Dilluns que ve comença la guarderia dels nens d'1 a 2 anys, sobrenomenats afectuosament per nosaltres i pels treballadors d'Abugida els "bomboncitos".
Seran 31 nens els que comencin, 31 nens amb 31 històries darrere. Bastants d'elles molt difícils i un exemple de supervivència, tant d'ells/as com de les seves mares.
"Encara que als nens se'ls estimi, no sembla ocórrer el mateix amb les seves necessitats i els seus drets".
És aquesta una frase que vol dir molt i que apareix en el següent document: www.omct.org/pdf/cc/ethiopie_esp.pdf , que parla sobre la situació dels nens a Etiòpia.
No és fàcil ser nen a Etiòpia, com en punts altres països del Tercer Món i del nostre Quart Món.
I com diu el document abans esmentat, la pobresa i la ignorància en la qual es troba sumida la societat etíop es veu encara mes reflectida en els nens.
Nosaltres solament sabem alguna cosa certa: que elevant la qualitat de vida dels nens s'aconsegueixen muchisimas coses, a més de l'evident: que creixin sans i feliços.
S'aconsegueix a més que ningun nen es quedi sense escolaritzar quan surt d'Abugida, perquè els pares no volen que els seus fills deixin d'anar a escola.
I pares i mares que potser sense Abugida no haguessin portat als seus fills a l'escola de primària, ara no dubten a fer-ho; després de comprovar el que sap el seu nen en sortir del preescolar, el llest que és el seu nen.
En resum, com nosaltres amb els nostres, ells també tenen esperança en el futur dels seus fills i estan orgullosos d'ells.
Elevant la qualitat de vida s'aconsegueix també lluitar contra la discriminació, perquè cap pare o mare vol perdre's que un nen seu pugui estar en Abugida. I amb la convivència diària veuen que els seus prejudicis eren causats gens més que per la ignorància.
La guarderia de nens d'1 a 2 anys ha causat una revolució al barri. No hi ha guarderies semblants on les mares puguin deixar als seus nens perquè s'alimentin correctament i elles puguin anar a treballar. Treballs que en la seva majoria són cuinar injera per les cases, rentar roba, treballar en la construcció. Treballs imprescindibles per a l'economia familiar, máxime quan es tracta d'una mare sola, la qual cosa allí és molt freqüent.
Ara aquestes mares podran treballar sabent que els seus fills estan ben cuidats.
Tres de les mares de la guarderia començaran a treballar a l'escola Fitawrari quan arrenqui el menjador escolar que anem a construir i mantenir per 100 orfes que acudeixen a l'escola i que viuen sols.
Hem hagut de portar moltíssimes coses des d'aquí. Nosaltres som partidaris de fomentar l'economia local, i sempre que podem ho fem; però com en aquest cas el fuster va optar per l'operació denominada "pegar-li el pal al farenji", optem per comprar en una coneguda tenda sueca moltíssimes de les coses, barates i fàcilment transportables.
També hem portat gronxadors, tobogans, balancines, cambiadores, matalassets impermeables, joguines (és molt dificil trobar joguines en Addis), articles de puericultura... tota una odissea transportadora però que ha valgut la pena.
Tenim el sòl de suro pendent per posar, la crisi de Grècia ha fet que la cua de contacte no estigui disponible ara mateix a Etiòpia.
Aquí us deixem unes fotos del dia en el qual ho passem pipa muntant i decorant la guardi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada