diumenge, 25 de juliol del 2010

La guarderia d'Abugida en marxa, vols anar a l'Agost?




Hola, aquí us deixem les fotos de la guarderia amb els nens dins, hi ha 31, d'entre 1 i 2 anys.
Durant aquest més tenim dues voluntàries a Abugida, i les dues són un crack. Treballadores, intel·ligents, disposades, integrades, flexibles...estan ajudant moltíssim.
Ha coincidit amb l'engegada de la guarderia, la qual cosa ha estat molt bé ja que en ser aquesta una experiència nova per la curta edat dels nens i estar acostumades les cuidadores al treball merament assistencial (en treballar en orfenats, cases bressols, etc.) i no estimulativo-pedagògic, l'ajuda de les nostres dues voluntàries l'estan agraint molt.
Us transcric part dels mails de les nostres voluntàries, amb les quals estem en comunicació freqüent.

Hola, noies. La vida segueix sent limita aquí. Treballem bàrbarament, crec que demanarem setembre sense treball i sense sou! En aquest mailito vaig a centrar-me en la classe dels bombons i després us explico altres coses d'organització, diners, informàtica...
Avui vam estar en la classe d'aquests nens tota la jornada (excepte miniescapada per menjar injera). Ens cuiden molt bé i estem contentíssimes aquí. Les mestres són una dolçor, el personal de despatx (com jo ho crido) està sempre atent al que pugui fer-nos mancada) i els nens estan per menjar-los-hi.
Han volgut donar un dia més (avui dilluns) de període d'adaptació per no començar de cop després del cap de setmana. No ho veig gens malament. Així que el primer grup va venir de 8 a 10 i el segon de 10 a 12. A partir de matí entren tots a horari complet.

Demà els posaran els chandals-uniformes. Serà genial perquè els hi veu vestits poc adequadament l'activitat, el temps, amb la ropita trencada...

Els nens ploren el normal, donades les circumstàncies. Només hi ha una que no va arribar a calmar-se. Però no em preocupa molt perquè no la hi veu malalta (la infermera la va mirar per si de cas), va menjar (solament truita, però val) i va deixar de plorar quan va veure la seva mamà. Es va anar somrient!

Demà anem a fer passar a les mamàs a la guarderia. La veiem preciosa i diu Zeri que només algunes la coneixen. Tanco amb clau vengen a buscar-los les farem passar, els ensenyarem les instal·lacions, els explicarem el que es fa allí, els parlarem dels menjars? Es tracta d'apropar-les al centre, les veig tímides i seria bufó que sabessin on deixen els seus bebès (els encantarà).

El menjar dels nens és nutritiva i sembla agradar-li a gairebé tots.

La infermera em sembla una meravella. És encantadora amb els ninos, intel·ligent, atenta, ens fa de traductora (engonals amharico), ens ajuda molt... Adora als nens... I quan li vaig parlar de x com vih em va somriure còmplice i la va agarrar i li va pegar un petó de peli. I jo, que camino blandita amb la meva cadella em vaig desfer de veure-la. Em va dir que ella s'encarregarà de supervisar que els bibes de la nena vagin bé fets (de quantitat d'aigua i de llet, que estiguin bullits...). Bon fitxatge, si senor! Les activitats no s'estan duent a terme pel de el període d'adaptació. Tractarem d'iniciar-les matí i ja us anem explicant què tal va tot.


Si creus que Abugida pot ser el teu lloc de voluntariat a l'agost, escriu-nos i mana'ns el teu CV. Desafortunadament la voluntària d'Agost no va a poder anar, així que busquem a algú que sigui independent, voluntariosa, treballadora, creativa i amoldable. Ho posem en femení perquè la convivència és amb dones, i les dones d'allí prefereixen conviure amb dones quan es tracta d'una convivència estreta.

Cas apart serà si trobem un manetes voluntari, que fa moltíssima falta... estem en això.

Com a requisit necessari demanem als voluntaris que es facin socis.

Moltes gràcies


Equip de Mediterrània-Etiòpia