Les persones amb discapacitat que viuen als països empobrits compten molt poc i són molts, perquè la pobresa va unida a més probabilitat de patir una discapacitat ja sigui per perquè les seves mares no van rebre una cura prenatal adequada o van tenir un part difícil, o per altres motius com a malnutrició, poliomielitis o accidents. I si ja és difícil viure en la pobresa, molt més difícil resulta encara quan es té una discapacitat.
La paràlisi cerebral és freqüent a Etiòpia per la falta d'atenció en embarassos i parts i les infeccions.
A més l'escassetat d'educació fa que aquesta condició la hi converteixi en un estigma , en considerar-la una sort de maledicció o un càstig diví.
Dagem ha enriquit la guarderia, ha enriquit l'escola Abugida, ha trencat tabús i tòpics i a dia d'avui presenta aquest meravellós aspecte en el seu emotiu retrobament amb Laura, aquesta meravellosa terapeuta ocupacional que es va encarregar de formar a Nuria, la seva meravellosa cuidadora etíop i a la mare de Dagem.
Dagem la va reconèixer , va aixecar el seu cap i li va dedicar un gran somriure.
En les fotos també veiem a Jonas, aquest nen de l'etern somriure que pateix la mateixa condició però molt mes lleu que Dagem, i a qui Laura també va fer fèrules termoplàstiques.
Tant de bo que arribin mes nens així a Abugida .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada