dilluns, 10 de novembre del 2008

Les ong petites i les seves armes secretes.

No podem competir amb les grans...
No gastem pràcticament en paper (per una qüestió econòmica i ecològica)...
No gastem ni en local...
Tots som voluntaris...
Les nostres donacions són totes privades, no contem amb ajuda governamental sigui qui sigui el qui mani (som una organizacion NO governamental en estat pur, el que com avantatge duu el fet que com ONG som completament independents de qualsevol formació política o ideològica)...
Nosaltres mateixos muntem els videos amb millor o pitjor resultat...
Nosaltres mateixos construïm la nostra web (perdó pel desfasament)...
Nosaltres mateixos fem la nostra pròpia propaganda, com podeu veure ...
I gratem el temps d'on podem...ja que tots ens guanyem la vida en altres menesters.
Però : Podem dir que contem amb el suport dels nostres socis i donants, i això avui en dia, tal com estan les ong's, que la seva reputacion ha estat tantes vegades injuriada (i no dic que sense raó)
És comptar amb un gran tresor...
Moltes gràcies.

Carta d'una sòcia:

Una de les (mil) coses a favor de Mediterrània és que no existeixen intermediaris i que l'aportació és integramente destinada als projectes. Tinc experiència en altres ong's, d'aquestes molt famoses, i em fastigueja molt la seva jerarquia empresarial o aquestes altres en les quals els protagonistes semblen els "voluntaris" assalariats que en realitat van a prestar ajuda en catastrofes 3 mesos després o a revacunar a poblacions per no contrastar amb altres ong's.
Mediterrània m'agrada per apostar per projectes en els quals ni "s'evangelitza" ni es pretén modificar la vida de la població local; alimentació , sanitat, educació... Mostra un gran respecte pel país on han nascut els nostres fills i té els peus en el sòl.
Vull felicitar als seus creadors per fer realitat els seus somnis...en aquest costat del món on sembla que cadascun va a la seva, trobar persones que dediquen tantes hores a millorar la vida dels altres és tot un privilegi. Sembla que la nostra espècie encara té esperança.
Gràcies per permetre la meva humil col·laboració.
Marina.