La crisi a Espanya i la caiguda del maó estan portant a moltíssimes persones a la pobresa més absoluta.
La crisi ha copejat fortament el sector de la construcció, i amb això molts immigrants s'han quedat sense treball. Sobreviuen apinyats en pisos esperant l'arribada de l'hivern, compartint el poc que tenen entre ells.
En Calviá (Mallorca) que fa uns anys ostentava el títol de "municipi més ric d'Europa" grups de persones esperen al fet que tanquin els supermercats per poder treure dels contenidors el que es tira al final del dia.
En aquests moments, i parlem solament d'un col·lectiu d'un país determinat, tenim 89 malienses en situació molt molt precària vivint a Palma de Mallorca. Tan precària que no tenen per menjar.
És aquest el nombre de persones al que hauria d'atendre la "olla solidària".
Aquest nombre ens ha desbordat i ens ha fet difícil el poder comptar amb voluntaris particulars o amb escoles.
Estem intentant per altres vies (restaurants solidaris que ens cobrin a preu de cost).
El menjar és un dret bàsic de la persona, i tots estem i vivim a Mallorca, aquest paradís per a alguns afortunats; on conviu el luxe més extravagant i ostentosos amb la misèria en la seva més ampli sentit .
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada