Cuba

Ara que s'acosta el tercer huracà devastador de la temporada a la Perla de les Antilles, a la illa cridada Juana per Colon en honor del princep Juan i el veritable nom del qual - l'indi- era Cubanacan, m'agradaria fer un recordatòri d'aquesta illa, tan benvolguda per a mí i per a molts espanyols i on vaig viatjar durant deu anys en la meva època de responsable dels projectes de Mediterrània en aquest pais, i de la què em vaig "jubilar" -passant-li el torn a altres- per a treballar amb Etiòpia.
El poble cubà és tan, tan especial que no té semblança en el món sencer . Intel·ligents, cults, organitzats, oberts, afectuosos... amb un sentit de l'humor incomparable. Lluitadors com ningú en l'adversitat i en la desgràcia. No és casualitat que quan sofreixen un huracà siguin els què tenen menys desgràcies personals, és la seva gran capacitat de organizació la què permet això.
Tant de bó que Paloma es converteixi en tempesta tropical abans d'arribar a Cuba. Tant de bó que Obama aixequi el cruel i absurd bloqueig que manté EEUU des de fa tants anys. Llavors potser creuré que alguna cosa ha canviat amb la seva arribada a la Casa Blanca.
I tant de bó que solucionem els problemes logístics del contenidor que estem preparant i pugui sortir cap a Cuba.
Mai oblidaré una foto que penjava en un racó de l'Hotel Habana Lliure, era d'un camió carregat de l'època (la de la guerra civil espanyola), amb unes persones i un rètol que deia "Ajuda humanitària per a Espanya".
Més d'un mil·lió d'espanyols vàren emigrar a Cuba a la fi del segle XIX i principis del XX, persones que en la seva immensa majoria fugien de la pobresa a Espanya, i emigraven a Cuba perquè Cuba era mes rica, perquè tot el què arribava s'integrava, es fonia amb l'illa.
I ara que som el vuitè pais mes ric del món ens blindem bé, perquè aquells mes desfavorits no puguin entrar a gratar un poc del que tenim. Quína poca memòria històrica. O quina indiferència.