En aquest dia de Nadal hem rebut una bona notícia: per fi sembla que tenim mare substituta per a un nen d'Abugida a punt de quedar-se orfe. Aquest nen té 6 anys i solament té a la seva mare, greument malalta de SIDA i càncer de mama terminal.
El futur d'un nen etíop i més d'aquesta edat quan es queda solament al món és molt incert. El més probable és que passi a engrossir el nombre de nens del carrer.
Així que d'un dia per a un altre pot passar de la calidesa afectiva de la seva llar i de la seguretat de la seva escola al més horrible dels escenaris.
Estem intentant des de fa molt temps que alguna família d'Abugida -a canvi d'uns diners mensuals- accepti fer de família substituta, o cangur com es diuen aquí.
Però si no coneixen als nens des de bebés no volen, ni tan sols per diners.
Aquesta situació ens ha estat creant angoixa des que pràcticament començarem amb Abugida.
Així que una petita llum s'ha obert en el camí amb la primera dona que va a fer de mare substituta.
El procediment que anem a seguir és el següent: quan la mare està molt malalta la mare substituta comença a cuidar-la a ella i a encarregar-se del nen/a, renta la roba, cuina i acompanya al nen/a a l'escola. El nen o nena es va acostumant a ella i la mare també, així pensem que pot ser menys dolorós per a la mare i molt beneficiós per al nen, que es va acostumant gradualment a la nova figura materna.
Fins ara els apadrinats que vivien amb famílies adoptives són nens que han crescut en aquestes famílies des de petits.
Aquest serà el primer nen que viurà aquesta experiència, que esperem vagi bé.
A aquestes mares substitutes que es faran càrrec d'un nen sense haver-ho conegut des de petit els pagarem 500 birrs al mes. Tenint en compte que el nen desdejuna, menja i berena a l'escola de dilluns a divendres creiem que és una quantitat adequada que els permetrà tenir una bona ajuda per començar la seva vida en comú.
El nostre grau d'implicació a Abugida fa que sapiguem de tots els casos, de tots els problemes que vagin sorgint.
El que era una escola amb x nens, s'ha convertit en una escola on cada mare, pare o àvia té una cara. I per descomptat cada nen i cada nena, nens i nenes cadascun dels quals és un tresor i un projecte de vida.
És gran la responsabilitat que hem pres, gran el compromís.
Mes fàcil ens seria emotivament parlant si Abugida continués sent una escola amb x nens... però és el que passa quan es coneix a les persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada