El passat 24 de març va tenir lloc la presentació del projecte de Psicomotricitat per a nens i adolescents invidents de Sebeta, en les jornades de psicomotricitat que celebraven el 20 aniversari del centre Psicopraxis a la Universitat de Comillas de Madrid.
Una altra de tantes iniciatives que duem a terme els voluntaris de Mediterrània per sensibilitzar a les persones, donar a conèixer els projectes de l'ONG, aconseguir diferents maneres de suport per donar continuïtat als projectes i sobretot per compartir les nostres vivències, experiències i aprenentatges per créixer tots en la vida, els qui expressem i compartim i els qui escolten i reben. Tots ens recol·loquem, avancem i canviem.
Entre moltes altres coses, reflexionem sobre la sobreprotección que exercim sobre les persones amb discapacitat a Espanya i que sembla limitar-los més i generar dependència.
L'evolució dels nens és més ràpida i saludable quan no hi ha judicis per part dels adults, sense la mirada recíproca i sense parlar un mateix idioma, no apareixien judicis i els nois evolucionaven de manera fluïda. I que la mirada "buida" pot estar plena, omplir-se i omplir-nos.
En la bibliografia que trobem escrita en castellà al nostre país es parla que en el nen amb dèficit visual es constata un relatiu retard en el desenvolupament psicomotor, en la formació de l'esquema corporal i en les diferents capacitats inherents a aquestes condicions, tals com: percepció de l'espai i relacions espacials (a dalt-a baix, dins-fora, reversibilidad de desplaçaments i la seva representació); en les conductes simbòliques (joc, imitació, representació); en el coneixement dels objectes i les seves característiques d'agrupació (formes, grandàries, sons, propietats físic-matemàtiques simples com ordenar, classificar, operar sobre ells); i en les sensacions relatives al propi cos.
La pràctica psicomotriu, és de vital importància, principalment perquè és afavoridora d'evolució de les diferents àrees de desenvolupament, la motora, la cognitiva, l'afectiva-emocional, la social, l'autonomia personal i el llenguatge i la comunicació, totes elles fonamentals per a l'adquisició dels aprenentatges bàsics, de l'autonomia i de la identitat personal.
Igualment, l'exploració i la manipulació també es veuen afectades.
Cognitivament, la visió té un paper decisiu pel que concerneix l'orientació i a l'organització del camp d'acció, la qual cosa influeix decisivament en la precisió del gest i la seva rapidesa.
La presa de consciència del nen amb deficiències visuals es torna més difícil al no comptar amb una percepció directa de les coses. La noció del camp visual l'adquireix per fenòmens successius, ja que en lloc de visualitzar, utilitza molt més les seves sensacions tàctils.
Però, què passa quan ens traslladem fins a Etiòpia per ajudar a engegar un projecte de psicomotricitat amb nens invidents?
La teoria passa a un segon pla, però tot el treball personal dut a terme, les experiències vivenciadas en el nostre creixement personal i professional, la disponibilitat generada i la capacitat d'escolta i observació desenvolupades es converteixen en el pilar fonamental del projecte.
Observar el lloc, les persones, els costums?i adaptar-nos a elles des del respecte facilitarà l'engegada d'un projecte que tingui en compte les necessitats reals de la població i afavoreixi la independència del projecte dirigit per personal natiu. Els paràmetres psicomotors i els organitzadors del desenvolupament afavoriran, no solament la valoració i l'execució del projecte, sinó també la convivència i la comunicació humanes.
En definitiva, nostre ESTAR al món.
Us animo a tots i totes a col·laborar amb el projecte, podeu fer-ho des del simple fet de compartir una experiència de treball o de relació amb una persona invident, passant per proposta de noves activitats o materials, fins a poder anar de voluntaris per recolzar i continuar el treball.
LAURA PUEYO PARDO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada