No puc evitar-ho

M'agradaria seguir parlant una mica més de la Dra. Hamlin, i aquesta vegada de la seva gran talla humana , de la seva amabilitat i del seu sentit de l'humor.
En uns dels viatges a Etiòpia vam ser a visitar al Fistula' s Hospital en Addis Ababa (amb la intenció de col·laborar) aquest fantàstic hospital dedicat en exclusiva a les dones amb fístula obstétrica, palabreja que pot sonar a alguna cosa estranya però que significa un terrible problema al que s'enfronten cada dia moltes dones a Àfrica. Dones, moltes gairebé nenes, que amb cossos desnutridos donen a llum a nens massa grans per als seus febles cossos i després de dies de treball de part (agreujat en moltes ocasions per la mutilació genital femenina) acaben donant a llum a un nen mort. I no solament això, sinó que després del part es produeix un esquinçament en la seva vagina que ocasiona que s'obri una comunicació entre aquesta i la bufeta, o també amb l'anus.
Això els produeix incontinència fecal i moltes vegades anal, per la qual cosa són repudiades pels seus marits i pels seus veïns, vivint a part de la seva comunitat com empestades.
Para mes informació:
http://www.prb.org/spanishcontent/articles/2004/casadasdeninaslasmujeresconfistulasobstetricasnotienenfuturo.aspx

http://www.fluvium.org/textos/mujer/muj80.htm: les parias d'Africa


Doncs bé, quan arribem (sense cita prèvia, solament anàvem a informar-nos en la recepció com tenir una) ens va sortir un vigilant i quan li vam dir que volíem informar-nos ens va dir: "vengen, vengen".
I ens va ficar per un dels camins del jardí tan bonic que té l'hospital.
Nosaltres pensàvem a on aniríem, doncs ens va portar a una casita enmig del jardí . Va cridar a la porta i ens va sortir la mateixa Dra Hamlin.
Nosaltres alucinamos però ella ens va dir: "passin, passin, benvingudes".
Entrem en el saló d'aquella casa i ens va convidar a asseure'ns en el sofà.
Als nostres peus estaven els seus fidels companys, els seus gossos.
Ens va dir que sentia molt no tenir gens que oferir-nos perquè venia d'un llarg viatge, però que estava encantada de xerrar amb nosaltres.
Per a nosaltres estar aquí assegudes, i en concret per a mi que sóc la que escric era com estar surant en un núvol.
Allí estava aquesta dona, que ha sobreviscut a tres règims polítics a Etiòpia, que ha cuidat de milers i milers de dones pobres, repudiades, que ha fet possible un hospital modelo, una forma de vida per a les dones que no poden tornar a les seves llars...
La Dra. Hamlin és una dona tremendament propera. Ens va preguntar on estàvem allotjades i en dir-li on (preu, ruídos a la nit) ens va dir : volgudes, estan vostès allotjades en un bordell (ja ho havíem comprovat la nit abans).
La conversió va seguir i va seguir amb nosaltres completament ximples escoltant-la.
Li demanem una foto (horteras que som) i ella ens va dir que naturalment. I quan estàvem en el moment foto, es va obrir la porta de sobte i va entrar un tsunami en forma de dona australiana. Era la seva secretària, Ruth.
Ruth va començar a cridar com una posseïda dient "Fora, fora!!
La càmera va caure de l'esglai que ens dió.
Primer pensàvem que els cridava als gossos, però no, ens cridava a nosaltres. Ens va tirar d'allí a caixes destempladas.
La Dra. Hamlin solament va poder mussitar un "el sento".
Ruth ens va dir que ella era la gallina protectora de la Dra. Hamlin (jo li vaig dir que més aviat era la seva rottwailer), i com em vaig enfadar amb ella per les seves formes i perquè al cap i a la fi ens havien dirigit directament a la casa de la Dra Hamlin i aquesta ens havia rebut de bon grat, ella va rebaixar el to.
Ens va convidar l'endemà a la xerrada informativa i a la visita per l'hospital.
Entrant en una sala (tot netíssim, sense rastre de cap olor malgrat la patologia que allí es tracta) vam veure la Dra Hamlin al lluny, com sempre al peu del canó, despues de gairebé 50 anys allí treballant.
Quan ens vió es va apropar a saludar, i el primer que ens va dir és : "com estan avui?" això ho deia tot.
Tant de bo que el Fistula's Hospital continuï per sempre. Rep moltes ajudes d'Austràlia i d'EUA (una important ajuda prové d'Ophra Winfrey, la famosa presentadora) i d'altres llocs del món.
Fa poc vaig llegir un llibre autobiogràfic sobre la Dra Hamlin. En ella narra la seva vida: de nena, d'estudiant, quan va conèixer al seu marit, com arribo a Etiòpia amb el seu fill petit, la seva vida a l'hospital, etc.
És el primer llibre en anglès que he llegit sense que em donés mandra, i em va confirmar el que pensava: la humilitat d'aquest personatge tan gran.