Mikel i Kerman van aportar els seus llibres i CDs que ens van servir per a les classes La gent se sorprèn quan els dius que les vacances les vas a passar en una escola a Etiòpia, però immediatament després sempre et diuen: en què puc ajudar jo també? No sabia què dir, però se'm va ocórrer que aquells que volguessin, podien aportar un màxim de 5 euros sense cap compromís; i vaig deixar córrer la veu. Un s'adona en aquests moments de la inigualable qualitat d'amics i familiars que té! Tots es van bolcar en aquest projecte, i entre uns i uns altres, aconseguim molt més del que m'hagués pogut imaginar! A més, les meves encantadores germanes i cunyades em van ajudar a tirar-li imaginació, preparar material per fer teatres, jocs, cançons etc. i posar-li espurna a les classes. Els meus nebots de 6 i 7 anys, em van donar també els seus llibres d'anglès, pensant que serien els llibres de text que ens servirien de base. Què més podia demanar?
Quan aquestes preparant la motxilla sempre et queda el dubte de si aquestes encertant amb el que portes, i en aquest cas encara més, perquè tot el que portava no era per a mi. No obstant això, quan ja vaig aterrar a Abudiga, amb lo bé que em va rebre Zerihun, Lligo Tamarat- el responsable de l'escola- Getrich i la seva família on em vaig allotjar, totes les professores i el staff de l'escola d'Abugida, sabia que anava a ser una bona experiència; per a ells i sobretot per a mi!
Un dia de classe aprenent les cançons.
Abugida és un barri petitó d'Akaki, a uns 40 km d'Addis Abeba, amb l'avantatge de ser un lloc molt tranquil. Està envoltada de plantacions de te i, excepte el centre d'Akaki i la carretera principal que ve d'Addis, no veus un cotxe, es desplacen en carreta de cavalls o bicicleta. Encara m'acordo de les tardes en què sortia a córrer per allí, i s'animaven a venir amb mi 10 o 12 nens; els etíops són atletes naturals! La família on vaig estar allotjada em va tractar com si fos una més, i això em va fer sentir-me tan abrigallada com a casa, a més de tenir la sort de conviure amb ells i conèixer àdhuc més la seva cultura. No sé encara com ho fèiem, però de vegades, xerravem hores entre amáric i anglès sobre qualsevol tema, des de política internacional, religió, o resultats d'Etiòpia en el Mundial d'Atletisme!!
Els nens de 5 a 6 anys amb les seves professores
A l'escola vaig estar treballant 15 dies en els quals ens va donar temps a posar en pràctica un munt de jocs i poder fer amb els nens de 5 i 6 anys la primera lliçó sencera del llibre de didàctica! Amb Sahai, la directora de l'escola i Lligo Tamarat decidim comprar amb el que portava, matalassos, llençols i coixins per a les migdiades dels nens, a més d'un aparell per escoltar CDs en les classes i la cuina i alguna coseta més. Les professores estaven realment motivades, desitjant que els expliqués més coses per posar-les de seguida en pràctica: primer entre nosaltres i després amb els nens que no deixaven de sorprendre'm! En moltes ocasions, havia d'aguantar-me l'emoció i el riure al veure els nens cantant i fent els gestos de les cançons, o preparant algun teatre, tot això amb la complicitat de les professores que sabien que els nens m'anaven a conquistar!
Tots els nens del Col·legi a l'estiu amb les seves professores
Així va ser, no només em van guanyar amb el seu afecte els nens, sinó també tot el staff de l'escola. No és un tòpic? Les professores volen als nens amb bogeria, les cuineres són excel·lents, les de neteja i administració un encant, els de manteniment i magatzem gent veritablement disposada? Al final són moltes hores les que panses compartint coses diferents i experiències noves, ells i jo; i això fa més intensa les relacions. Tot el staff és com una gran família, i vaig tenir la gran sort de poder formar part d'ella! M'agradaria poder tornar algun dia?, encara que penso que en realitat tampoc m'he marxat, perquè, com es diu? aquesta experiència sempre quedarà aquí! matxalen
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada