Festival solidari per Eiòpia a Alacant

Els primers dignipacks s'han rebut amb sorpresa i alegria

Ahir un equip de voluntaris de Mediterrània van distribuir els primers Dignipacks.

Aquí està la crònica directa relatada per Fiona, voluntària que va col·laborar en el repartiment:

"Va ser un gran èxit i el projecte va ser rebut amb mostres d'entusiasme.

Ángel-l'àngel de Zaqueo- ens va ajudar, la qual cosa va ser molt valuosa. Ell ens va aconsellar com coordinar el lliurament.

Les persones estaven molt agraïdes i moltes d'elles buscaven una simple xerrada.

Vaig parlar amb un jove nigerià que em va explicar la seva història detalladament. Em va dir que estava casat amb una dona russa i que tenia un nen petit.

A Rússia tènia un treball i una casa, però amb la promesa d'un bon treball va venir a Espanya. Al no poder obtenir els seus papers ha acabat en un menjador per a indigents. Em va explicar que no podia creure com havia acabat però que es considerava una persona molt positiva, així que esperava que algun dia hi hagués un bon futur a Mallorca per ell i per a la seva família.

Esperem que la petita ajuda que li hem donat sigui el principi d'alguna cosa bona.

El meu fill estava amb nosaltres aquesta nit i va fer un gran treball ajudant. En un moment donat em va dir: "Mamà, hi ha un senyor que quan li he donat el Dignipack m'ha dit "que Déu em beneeixi, guau...".

La veritat és que aquesta frase va ser molt repetida.

En general les persones sense sostre van estar una mica sorpreses amb els Dignipacks, però estaven realment feliços.

Un home es va posar molt content quan li vaig dir que hi havia un raspall de dents entre el material del Dignipack. Em va assenyalar les seves dents i em va dir: "realment em fa falta netejar-los", amb una cara molt feliç. Ens va donar les gràcies i es va anar.

Una senyora ens va preguntar si hi havia roba interior en la borsa, quan li vam dir que sí - un lot de 3 parells de calces- es va posar molt contenta.

Els voluntaris van reaccionar ràpidament quan es van enfrontar al fet que hi havia més homes que dones. Van llevar les compreses i les calces i van reconvertir els Dignipacks de dones en lots per a homes.

Els vam donar a les mares dels nens que hi havia a la cua uns jerseis fets a mà per una vaileta de Palma Nova i es van quedar molt felices amb ells. La nota trista és que ni el menjar ni els Dignipacks van arribar per a tots, perquè cada dia són més les persones que acudeixen a Zaqueo. .

Començàrem a repartir a les 5.30 i ens quedàrem sense res a les 7".

Zaqueo és una ong que reparteix des de fa anys menjar a Palma a mes de 200 persones diàries que estan en la indigència, i a la qual Mediterrània ajuda amb menjar també des de fa anys. Zaqueo no rep cap ajuda de cap institució pública.

http://www.zaqueo.org . val la pena llegir el seu web, i val la pena col·laborar amb ells.

Fotos: Angel -amb samarreta de ratlles- encarregat de Zaqueo, Fiona, Stella, Soren i Tom.

Que no decaigui

Hola, gent de Mediterrània

Ja sabeu que en l'últim estiu van córrer temps difícils per Abugida, a causa del grup de corruptes als quals se'ls havia concedit l'administració de l'escola des dels seus inicis; l'EDGET BEHIBRET.

Aconseguirem expulsar a aquests desangelats (encara que encara segueixen intrigant tot el que poden) i com a solució temporal la subcity va proposar un comitè format per tres persones que administrarien un nou compte per a l'escola.

Però com segones parts mai van ser bones, aquestes persones no van complir de manera ètica amb la seva comesa, per la qual cosa ens negàrem a seguir enviant-los més diners.

Des del mes passat hem estat enviant els diners per al manteniment d'Abugida per altres mitjans.

Però avui ens ha arribat una bona notícia: es defenestrà al comitè poc ètic i se'ns presta el suport mitjançant un escrit signat per la màxima autoritat de la subcity d'Akaki Kaliti perquè seguim desenvolupant la nostra tasca a Akaki. En això indubtablement han tingut a veure el delegat d'Educació de la subcity, el cap, el Kebele de la zona, els directors, vicedirectores i personal de les escoles Biru Tesfa, Fitawrari, i els treballadors i famílies d'Abugida, que sempre han estat del nostre costat.

Sabem que no és fàcil per a ells enfrontar-se entre si per uns farenjis, però al final la raó i la consciència han prevalgut i seguim en la lluita, amb la mirada posada a l'aula nova per a nens d'1 a 3 anys d'Abugida i amb la possible construcció d'un aula per a nens cecs de 4 a 7 anys també a Abugida; i de 4 aules més per a cecs a la Biru Tesfa, ja que a l'Akaki Mengist surt caríssim per l'abrupte del terreny.

Tant de bo que aquests projectes siguin molt prest una realitat. El problema de la ceguesa i baixa visió és tremend en Akaki, i no hi ha llocs per a aquests nens.

En fi, un altre escull salvat, i van...però l'ànim no decau, tenim les piles més alcalines que el conillet de Duracel.

Necessitem oftalmòleg/a per Akaki

Ets oftalmòleg/a?

A Akaki -a 20 km d'Addis Ababa- la ceguesa i la baixa visió són un problema molt important en la població infantil de totes les edats.

Ceguesa o baixa visió degudes a cataractes congènites, traumàtiques, infeccions intrauterines, dèficit de vit. A, defectes no corregits de refracció (miopies) etc etc.

La ceguesa i la baixa visió no solament suposen discapacitat, sinó la més absoluta marginació.

En aquests moments hi ha 20 nens considerats cecs de diferents edats (per sobre dels 8 anys) als qui podem accedir, part dels quals tal vegada puguin ser rescatats de la seva baixa visió amb ulleres, o ajudats amb ajudes òptiques.

Al maig començaran 10 nens cecs amb edats inferiors a 3 anys a la nova aula per a nens cecs de l'escola Abugida, també en Akaki.

Tal vegada part d'aquests nens puguin ser operables i rescatats així de la seva ceguesa. Les operacions les pagaria Mediterrània a Etiòpia.

Vols anar de voluntari/a a examinar a aquests nens?

Mediterrània ofereix en el mes d'agost allotjament a l'escola Abugida i manutenció en els dies de col·legi.

Les altres despeses seran a càrrec del voluntari/a.

Si estàs interessat/a posa't en contacte amb nosaltres: mediterranea.ong@gmail.com.

Muntatge dels dignipaks

Ahir, amb un equip de 6 voluntaris/as muntàrem 200 Dignipacks. 50 per a dones i 150 per a homes. Avance Rent-a-car ens va deixar un local per poder muntar els packs. Trigàrem 2 hores i la setmana que ve aniran voluntaris a lliurar els packs a les persones que van a Zaqueo per rebre menjar. Mediterrània col·labora de manera continuada amb Zaqueo proporcionant menjar, material de neteja, roba, mantes i sacs de dormir. Molts usuaris de Zaqueo són persones sense sostre.

Aquests primers dignipacks inclouen articles que no farà falta reposar en molt temps tals com raspalls per al cabell, raspalls de dents, mitjons, pintes etc. Hi ha altres coses que sí farà falta reposar com el sabó, pasta de dents, desodorant etc. Si voleu ajudar en aquest programa envieu un email a mediterranea.ong@gmail.com per incorporar-vos a l'equip.

La casa de Keneni

La sra. Keneni és una dels 13 ancians que tenim "apadrinats" a Akaki.

La temporada de pluges de l'any passat havia fet caure la teulada de la seva barraca i dues de les seves parets, per la qual cosa la Sra. Keneni estava pràcticament al carrer.

La comunitat de veïns de la Sra. Keneni ens va proposar que paguéssim els materials i ells posarien la mà d'obra gratis.

Així ho vam fer i així ho van fer ells, i a dia d'avui, la Sra. Keneni té una casa nova .

Pilotes

Us volem donar les gràcies des d'aquí a tots i a totes els que contribuïu al fet que els bebès cecs de la futura aula d'Abugida (que esperem estrenar el maig vinent) i els nens cecs de l'Akaki Mengist tinguin joguines i material didàctic i lúdic apropiat per a ells.

Segueixen arribant-nos pilotes sonores per als bebès des del grup de noies catalanes entusiastes del patch. !Moltíssimes gràcies!

I si algú més es vol incorporar al grup de treball, que escrigui a apadrinamediterranea@yahoo.es

Tothom és benvingut!

Meditarànea a pedaços

Hola, gent de Mediterrània:

Aquí us deixem la llista de persones que formem el nucli de Mediterrània.

Ja sabeu que qualsevol dels nostres socis/es pot entrar sense burocràcia alguna a formar part d'aquest nucli.

Si esteu interessats/sades en algun tema en concret, podeu contactar amb els coordinadors del tema en qüestió directament.

President. Coordinador programes a Ghana. Michael Stoma. Tel:650259187. Email: mediterranea.ong@gmail.com

Secretari , i membre de la Junta. Lorenzo Ros. Email: info@ros-advocats.com

Comptabilitat i membre de la Junta. Juan Luís Andrés Martínez. Tel:607800807 Email: juanluis@serfico.net

Coordinadora dels programes d'Etiòpia, responsable del blog en Castellà i membre de la Junta: Victoria Baldo. Email: haldala@yahoo.es

Coordinadora zona Madrid, relacions públiques i membre de la Junta, Stefanie Milla. Email: smilla@arrakis.es

Coordinadora zona Astúries, encarregada de material per a nens cecs a Etiòpia, encarregada dels apadrinaments i membre de la Junta. Ana Calso, Tel:616686577. Email: apadrinamediterranea@gmail.com

Coordinadora 4º Món PalmaNova i membre de la Junta: Heidrun Bierkämper, Tel:606010397: Email: hbierkamper@hotmail.com

Coordinadora 4º Món Palma. Fernanda Canoura Guerra. Tel: 659952334 : Email: fercanourag@hotmail.com

Coordinadora zona Canàries: Sandra Bethancourt : xandrabl@yahoo.es

Coordinadora zona Andalucia: Marga Muñiz: margamuniz@yahoo.es

Coordinadora cooperació amb Zaqueo (4º Món) i responsable del blog en Alemany, Brita Krebs. Tel:649012170 email: magrana_94@hotmail.com

Consellera de xarxes socials i internet en general, administradora de la web d'USA. Lydia Fabry

Coordinador de la Fitawrari School a Etiòpia i administrador web i facebook en anglès: Robin Griffith. Email: rgrif367@gmail.com

Responsable del blog en Català : Eduardo Vivancos Email: evivancos@mac.com

Responsable d'enginyeria i construcció dels projectes : Barry Goldsworthy. Email: goldsworthy@ocea.es

Responsable del magatzem, zona Palma: Jill Witkamp. Email: jill@witkamp-mallorca.com

Coordinador de Mediterrània a Etiòpia: Dr.Zerihun Getahun. Email: mediterranea.ong@gmail.com

Coordinadora activitats recaudatorias : Jackie Evans Tel:609421073. Email: jackie@mallorcasolutions.com

La quarta operació d'en Mikias

Ha sortit bé.

Solament li queda una més, que serà dins d'unes dues setmanes aproximadament.

Quan passi el postoperatòri de l'última i per tant el perill d'infecció, Mikias podrà tornar a la seva casa d'Addis on té una nova germana que encara no coneix.

Mikias ha estat anant des de l'estiu passat (recordem que va arribar a l'abril del 2010) a l'escola solidària Balears International School, una escola britànica que està al municipi de Calvià. El seu anglès, per tant, ha passat de ser molt pobre a bo.

És aquesta una eina més que tindrà quan torni a la seva terra.

I a més una família de l'escola s'ha ofert per esponsoritzar els seus estudis en una escola privada amb alt percentatge o tot en anglès a Addis, la qual cosa li obre la porta a una nova vida acadèmica .

Això unit per descomptat a una vida nova sense dolor, sense infecció, sense risc de gangrena, amputació, sèpsia o mort.

Fotos: Mikias "sofrint" l'estiu de Mallorca

Mes de 300 socis per als nostres programes. Situació financera.

Encara amb la crisi hem aconseguit superar la barrera psicològica dels 300 socis.

Estem actualment en 302.

Aquests socis ens permeten una recaptació de 6172€ mensuals via les domiciliacions i 1356€ via les transferències bancàries mensuals.

Això ens dóna una suma total de: 7528€.

El poder mantenir tants programes de qualitat en marxa amb una quantitat relativament petita de fons és el que permet que Mediterrània sigui altament productiva i atractiva per a molts socis. Estem molt orgullosos de la trajectòria d'aquesta petita i altruista organització i no dubtem que si fóssim més socis podríem fer molt més per a moltes més persones.

DESPESES FIXES DELS PROJECTES DE MEDITERRÀNIA

ETIÒPIA

Tots els nostres projectes actuals estan en la subcity d'Akaki Kaliti.

Estem a Akaki des de fa gairebé 5 anys

Manteniment total d'un preescolar a Akaki: escola Abugida.

215 nens, d'edats compreses entre 1 i 7 anys.

Consta de guarderia per a nens d'1 a 3 anys i preescolar per a nens de 3 a 7 anys. És l'única guarderia de les seves característiques a la zona i ens atreviríem a dir que en tot el país.

30 persones emprades.

Els nens reben 3 menjars diaris: desdejuni, menjar i berenar.

Es va començar a mantenir aquesta escola en l'any 2007. S'han fet reformes i ampliacions consistents en la construcció de dues aules noves, la guarderia que consta també de dues aules, el menjador extern i la cuina.

En aquesta escola un grup de 70 dones reben classes d'alfabetització a les tardes.

En aquesta escola tenim apadrinats a 40 nens seleccionats d'entre els més pobres entre els pobres, la majoria fills de mares soles o malalts de VIH.

Pressupost mensual al canvi actual birr /euro: 3500/4000 euros

Aquest pressupost augmentarà quan estigui llista l'aula per als bebès cecs.

Escola pública Fitawrari Abayneh, Akaki

En aquesta escola de primària i secundària, on acudeixen la majoria de nens que surten d'Abugida, s'ha subvencionat el preescolar amb 160 nens, pagant el material escolar i el parc infantil (gronxadors, tobogan, roda)

S'ha subvencionat un curs pont per a nens majors de 10 anys que no havien anat abans a l'escola per estar treballant. Aquests nens van rebre un curs especial durant els mesos de març a setembre i quan ho van finalitzar es van incorporar a l'escola normalitzada.

Paguem el seu material escolar i els 2 professors que els van fer classe.

Engegada d'un menjador escolar que dóna de desdejunar als 160 nens del preescolar i desdejuni i menjar a 103 nens orfes de primària.

Pagament de 100 uniformes i material escolar per 100 nens.

Es paguen els salaris de les 4 cuineres.

Pressupost mensual menjar a l'actual canvi birr /euro: 1700 euros

Escola pública Biru Tesfa, Akaki

És un preescolar de 180 nens amb edats compreses entre 3 i 7 anys

En el mes de desembre del 2010 està previst que comencin a desdejunar els 180 nens del preescolar. S'han pagat 100 uniformes i material escolar per 100 nens.

A causa de l'estat precari en el qual es trobava l'escola, hem fet importants reformes.

Es paguen els salaris de 3 cuidadores.

Pressupost mensual: 550 euros.

Escola Akaki Mengist , Akaki, Etiòpia.

Encara que aquesta escola no no té de moment despeses fixes mensuals, volem incloure-la perquè va a formar part d'una manera continuada del col·lectiu d'escoles que ajudem a Etiòpia.

És una escola pública de primària i secundària on hi ha dues aules destinades a nens i joves amb discapacitat psíquica, visual i auditiva.

En aquest centre hem engegat el projecte HORT, consistent en la creació d'un hort portat pels discapacitats psíquics. És un projecte autosostenible on treballen 13 nois i noies, que vendran els seus productes en la porta de l'escola acompanyats dels seus familiars. Els professors dels nois estan fortament implicats en el projecte, que compta amb el vistiplau de la direcció de l'escola, Kebele i Subcity d'Akaki Kaliti.

Volem estendre el projecte hort a la resta de les escoles públiques d'Akaki

Hem portat material didàctic, lúdic, una cadira de rodes i crosses per als discapacitats físics de l'escola.

Volem portar més material per als alumnes amb discapacitats d'aquesta escola.

El projecte hort ens ha costat 300 euros.

Estem realitzant amb l'ajuda d'un grup de voluntaris/es material per als nens/es cecs.

MALLORCA

El programa de Quart Món Mallorca consistent a donar paquets de menjar bàsic a persones en situació de risc d'exclusió ens costa 1200 euros al mes. A l'estiu baixa a causa que una part d'aquestes persones aconsegueixen alguns guanys en ser plena temporada turística.

Totes aquestes despeses fixes ascendeixen a 7000/7450 euros mensuals

Amb les donacions esporàdiques completem les despeses mensuals quan no s'arriba amb les quota de socis, i també les usem per a les construccions i reformes de "les nostres" escoles a Etiòpia.

A Mediterrània no acceptem subvencions públiques perquè no volem perdre la nostra independència i objectivitat.

Gràcies a tots i a totes els que feu possible el que fem.

Heroïnes gairebé anònimes. Dra. Hawa Abdi. Somàlia.

Seguint amb la secció d'heroïnes gairebé anònimes i recordant a la Dra. Catherine Hemlin:

Fistula hospital, Addis Ababa, Etiòpia: www.hamlinfistula.org

Avui seguim amb aquesta altra increïble dona, que ens reafirma en la idea del mal repartits que estan els Premis Nobel de la Pau.

Font original: The New York Times

El 5 de maig de l'any passat, just després del clarejar, 750 milicians armats van envoltar l'hospital de la Dra. Hawa Abdi.

Mama Hawa (com lai coneixen) va escoltar trets i va treure el cap per una finestra, i va beure al nombrós grup d'home armats.

"Perquè dirigeixes aquest hospital?" Li van preguntar els pistolers. "Ets vella i !ets una dona!"

A ells no semblava importar-los el fet que mama Hawa, de 63 anys, fos un dels pocs metges amb formació en molts km. a la rodona.

Ni que la clínica, l'escola (800 estudiants en sol 8 aules) i el programa d'alimentació que havia creat estigués ajudant a gairebé 100.000 persones, en la seva majoria refugiats desesperats.

Durant hores els pistolers la van retenir a punta de pistola mentre saquejaven i destrossaven l'hospital.

Abdi els va dir "No vaig a abandonar el meu hospital. Si moro, moriré amb la meva gent i amb la meva dignitat".

En els cinc dies que els milicians van mantenir l'hospital tancat, dotzenes de nens desnutrits van morir.

Llavors va succeir una cosa extraordinària: centenars de dones del camp de refugiats situat en la finca d'Abdi van protestar i es van sumar a un al·luvió de condemnes i protestes de somalís a l'estranger que van fer que els milicians l'alliberessin i s'anessin.

El sistema sanitari a Somàlia després de 20 anys de guerra és pràcticament inexistent. Però Abdi persevera. Amb les seves germanes -també metges- dirigeix el que Eliza Griswold descriu com "una ciutat de curació dins del brutal caos de la guerra".

Abdi va aconseguir una beca per estudiar Ginecologia a Kíev. El seu somni de convertir-se en metgesa va començar quan tenia 12 anys i va veure morir la seva mare després de donar a llum.

En 1983 va obrir una clínica per a dones amb una sola sala en la finca familiar.

Ara l'hospital Hawa Abdi té 400 llits, tres quiròfans, sis metges, 43 infermeres, l'escola i un centre de formació d'adults.

Una autèntica ciutat ha sorgit al rededor de l'hospital amb 90.000 refugiats que sobreviuen en barraques fetes de planxes de plàstic i varetes.

El tractament mèdic és gratuït, finançat per les donacions.

El refugi compta amb alguns guardes i unes normes, entre elles que cap home pot pegar a la seva esposa.

La Dra. Abdi i les seves germanes Amina i Deqa van ser les triades per la revista nord-americana Glamour per als seus premis a les Dones 2010 (foto).

I s'han guanyat el reconeixement de moltes persones. Amb aquest post volem donar-li el nostre.

El neixement del Dignipack

Estem desenvolupant un programa per fer el que en diem el Dignipack.

Hem observat les condicions precàries d'higiene personal, i per tant, de dignitat, que tenen els Sense Sostre i que sofreixen més les dones que els homes, primordialment en les grans urbs. Aquestes persones no solen tenir accés a dutxes públiques o lavabos quan els necessiten i tendeixen a ser rebutjats en establiments públics quan volen usar els serveis.

El Dignipack és una borsa que es prepara en 2 versions, una per a homes i una per a dones. Aquests packs es podrien lliurar una vegada al més a persones necessitades en els punts on acudeixen per rebre menjar. El Dignipack intenta aportar aquests elements bàsics d'higiene personal a persones necessitades.

Packs:

1) Dones: Desodorant, mitjons, compreses, tovalloletes humides, raspall de dents, pasta de dents, calces, xampú, gel, crema hidratant, i raspall.

2) Homes: Desodorant, mitjons, raspall de dents, pasta de dents, pinta, fulles d'afaitar, gel i xampú.

Aquest programa és un tipus de programa simple en el qual es pot demanar l'ajuda de col·lectius com a escoles, empreses, o clubs socials per proporcionar els articles per a les borses.. El cost és molt baix i els articles no requereixen mitjans de transport o magatzematge complicats.

Us animem a muntar i distribuir Dignipacks a la vostra ciutat o ciutat més propera. Amb un petit esforç podem millorar la qualitat de vida de persones menys afortunades que nosaltres.

Preus:

Dignipack Dona: Xampú (0,9€), Gel (0,88€), Raspallo dents (0,5€), Pasta de dents (0,95€), Desodorant (1,2€), Compreses (1,15€), Tovalloletes humides (0,75€), Mitjons 3 (2€), Calces (2€), Raspall (0,5€), Crema Hidratant (0,8€) (TOTAL Aprox: 11,6?€. El preu de les calces és estimatiu)

Dignipack Homes: Champu (0,9€), Gel (0,88€), Raspallo dents (0,5€), Pasta de dents (0,95€), Desodorant (1,2€),Mitjons 3 (2€), Pinta (0,75€), Fulles d'afaitar (0,75€) (TOTAL Aprox:7,93€)

Us mantindrem informats

L'hort creix i les aukes mimben

Aquí us deixem unes fotos de les magnífiques verdures del Projecte Hort, l'hort portat pels nois i noies discapacitats psíquics de l'escola Akaki Mengist d'Akaki, Etiòpia.

Aquest hort ha estat pres com a model per ensenyar a la comunitat que els discapacitats psíquics són també útils a la societat.

Recordem que moltíssims discapacitats psíquics estan ocults als ulls de la gent, amagats a les seves cases.

En relació amb la construcció de les aules noves per a cecs i sords que teníem en ment, hem sofert un entrebanc.

Barry ha fet un estudi "in situ" del terreny ofert per l'escola i el que ens donen per construir és el de l'antiga escola, per tant cal demolir i excavar sobre roca en un territori amb pendent, la qual cosa encareix molt l'assumpte -ja que a més pel poc espai cal construir en doble planta- i per tant fa inviable el projecte a dia d'avui.

Ens estem plantejant la possibilitat de construir un aula a continuació de les 2 que hi ha per als nens i nois amb necessitats especials, però no sabem si l'escola estarà d'acord. Intentar, ho intentarem.

Mentrestant recordeu que aquests nois i noies no tenen amb prou feines res, que totes les discapacitats estan barrejades per falta d'espai i que compten amb 4 professors, plens de bona voluntat però amb escassa formació i precaris mitjans materials.

Així que si algún especialista en sords, cecs, o discapacitats psíquics vol posar-se en contacte amb nosaltres per intentar millorar les condicions de vida d'aquests nens i joves, que ens escrigui a mediterranea.ong@gmail.com.

Qualsevol cosa que fem serà positiva per a ells i elles.

Moltes gràcies a tots i a totes.

Quant pot fer un home en 6 dies?

Molt, quan estem parlant de superBarry.

Per el que a l'escola infantil Biru Tesfa es refereix:

• Ha excavat la fossa sèptica.
• Ha començat a construir la fossa sèptica nova (actualment acabada).
• Ha desembussat els desguassos.
• Ha investigat el per què de les profundes esquerdes que havien a les aules i que podien suposar un perill per als nens -degudes a la deterioració de la fonamentació per l'aigua- començant a reparar aquesta fonamentació.
• Ha començat a reparar aquestes esquerdes (actualment reparades).
• Ha posat el tub d'aigües residuals.
• Ha posat aigua a l'escola que no tenia.
• Ha posat els cristalls que faltaven (gairebé tots).
• Ha instal·lat aixetes i desguassos en els 11 rentamans.
• Ha fet una cuina nova on es preparen els desdejunis.
• 3 vàters nous amb cisterna.
• 3 dutxes noves.
• Ha creat una nova zona de bugaderia.
• Ha aconseguit després d'unes quantes cerveses que el nou constructor contractat per acabar els treballs pendents en la Biru Tesfa i en Abugida posés per escrit que ell pagava la pintura de l'interior de l'escola. I la pintura de l'exterior l'han pagat entre varis: el director, Barry, Zerihun -el nostre representant- i els pares dels nens, que estan ajudant amb les reparacions. Quan estigui pintada us la ensenyarem.

La Biru Tesfa és ara una escola amb pares i nens més feliços (i més sans en el cas dels nens).

Tot això ens ha costat 41.083 birrs: 1.809 euros

Fotos:

Barry barallant-se amb el pou negre

Nens rentant-se les mans

Rentamans llestos

Vàters nous

Esquerdes existents

Arreglant els fonaments

Posant cristalls nous

El primer Braillí etíop

Us presentem al primer Braillí etíop, obra de la seva mamà argentina Virginia, creadora del Braillí original.

Això de la globalització té els seus avantatges...

Virginia està fent els Braillins etíops (fins i tot amb els colors de la bandera) amb destinació als nens cecs de l'escola Akaki Mengist d'Akaki. El Braillí serveix per a l'aprenentatge lúdic de la pre-lectoescriptura en Braille.

L'aula dels cecs serà una realitat

Avui tenim bones notícies d'Etiòpia:

L'aula dels bebès cecs serà una realitat.

Els nens estaran a la zona de la guarderia, prop de la cuina; la bugaderia i els banys.

Els nens de 5 anys que ocupen aquesta aula es canviaran a una altra que en aquests moments està com a sala multiusos.

Hem de construir una nova estada perquè els nens que no caben per dormir la migdiada en aquesta aula multiusos puguin fer-ho, ja que la migdiada és obligatòria segons la llei d'Educació etíop per a tota l'etapa d'infantil.

Calculem que l'aula pels bebés cecs podria estar en marxa en uns 4 mesos (quan estigui acabada l'estada nova i estigui equipada l'aula). Però abans de la seva inauguració volem assegurar-nos que les seves cuidadores siguin molt especials i que algú vagi a donar-los formació.

Els nens cecs tindran entre 1 i 3 anys.

Quan portin un any en la guarderia els majors podran anar-se incorporant en un nombre màxim de dos a les aules dels nens de la seva edat, amb el suport d'una cuidadora /mestra; i així successivament.

L'objectiu és aconseguir la seva integració i que acabin el preescolar a Abugida com la resta dels nens.

Va a ser est un important repte per a nosaltres. I un important pas en el camí de la integració de nens amb discapacitats en un país on això no és possible per la falta de recursos, la massificació de les aules i la discriminació de les persones amb discapacitats.

Demà passat torna Barry, i pel que sembla també marxen bé la resta dels projectes.

Us seguirem explicant.

Mares

Aquí us deixem una mini selecció de les mares, àvies i germanetes -que de vegades fan de mares- d'Abugida, com a petit homenatge a aquestes nenes i dones amb vides difícils.

Superbarry en acció

Avui al matí molt aviat va arribar Barry a Addis, ell és el nostre constructor voluntari.

Aquesta tarda hem rebut un missatge seu en el qual ens ha dit que ja està mig sòl de la guarderia posat (el sòl de suro que duia oblidat mesos sense algú que ho posés).

També ha parlat amb el constructor que va a acabar el que té pendent a Abugida segons les condicions pactades en el seu moment i per ell negades després. Cal veure: arriba Barry i en un moment assumpte solucionat, després de mesos de discussions .

El dilluns va a la Biru Tesfa i juntament amb uns altres començaran a ficar mà a aquesta escola, que com anteriorment hem esmentat presenta esquerdes en les parets, cristalls trencats, sanitaris inservibles, etc etc.

Barry també farà un pressupost per a les noves 4 aules de sords i cecs en l'Akaki Mengist amb els seus dos banys adjacents.

!Estem en marxa!

Som en marcha, i a més, amb Virginia Pérez

Moltíssimes gràcies a tots i a totes els/les que ens heu respost a la nostra petició de mans i d'idees per als nens cecs i sords de l'escola Akaki Mengist d'Akaki, Etiòpia.

Ens engeguem.

Si algú més vol apuntar-se, pot escriure a Ana: apadrinamediterranea@gmail.com

Ana coordina el grup de treball.

D'altra banda, dir-vos que tenim la immensa sort de poder comptar amb l'ajuda solidària de Virginia Pérez, mamà del Braillín original. Virginia s'ha ofert a confeccionar els Braillins per als nens/as etíops, i a més seran Braillins més adaptats a les necessitats educatives dels nens del tercer món que els que es comercialitzen aquí.

I indubtablement és la que pot fer-los millor, perquè ella ha estat la que els ha ideat i materialitzat.

El Braillin és més complicat del que sembla a simple vista.

A més dels i les Braillins i Braillines, Virginia ens podrà aportar més idees des dels seus llargs anys d'experiència en el treball amb nens cecs, i molt important; sense l'ajuda de la tecnologia de la qual tant disposem aquí però de la qual no es disposa en la major part del planeta.

I si algú més de l'ONCE, o mestre/a de integració de nens, especialment cecs (encara que també sords), llegeix això i vol ajudar amb la seva presència i experiència a Etiòpia, serà molt benvingut/a.

Quants més siguem, millor ho farem.

Volem posar un aula per a bebès cecs a Abugida, d'1 a 3 anys d'edat, i necessitaríem que algú amb experiència ens ajudés amb aquest tema.

Que nosaltres sapiguem, no hi ha res igual a Etiòpia.

La idea és que el grup de nens cecs es vagin integrant amb la resta de nens a mesura que arriben a l'edat escolar, i després d'un temps d'estimulació a la guarderia.

Sabem que hem de vèncer moltes pors i prejudicis per arribar a això, però confiem a poder aconseguir-ho.

A la República independent d'Abugida tot és possible.

Necessitem mans

Hola,

A causa de l'alt preu de lo comercialitzat estem fabricant artesanalment el material per a l'estimulació i aprenentatge dels alumnes cecs de l'escola Akaki Mengist d'Akaki Kaliti, Etiòpia.

Tenim algunes idees però ens falten mans.

Tenim algunes mans però ens falten idees.

Si t'agraden els treballs manuals (i també si tens idees, o ambdues coses) posa't en contacte amb nosaltres : mediterranea.ong@gmail.com

!!Ajudans a ajudar!! Moltes gràcies

El Braillín etíop i altres Braillins

En primer lloc us explicarem la història del ninot Braillín com a homenatge a la seva creadora, una mestra de Corrientes (Argentina) nomenada Virginia Araceli Pérez de Vallejo, una d'aquestes heroïnes anònimes que inventen coses bones per a la humanitat.

Virginia Araceli Pérez de Vallejo és una mestra de l'Escola Especial Nº26 de Corrientes per a cecs i disminuïts visuals.

En estrènyer en el ninot Braillin els sis immensos botons negres que té en el seu pit, els nois amb problemes visuals poden aprendre totes les combinacions possibles de l'alfabet braille.

Aquesta joguina una miqueta modificada va ser presentada en societat per l'ONCE (Organització Nacional de Cecs d'Espanya) com tota una novetat.

Braillín es va convertir en la primera iniciativa mundial per a l'aprenentatge del braille per mitjà del joc. Va aconseguir un premi en el Concurs d'Investigació Educativa sobre Experiències Escolars, en la modalitat de material didàctic, que cada any convoca l'ONCE.

L'Organització Nacional de Cecs (ONCE), Famosa i l'Associació de la Investigació de la Indústria de la Joguina (AIJU) van donar a conèixer a Braillín a Espanya i en la resta d'Europa.

En el 2006 Braillín va ser la mascota de l'equip paralímpic espanyol.

Fins a aquí tot molt bé, però el trist és que Braillin mai va arribar a les escoles argentines, mai va haver-hi diners per comercialitzar-ho i distribuir-ho al seu país d'orígen.

En Mediterrània anem a fer el nostre Braillin i Braillina etíops, després d'haver escrit a la seva creadora perquè ens donés el seu vistiplau i ens aporti la seva experiència.

Tenim llest a un grup d'intrèpides senyores amb molt hàbils mans que estan disposades al fet que els Braillines i les Braillinas etíops arribin als nens cecs de l'escola de l'Akaki Mengist. En aquest moment són 17 els nens cecs, però el percentatge augmentarà quan construïm les aules noves.

De moment i a l'espera del naixement dels Braillins etíops els estem enviant material lúdic - didàctic des d'Espanya.

Ens hem quedat amb les ganes de comprar molt més, però si els preus de les joguines són cars; les joguines i el material educatiu que vénen etiquetats com per a discapacitats són caríssims.

Per això intentarem fer tot el que puguem de manera artesanal.

A Etiòpia es poden trobar llibres en Braille en amàric i anglès, material per Braille i màquines Perkins (especials per Braille). Anem a subvencionar la compra d'aquests articles tan necessaris per als cecs.

Per començar, i tenint en compte que els nens mai han estat escolaritzats, hauran de practicar amb overes i pilotetes el sistema Braille, sistema que consisteix en cel·les de sis punts en relleu, organitzats com una matriu de tres files per dues columnes, que convencionalment es numeren d'a dalt a a baix i d'esquerra a dreta, tal com es mostra a la foto.

Per això les overes de plàstic de 6 ous amb pilotetes que es posen en els buits els aniran molt bé per aprendre les lletres en Braille.

I quan els arribin els seus Braillins (en el nostre proper viatge d'Abril) ho aprendran amb més ganes encara.

Benvingut 2011

Hola, gent de Mediterrània,

Us expliquem els nostres plans per aquest any:

Volem dedicar-nos més als nens etiopes discapacitats . És aquest un sector de la població infantil tremendament vulnerable i amb probabilitats de present i futur pràcticament nul·les.

Sami, el delegat d'Educació del kebele d'Akaki que com sabeu és cec, està traient nens cecs tancats a les seves cases per portar-los a l'escola. També nens amb discapacitat intel·lectual. Aquests nens romanen tancats i moltes vegades lligats a les seves cases perquè els seus familiars han d'anar-se a treballar i no tenen una altra manera d'evitar que es posin en perill.

Però a l'escola Akaki Mengist hi ha solament dues aules per a ells. Així que necessitem construir més aules.

Al principi teníem pensat construir algun dia una escola sencereta, però l'Akaki Mengist ens ha ofert terreny per construir més aules per a nens cecs i sords.

Aquesta opció és més barata i té l'avantatge que les aules estaran dins d'una escola que funciona.

Els discapacitats psíquics treballaran en l'hort, que es farà més gran.

I volem complir un altre somni: la creació d'una guarderia per a bebès cecs. Aquesta estaria dins d'Abugida, a l'entrada de la mateixa.

Hem aconseguit moltes coses en aquests 4 anys. Grans han estat les dificultats, però grans també els assoliments. I volem seguir fent coses.

Etiòpia, les gents etíops ens necessiten i hi ha molt per fer. La subcity d'Akaki ens segueix proposant més preescolars, més escoles... no podem assumir més si no augmentem els socis. Li hem proposat al cap màxim de la subcity que es faci ell també soci de Medi, una mica d'humor mai ve malament.

En resum gents de Mediterrània, comencem l'any 2011 amb moltes ganes, i no volem deixar de donar-vos les gràcies per estar aquí, ja que és gràcies a vosaltres/as que podem fer el que estem fent.

I tant de bo que la família de Mediterrània segueixi creixent per poder fer encara més.

Any nou i vida una mica nova

Per fi va començar el desdejuni per tots els 198 nens de l'escola infantil Biru Tesfa, d'Akaki, Etiòpia.

El desdejuni està compost de pa amb ou i llet (altres dies arròs, i altres ingredients) una important contribució alimentària per a aquests nens que mengen res o poc més al llarg del dia.

Perquè nosaltres li diem desdejuni, i ells li diuen menjar.

En el proper mes viatjarà Barry, el nostre constructor voluntari. Ell farà un pressupost de les reformes més urgents i les engegarà, perquè com podeu veure en una de les fotos els nens han començat les classes amb esquerdes en les parets, cristalls trencats... no és un entorn segur per a ells i per això farem el que puguem.

Nosaltres pagarem el material i els pares s'encarregaran de la mà d'obra.

Comptant els nens de la Biru Tesfa, els de la Fitawrari i els de Abugida, actualment estem alimentant a 686 nens etíops.

Per a nosaltres això no és merament assistencial, és una inversió segura per al futur.

Mes ulleres

Durant aquestes festes col·laboradors de Mediterrània han lliurat ulleres a: Cambodja, Vietnam, Laos, Índia, Kenya, Sri Lanka i Guinea. Aviat anirà un altre carregament a Burkina Faso.

Gràcies a tots els que ens ajudeu amb aquest programa que canvia les vides de persones sense recursos per tot el planeta i no ens costa gens mes que... un mínim esforç.

Una llumneta al camí

En aquest dia de Nadal hem rebut una bona notícia: per fi sembla que tenim mare substituta per a un nen d'Abugida a punt de quedar-se orfe. Aquest nen té 6 anys i solament té a la seva mare, greument malalta de SIDA i càncer de mama terminal.

El futur d'un nen etíop i més d'aquesta edat quan es queda solament al món és molt incert. El més probable és que passi a engrossir el nombre de nens del carrer.

Així que d'un dia per a un altre pot passar de la calidesa afectiva de la seva llar i de la seguretat de la seva escola al més horrible dels escenaris.

Estem intentant des de fa molt temps que alguna família d'Abugida -a canvi d'uns diners mensuals- accepti fer de família substituta, o cangur com es diuen aquí.

Però si no coneixen als nens des de bebés no volen, ni tan sols per diners.

Aquesta situació ens ha estat creant angoixa des que pràcticament començarem amb Abugida.

Així que una petita llum s'ha obert en el camí amb la primera dona que va a fer de mare substituta.

El procediment que anem a seguir és el següent: quan la mare està molt malalta la mare substituta comença a cuidar-la a ella i a encarregar-se del nen/a, renta la roba, cuina i acompanya al nen/a a l'escola. El nen o nena es va acostumant a ella i la mare també, així pensem que pot ser menys dolorós per a la mare i molt beneficiós per al nen, que es va acostumant gradualment a la nova figura materna.

Fins ara els apadrinats que vivien amb famílies adoptives són nens que han crescut en aquestes famílies des de petits.

Aquest serà el primer nen que viurà aquesta experiència, que esperem vagi bé.

A aquestes mares substitutes que es faran càrrec d'un nen sense haver-ho conegut des de petit els pagarem 500 birrs al mes. Tenint en compte que el nen desdejuna, menja i berena a l'escola de dilluns a divendres creiem que és una quantitat adequada que els permetrà tenir una bona ajuda per començar la seva vida en comú.

El nostre grau d'implicació a Abugida fa que sapiguem de tots els casos, de tots els problemes que vagin sorgint.

El que era una escola amb x nens, s'ha convertit en una escola on cada mare, pare o àvia té una cara. I per descomptat cada nen i cada nena, nens i nenes cadascun dels quals és un tresor i un projecte de vida.

És gran la responsabilitat que hem pres, gran el compromís.

Mes fàcil ens seria emotivament parlant si Abugida continués sent una escola amb x nens... però és el que passa quan es coneix a les persones.