Projecte dia 500 dels reis mags

Feu CLIC AQUI aquí per veure el texte.

De vegades no pot ser

Vam conèixer a Z fa 4 anys, quan començarem a Abugida. Z és una noia que ho havia tingut tot, però la malaltia que va acabar amb el seu marit i està acabant amb ella va donar un gir radical a la seva vida.

Va haver de tornar a Akaki, a viure amb la seva família que la discriminava per la seva condició fent-la viure en el jardí.

Z és la mare d'E, una nena preciosa, intel·ligent i dolça, madura com a poques a la seva edat. E forma part de la nostra primera generació de nens d'Abugida, ara està ja en la Fitawrari.

Al cap d'un temps Z es va anar fora d'Addis per prostituir-se per una quantitat insignificant de diners. Tornava una vegada al més per veure la seva filla. Mare i filla s'adoraven.

Li vam proposar treballar a Abugida i aquí portava des de fa més d'un any.

Va ser dur aconseguir que l'admetessin, no volien malalts VIH i ella va ser la primera.

Durant aquest temps ha tingut els seus alts i baixos, complicant-se la seva situació amb un trastorn mental que no és clar i pel qual prenia medicació.

En el nostre últim viatge ens va dir que volia seguir estudiant. I a nivell particular ens vam fer càrrec dels seus estudis, volíem amb totes les nostres forces que seguís avançant.

Però Z ha deixat els estudis, i s'ha anat d'Abugida sense dir res. Ara no sabem on està, per sort E. està amb la seva tia.

Així que com a Z ja no podrà treballar a Abugida, anem a apadrinar a E.

E. és una dels 4 nens que tenim per apadrinar. Els altres vénen d'històries també molt tristes, a la vora de la supervivència.

Els apadrinamients suposen un canvi molt important en la vida d'aquestes persones.

Són els més humils d'entre els humils.

Apadrinar és donar vida, una nova vida a persones que no tenen res. I és també un compromís amb aquest nen, amb aquesta família.

Si vols apadrinar a un d'aquests quatre nens, escriu a apadrinamediterranea@gmail.com

Tenim 44 nens apadrinats.

El miracle d'unes ulleres

Us presentem a Derartu i a Hannaniya, alumnes de les aules per a nens i jovenes amb necessitats especials de l'escola pública Akaki Mengist, on recordem que hi ha nens i joves discapacitats sensorials i psíquics.

Deratu és la de l'esquerra de la foto i Hannaniya la de la dreta.

Les dues són sordes.

A més Derartu té una miopia d'11.5 diòptries, la qual cosa fa que no veiés pràcticament i estigués considerada com a cega. O sigui sordocega.

Ara Derartu pot veure, gràcies a unes simples ulleres, una cosa que aquí és normal i a Etiòpia és un veritable luxe. I a més són bé boniques les ulleres, amb cristall reduït per la seva alta graduació.

Hannaniya no tènia tantes diòptries però també veia malament, i en ser sorda era convenient que veiés tan bé com fos possible.

Aquestes ulleres han estat una realitat per Derartu i per Hannaniya gràcies a l'associació Abay que les ha sufragat i a Paco - magnifica persona- que les ha portat personalment a l'escola, ja que es troba a Etiòpia en aquests dies.

Moltíssimes gràcies, Abay.

Divendres que ve els dos nens cecs per cataractes congènites tenen visita amb la Dra. Abonesh, la millor especialista que hem pogut trobar, i tant de bo que siguin operables.

Els nois i noies sords també tenen visita divendres que ve.

Són 9 i l'otorrí veurà a 3 cada divendres, demà passat comença el primer grup de tres.

Festa a la Fitawrari Public School

Van acudir tots els caps dels diferents organismes polítics d'Akaki Kaliti: kebeles, subcity, i els directors de totes les escoles de primària d'Akaki Kaliti, per veure i conèixer el projecte d'alimentació dels nens. Recordem que és la primera escola pública que té un menjador, on a més se serveix desdejuni per tots els 160 nens del preescolar (i els 103 orfes de primària que desdejunen, mengen i berenen).

També es va inaugurar l'anomenat centre d'informació tecnològica (ICT) amb els ordinadors donats per Mediterrània i dos més que han comprat.

Així mateix es va procedir al lliurament dels uniformes comprats amb els diners de Mediterrània per als nens més necessitats de l'escola de primària.

La donació de Mediterrània va ser de 24000 birrs (1092 euros) per a aquest concepte, i va servir per comprar 128 uniformes per a nens i nenes, als quals Mediterrània també va proveir del material escolar necessari per al present curs.

Les autoritats i directors d'escoles van conèixer i van visitar a més del menjador i cuina construïts per Mediterrània la carretera d'entrada, les latrines noves i el parc infantil, obres també realitzades per la nostra ONG.

La part més trista d'un dia feliç va ser la cerimònia del comiat dels dos sotsdirectors que passaran a ser director d'una escola un, i supervisor de les escoles de Primària d'Akaki l'altre.

Ja tenim els calendaris

Feliç Desembre!

Ja tenim els calendaris!

Són uns calendaris preciosos que et sorprendran.

Són el nostre ardu treball dels últims anys.

Són els nostres sentiments.

Són la nostra germanor amb Etiòpia.

Són els nostres projectes futurs.

Són 12 mesos carregats d'esperança.

Us desitgem un molt feliç any 2011...

amb el nostre calendari en la paret, per descomptat!

Ajuda'ns a aconseguir un somni.

Volem que els donatius rebuts pels calendaris serveixin per construir i mantenir una escola per a nens i joves sords i cecs a Etiòpia. És un projecte molt important, doncs aquests nens i joves no tenen cap oportunitat de vida digna en l'actualitat, viuen confinats sense diagnòstic, ni atenció mèdica ni estimulació adequada. Volem obrir aules per a nens des de 3 fins a 12 anys i tallers de formació professional per a joves. També intentar que alguns recuperin parcialment la seva visió/audició amb la intervenció mèdica adequada.

Per formalitzar la teva comanda has d'enviar a apadrinamediterranea@gmail.com les teves dades (nom, adreça postal i telèfon) i en breu t'enviarem per paquet blau els calendaris que vulguis, per vendre o per regalar.

Les despeses d'enviament varien depenent del volum, quants més demanis, més barat surt.

Fent memòria (II)

Ara que anem a registrar-nos com ONG a Etiòpia -i per tant començar una nova etapa que esperem vagi bé- seguim recordant els nostres inicis a la terra de la reina de Saba...

Vam conèixer l'escola Abugida en l'any 2007. En aquest temps teníem una dona com la nostra primera representant al país.

Ens decidirem per ella pensant que una dona era més adequada per al lloc, que tindria major sensibilització social, millor tracte amb les dones i els nens... Doncs bé, en el cas d'aquesta dona res d'això va ser cert, de fet més aviat va resultar ser descendent directa d'Elizabeth Báthory, la comtessa sagnant de Transilvania.

La senyora en qüestió havia viscut molts anys a EUA, i ens va dir que havia tornat a viure al seu país per ajudar a la seva gent, i que tenia fundada una petita ONG.

La nostra segona "meravellosa" experiència amb les ONGs locals...

Abugida era en aquella època una petita escola arruïnada que no podia ni pagar a les mestres, tènia uns 40 alumnes i no comptava amb cap mitjà material.

Havia estat construída per una ONG holandesa que s'havia anat del país feia uns anys, i havia quedat abandonada a la seva sort.

La nostra intrèpida representant va trobar allí el seu feu: es va dedicar a amenaçar i a fer xantatge a tot aquell o aquella que no combregués amb les seves pretensions i exigències. A nosaltres ens va robar una quantitat de diners que per sort va ser menys del que podia haver estat, perquè la descobrirem en poc temps.

Mentrestant portava a ciutadans d'EUA (que coneixia gràcies als seus contactes) a Abugida perquè veiessin l'escola i els nens i deixessin anar diners, diners que anava a parar ella, naturalment.

Des de llavors solament poden visitar Abugida els socis que contribueixen al fet que l'escola sigui possible.

Quan l'acomiadarem no s'ho va prendre molt bé, i vivirem escenetes com l'aporreament dels cristalls del cotxe per una dona enviada per ella, el seu intent durant anys d'enfonsar Abugida, i amb ella es van inaugurar les amenaces (tipus no importa el que tardi, et vaig a enviar a algú que et farà molt mal, a Etiòpia és molt fàcil tenir un accident, etc etc, vaja que solament li va faltar dir: "ets un blanc fàcil").

Aquesta entranyable tradició de les amenaces es va perpetuar amb el nostre següent representant.

Però est és ja és una altra història...

Infermer/a voluntari/a per Abugida

Si ets diplomat/ada en infermeria

T'agraden els nens i saps de pediatria

Pots comunicar-te en anglès

T'agrada fer plannings de treball i posar la casa en ordre,

I vols anar a l'escola Abugida d'Akaki Kaliti (Etiòpia) per assessorar a la infermera que tenim contractada en el seu treball diari, envians el teu CV a :

mediterranea.ong@gmail.com

Requisit imprescindible: entrar a formar part de la família de Mediterrània fent-te soci/a.

Oferim allotjament gratuït a la mateixa escola.

L'hort és una realitat

Hola, gent de Mediterrània

Estem molt contents de publicar aquest post, perquè aquests nois s'han convertit en els nostres nois predilectes, vaja, en els nostres enxufats.

Els nois estan entusiasmadísims i segons els seus professors arriben cada matí més prest de l'habitual per treballar en l'hort, treball que els encanta.

I ara a més poden veure com ha crescut l'enciam, la col negra, la pastanaga i la remolatxa.

Així que així d'orgullosos ens posen aquests tres nois, amb Mubarak com a cap de la quadrilla en el centre.

Quan tinguin pràctica podran passar a un terreny més gran que hi ha en l'altre costat de l'escola.

Fins a la creació de l'hort, aquests nois i noies passaven el seu temps asseguts a l'aula, sense fer pràcticament res.

Estem intentant ampliar el Projecte Hort a més escoles d'Akaki.

Les fotos tenen data equivocada, però són del dia d'avui

Fent memòria (I)

En aquestes dates fa quatre anys que es compleix el principi de la nostra tasca a Etiòpia. Ja portàvem set anys com ONG actuant en altres països, però a Etiòpia érem nous.

Al novembre del 2006 contactem amb una ONG local , el president de la qual havíem conegut anteriorment en un viatge privat.

Aquest home ens va portar a veure un orfenat buit a la ciutat de Nazret, amb la intenció que ajudéssim a un orfenat que tenia més pols que el desert del Sahara, i que es veia igual de deshabitat. Encara que ell insistia que els nens estaven fora aquest cap de setmana.

Quan ja anàvem a passar d'ell per fantasma, ens va portar a veure una escoleta superhumild (un container) al barri de Mekanissa (Addis Ababa),

Ell ens va dir que era una escoleta per a nens refugiats eritreus i etíops del barri molt pobres. I que la seva ONG l'ajudava.

L'escoletaa i els nens ens van commoure, i aquest va ser el nostre primer intent de projecte: construir una escola digna per a aquests nens.

Visitarem diverses vegades l'escola portant coses per als nens, notant que cada vegada les mestres estaven més distants.

Fins que l'últim dia no ens van obrir ni la porta, estaven superenfadades amb el president de l'ONG. Nosaltres, que érem uns novençans al país - i el país realment et toca profund- no vam caure en el compte llavors que aquest senyor usava l'escola com a cimbell per als seus interessos particulars.

Així que ens van acomiadar amb caixes destempladas i ens trobarem amb 500 caramels, i 300 paquets de galetes, que era el que els portàvem aquesta vegada.

Com posar-se a repartir al carrer era una mica violent, ens vam anar a les monges a portar-los el que teníem.

Les monges, que són molt pràctiques i que necessiten coses molt bàsiques, van pensar que en comptes de caramels podíem haver portat una altra cosa. No ens van dir res però ho vam deduir.

Així que amb una gran sensació de ridícul ens vam anar.

El presi de l'ONG ens va dir quan ja estàvem a Espanya que les mestres estaven enfadades perquè no cobraven del govern des de feia mesos, i novençans nosaltres i "naifs" perduts, li enviarem des d'Espanya els diners de tots els sous que ell deia que els devien, perquè els pagués.

Al cap d'uns dies d'enviat els diners li preguntarem: "Els has pagat? " i ens contestà: "No, ni ho vaig a fer, però si voleu us faig una factura falsa".

I aquest va ser el nostre bateig com ONG a Etiòpia.

Seguirà...

Lluitatnt contra l'estigma de l'VIH

ONUSIDA defineix l'estigma i la discriminació en relació amb el VIH com un procés de desvaloració de les persones que viuen o estan associades amb el VIH i la sida. La discriminació es desprèn de l'estigma i es refereix al tractament injust i malintencionat d'una persona a causa del seu estat serològic real o percebut en relació amb el VIH. És important observar que encara quan una persona senti estigma cap a una altra, pot decidir no comportar-se d'una manera que sigui injusta o discriminatòria.

A Etiòpia el test de la Sida és gratuït. També ho és el tractament antirretroviral. Se'ls està donant medicació abans als bebès, i es dóna també a les embarassades seropositives (el que no vol dir que s'estigui donant a tota la població afectada, sinó solament als qui poden accedir als serveis de salut, però sí és cert que s'estan aconseguint avanços mèdics) .

Però paral·lelament a aquests avanços mèdics, l'estigma del VIH segueix molt viu en la societat etíop.

En Abugida hem aconseguit que els nens seropositius tinguin preferència per entrar i convisquin amb els seronegatius sense problemes. Això s'ha aconseguit simplement perquè els pares dels nens seronegatius volen que els seus fills vagin a Abugida i saben que els nostres criteris de selecció són aquests (en moltíssimes escoles no accepten als nens VIH).

L'escola és per a tots, així que cal conviure amb tots. I com el bon menjar i la bona atenció són un bon reclam, al final s'aconsegueix la convivència.

Però no ocorre així amb els adults. Hem estat pioners a contractar adultes seropositives per treballar en Abugida.

Però cada dia ens enfrontem als prejudicis d'alguns líders locals.

Pensen que una dona seropositiva no pot cuidar nens.

Creuen que una dona seropositiva no pot treballar en la cuina.

De poc serveix argumentar-los des del coneixement, dir-los que és molt poc probable que si una seropositiva es fa una ferida busqui un ganivet per fer-li un tall a un nen i li vessi la seva sang dins.

Seguim lluitant per la no discriminació de les persones seropositives en l'entorn en el qual tenim influència, que és el de l'escola Abugida.

Seguim lluitant perquè l'ésser seropositiu/a sigui una condició que solament interessi a l'afectat/a i no a tot el barri.

Seguim lluitant perquè no obliguin a la gent en alguns casos a fer-se el test per donar-los un treball, amb el propòsit de discriminar-los en aquest treball si surten seropositius.

1.500.000 persones seropositives en tot el país (i això és solament la punta de l'iceberg, o sigui, els que saben que ho són).

1 de cada 7 ciutadans d'Addis és VIH positiu.

Pretenen que aquestes persones visquin de la caritat, no integrant-les en la força laboral i condemnant-les a la marginacion, a la prostitució?

Seguim lluitant en una lluita que no és gens fàcil, l'opció que hem pres és plantar-nos i no permetre-ho en l'únic entorn en el qual tenim influència.

Anem guanyant batalletes, però la guerra està lluny d'estar guanyada.

ULTIMA HORA: ANEM A EMPRAR A 3 DONES SEROPOSITIVES COM A CUIDADORES.