunciar el dissabte que liderarà una campanya nacional de recaptació de fons per ajudar als supervivents del terratrèmol a Haití, que podria ser un dels 10 més devastadors de la història. "Ens estem preparant per a un dels esforços d'ajuda més grans de la nostra història per salvar vides i enviar ajuda que impedeixi que aquesta catàstrofe sigui encara major", va assenyalar Obama a la Casa Blanca. El govern haitià li ha donat a EUA el control de l'aeroport i el control del país, ja han arribat 3500 marines i s'espera que arribin molts més disposats a quedar-se un llarg temps. EN NEGRE PASSAT Haití, el país més pobre del continent americà és un dels 4 principals importadors d'arròs dels Estats Units. Fins a fa 30 anys Haití conreava tot l'arròs (base de la seva dieta) que li feia falta. Però al 1986, després de l'expulsió del dictador Jean Claude Duvalier (Baby Doc), el Fons Monetari Internacional va concedir a Haití un préstec de 24,6 milions de dòlars, que necessitava desesperadament, per haver saquejat el dictador els seus fons, una part dels quals encara es troben en un banc suís, sense que Haití aconsegueixi la seva devolució. Per concedir el préstec, el FMI ha exigit la reducció dels aranzels a la importació de l'arròs i d'altres productes agrícoles, obrint així el mercat a la competència d'altres països. En menys de dos anys els agricultors haitians no van poder competir amb l'anomenat arròs de Miami i el mercat local d'arròs es va enfonsar. L'arròs americà va envair el país i els agricultors van emigrar a la ciutat, augmentant desproporcionadament la misèria i el chabolisme. El mateix va passar amb el cafè i el sucre. Entre un 80 i un 85 % de la població tenia un porc, els porcs tenien un important paper en la fertilització del sòl i en l'economia familiar, i representaven un "banc casolà" per a la població camperola. Tradicionalment solia vendre's un porc per fer front a situacions d'emergència o especials (funerals, noces, baptismes, malalties i, en cas de necessitat, per pagar el col·legi i els llibres a principi de curs, a l'octubre). Però al 1982 les agències internacionals van convèncer als camperols que els seus porcs estaven malalts i calia sacrificar-los. Se'ls va prometre que els porcs se substituirien amb uns altres d'una raça millor. Amb una eficiència mai vista abans en un programa de desenvolupament, es van matar tots els porcs en un termini de 13 mesos. Dos anys després els porcs de la raça millorada van arribar de Iowa, EUA. Eren tan bons que necessitaven aigua neta per beure (de la qual el 80% de la població haitiana no disposa), pinso d'importació (amb un cost de 90 dòlars a l'any, quan els ingressos per capita eren de 130 dòlars) i zahúrdas expreses. Els camperols haitians els van sobrenomenar "prínceps de 4 potes". Per si no fos poc l'insult, se li va afegir que la carn no era bona. No fa falta dir que el programa de repoblació va ser un complet fracàs. Segons un observador del procés, en termes monetaris, les pèrdues dels camperols haitians cal xifrar-les en 600 milions de dòlars. La matriculació a les escoles rurals va baixar en un 30%, en aquestes mateixes àrees el consum de proteïnes es va reduir de forma alarmant, la descapitalització de l'economia camperola va ser devastadora i l'impacte negatiu per al sòl i la producció agrícola incalculable. Fins a la data, els camperols haitians no s'han recuperat. La major part del món rural d'Haití segueix estant aïllat del mercat global, així és que per a molts camperols l'extermini dels porcs criolls ha estat la seva primera experiència de globalizació. EN NEGRE RECENT El govern d'EUA expropiarà i demolirà les llars de centenars de famílies haitianes del suburbi Cité Soleil, a la capital Port-au-Prince, per ampliar la base militar de la força d'ocupació de l'ONU, a un cost de cinc milions de dòlars, a fi d'albergar als soldats de la Missió ONU per Estabilitzar Haití (MINUSTAH). Aquestes obres, a càrrec de la corporació DynCorp, contractista del govern d'EUA i braç cuasi oficial del Pentàgon i la CIA, s'anuncien després que buròcrates del departament del Tresor de l'administració Bush es van confabular amb el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) per obstruir per gairebé una dècada un préstec aprovat i destinat a millorar la qualitat de l'aigua potable d'Haití, que és una de les pitjors del món. Cité Soleil va ser convertit en un mortífer camp de tir per l'ocupació militar estrangera instal·lada després que forces d'EUA i França van segrestar i van exiliar al president Jean-Bertrand Aristide, el 29 de febrer de 2004. Des de llavors, els seus habitants són víctimes de massacres recurrents perpetrades per la MINUSTAH. L'advocat Evel Fanfan, president de l'Associació de Graduats de la Universitat Motivatd per un Haití amb Drets (AUMOHD), va dir que l'ampliació demolirà prop de 155 edificacions. La major part dels edificis condemnats són llars modestes, però entre ells hi ha una església. Des de març de 2009 ja s'han demolit 80 llars. "Van començar a treballar sense dir una paraula a la gent que vivia allí", va dir Fanfan. "Les autoritats no han dit què s'està fent, tampoc si els habitants seran relocalitzatss, quants seran indemnitzats i ni tan sols si seran compensats". LES MAQUILADORAS HAITIANES O sigui, les indústries tèxtils que s'aprofiten de la mà d'obra barata I els qui s'han beneficiat amb la mà d'obra barata són les multinacionals, principalment del sector tèxtil. En l'actualitat, s'estan instal·lant nombroses zones franques per abrigar a empreses estrangeres, en la seva majoria nord-americanes. El país s'ha transformat en una veritable fàbrica d'esclaus. Es parla que Haití podria ser una opció "més barata" que Xina per als empresaris nord-americans. Però la nostra Europa, tan solidària, tampoc renuncia a la seva part del pastís: els països del Carib s'han vist obligats a signar els nous "acords de partenariat econòmic" (EPA o APE, com vulguin cridar-se) que substitueixen al "acord de Cotonou" -que encara no sent perfecte, era acceptable- i impliquen l'obertura total dels seus mercats a les nostres mercaderies, sense que s'hagin eliminat les ajudes als nostres productes agrícoles. A la pàgina web de la delegació de la UE a Haití els acords es presenten com una "gran oportunitat" pels haitians. Pot ser que ho siguin per la reduidísima elit que ha seguit enriquint-se durant aquests 4 anys després del cop d'estat contra Jean-Bertrand Aristide, però no pel 80% de la població que es veurà greument perjudicada. Quin ha estat el xantatge amb el qual hem aconseguit fer-los signar els EPA és fàcil d'imaginar: la presència de la UE a Haití s'ha anat intensificant cada vegada més en aquests últims anys, en el període 2004-2006 (els anys de la dictadura de Latortue) fins i tot hem estat el "primer país donant", encara que ara ens hagin superat els EUA. Escriu Michel Chossudovsky: "Amb una part creixent de la població mundial per sota del llindar de la pobresa, el brusc increment dels preus dels productes alimentaris té un efecte devastador. Hi ha al món milions de persones que no poden comprar menjar per a la seva supervivència". Això, en realitat, està contribuint a eliminar als pobres mitjançant mort per inanició. "Controla el petroli i controlaràs a les nacions, controla els aliments i controlaràs a les poblacions": paraules pronunciades per Henry Kissinger. Referent a això Kissinger va declarar en 1974, en el context del "Estudi de la seguretat nacional: implicacions del creixement de la població mundial per a la seguretat dels EUA i els seus interessos en ultramar", que "la gana pot representar un instrument de fet per al control de la població" I LA SUPOSADA AJUDA HUMANITÀRIA? "La gana no és conseqüència de l'escassetat d'aliments, sinó tot el contrari: els excedents en gèneres alimentaris s'utilitzen per desestabilitzar la producció agrícola als països en vies de desenvolupament". Michel Chossudovsky "La gana Global" (Globalresearch, 2 de maig de 2008) De la situació a Haití dóna testimoniatge el periodista Kevin Pina, que ha viscut durant anys al costat dels més pobres, la violència del cop del 2004, l'atroç repressió que li va seguir, la brutalitat, les amenaces, els insults dels soldats de l'ONU, la presó: "Les agències no governamentals enviades per fer-se càrrec de les ajudes de les Nacions Unides marquen el pas; malgrat que, segons les estadístiques, reben el 45% de les ajudes estrangeres, el 15% torna als respectius països donants; compari's, ja de pas, el salari mitjà del cap d'una ONG a Haití, que és de 60.000 dòlars anuals, amb el d'un ciutadà mitjà haitià, que guanya fins i tot menys de 250 dòlars anuals. En aquests moments a Haití tot beneficia als negocis del sector privat, mentre que la resta de la població està en mans de la "caritat". És el que Bush, l'ONU i els quadres d'experts en economia li deixen a Haití. S'afavoreix clarament a qui té un capital que invertir, mentre que pels altres augmenta la dependència de la "generositat" dels estrangers. Està bastant clar que, mentre el monopoli de l'economia estigui en mans d'unes poques famílies, no és d'estranyar que sentim parlar cada vegada més de les coques de fang que ja mengen els habitants de Cité Soleil en Port Principe. Ara Haití està rebent ajudes d'emergència , però durarà poc i, de totes maneres, segueix tractant-se de "beneficència", fonamental com a recurs immediat, però que no resol els problemes de la població. Perquè Haiti no necessita caritat ni solidaritat mal entesa, a Haiti se li deu justícia i reparació. Quina hipocresia per part dels governants que manen fer-se els humanitaris i donar almoines quan els estan negant tota possibilitat d'una vida digna.

Agencia Reuters
Alma Giraudo
Bill Quigley: USA Role in Haiti Hunger Riots
Jean-Bertrand Aristide: Eyes of the Heart
Michel Chossudovsky: Global Famine
Kevin Pina: Mud Cookie economics in Haiti
Agence Haitienne de Presse